Festes majors

Pel mes d’agost se celebren les festes majors de molts pobles de les terres de l’Ebre. Jo recordo especialment les que feien a La Cava, que eren reconegudes com unes de les millors de la comarca. Recordo les tendes que es muntaven on es feien uns berenars espectaculars i, sobretot, les nits de ball, on venien els millors cantants del moment. Les festes de Sant Roc eren esperades amb totes les ganes del món, ja que per a moltes persones eren les úniques festes que podien fer, això si no s’avançava la sega de l’arròs i tot se n'anava en orris. Bones festes!! 

Festes del barri

Som al barri Residencial Palau de Tarragona, és el cap de setmana de festes. Avui han fet la missa comunitària i també el dinar on la gent es va muntant les taules al carrer i fan una fideuada popular que sempre resulta molt atractiva i agradable. És bonic i familiar, casi que diria que entranyable, veure amics i famílies gaudint de les festes, mentre la canalla s’ho passa pipa per les atraccions en forma d’inflables que hi ha per la plaça. Nosaltres solem ser al poble durant aquests dies, però és admirable veure la pau i bona camaraderia, una convivència que fa goig de veure…

Un viatge amb la lluna

Si vens amb mi, farem un viatge amb la lluna i anirem per les platges que, com ja explicava als meus alumnes, ens fan de frigorífic a l’estiu. Ens aproparem al poble on la gent gairebé mai fa vacances, potser és reserva uns dies per a les festes d’agost i prou. Abans fins i tot s’avançava la sega de l’arròs i la gent es quedava sense festes, o almenys les passaven amb preocupacions i treball…

Sant Jaume

Recordo, de jove, passar amb la barca a l’altra part del riu Ebre per anar a les festes majors de Sant Jaume. El 25 de juliol era una data assenyalada per anar a veure el partit de futbol que solía jugar contra La Cava, anar al ball on també solia venir algun cantant famós o alguna bona orquestra i, com no, anar a berenar a casa d’una senyora del poble que feia el millor estofat de vedella de la comarca. Algun cop vam passar el riu nedant, érem molt joves, ara possiblement em faria molta por…

L'estiu al poble

Sempre recordo l’estiu com la vivència de quelcom diferent, especial, únic. L'arribada al poble era una il·lusió renovada cada any amb la imatge dels banys al canal de l’esquerra de l’Ebre o al riu mateix, o la pesca de marisc a la Punta del Fangar… Les festes de Sant Roc al mes d’agost, amb tot el que comporten de retrobament amb la família i els amics, també eren molt significatives i, a més, eren l’admiració total de les nostres comarques, eren espectaculars, magnífiques, úniques…

Festes de Santa Tecla

Són festes de Santa Tecla, hi ha diferents actes propis de la celebració de la patrona de Tarragona. Avui faré esmorzar de diumenge, un cafè amb llet i un parell o tres de llagostins, que cada cop els trobo més bons, són com els croissants, però de més qualitat. Per dinar tocar fer una “xinadeta”, encomanarem menjar xinès i així tindrem el dinar i el sopar cobert. Avui els culers estem contents, molt satisfets pel joc del Barça, juga fàcil, goleja i té molt bon nivell per a les alçades de temporada que som, si la cosa continua així gaudirem molt. El Girona també ho fa molt bé, genial…

Festes al barri

Sempre em fa feliç veure com la gent gaudeix de la seva festa major. Aquí, a Residencial Palau, ha estat sempre molt familiar i entranyable, solen acudir els familiars que no viuen aquí i fan esmorzars i àpats en comú, d'autèntica germanor, hi ha música per ballar, actuacions que els nens del barri preparen amb tota il·lusió, també jocs de tota mena per als nens i tothom es mostra actiu i molt animat. Potser aquest any no veig tanta gent, serà pel temps que amenaça molta pluja o que moltes persones encara són a fora o a la platja. De totes maneres, bona festa a tothom!! 

Sant Roc

Ser a Deltebre el dia de Sant Roc resulta impagable, sobretot perquè em sento com un camp d'aterratge on els records plouen d'un cel generós i abundant. Semblen reals les abraçades de l'àvia, allò que en deia fer una "aclarideta", a mode de certificar la confiança total, l'emoció dels pares, sempre producte del seu impagable amor, la pau del poble, totes les arrels, la família sencera, els amics i la nostra parla que mai hauríem de perdre ni deixar d'estimar i defensar com una gran riquesa més cultural… 

Festes entranyables

Les festes d'agost, Sant Roc i la mare de Déu d'agost, juntament amb les de Nadal, són festes que em resulten molt entranyables, són festes de retrobament de família i amics que esperen aquests dies per viure'ls amb tota harmonia, pau i bé. I aquí entra amb força el record dels pares i dels avis i de tots aquells que ja no hi són entre nosaltres, cosa que molta gent no ho porta bé, però jo sempre penso que els nostres traspassats se n'alegren de la nostra felicitat, tot i el meu respecte per a tothom, és clar…

A la Festa Major

Els dies 15,16 i 17 d'agost els passarem a Deltebre. El 15 és el sant de la meva mare, la mare de Déu d'agost, festa grossa a Jesús i Maria, poble del meu pare. El 16 és Sant Roc, festa de La Cava, poble de la mare, ara aquestes dues poblacions formen part del municipi de Deltebre. El dia 17 és el nostre aniversari de casament, ja fa quaranta anys i sembla com si fos ahir, el temps passa sense aturador possible i mira que hi ha situacions en què valdria molt la pena de poder-lo aturar per recrear-te en la solemnitat d'algunes vivències. Anar a Deltebre sempre és un gran plaer… 

Celebració

Missa de festa major al barri, pocs però amb molt de respecte i recolliment. El mossèn comenta que antigament les celebracions de l'Eucaristia es feien en cases particulars, doncs encara no hi havien esglésies ni catedrals. Un noi toca la flauta i fa la música adient en aquests casos. En un moment donat, la gent és mou d'un costat a l'altre, tot i imitant a les onades de la mar, m'emociono una mica, la Verge patrona del barri presideix la celebració. El bo i millor per tothom!!

Festes al barri

La gent surt a la plaça, es munten taula, famílies i amics s'ajunten, sopen junts mentre escolten música que un professional va posant. Hem escoltat al Tino, un bon cantant líric, veí nostre, que ens ha delectat amb un repertori molt variat i que ha anat guanyant amb interès i qualitat a mesura que anava avançant. A nosaltres evidentment ens han agradat les clàssiques catalanes com ara Rousseau. Les festes del barri són entranyables, hi ha inflables per als nens, festa de l'escuma, ball i actuacions de grups que es van preparant en temps. Bona convivència, molt bon rotllo, maco.

Festes a Deltebre

Flors, música, fotògrafs, soroll… tot puja una mica de to, les eternes reivindicacions, família, amics, menjades pantagruèliques, berenars a la plaça de carros i carretes, on no es mata cap bou. Festes… abans encara eren més populars i entranyables, hi havia curses a peu i en bici, pal ensabonat, curses de sacs, trencar l'olla, proves d'arrossegament de diferents categories de cavalls i eugues, ball, amb l'actuació de les primeres figures del panorama nacional e internacional, alguna revista… Recordó el "burladero" que fèiem a la plaça, on teníem un barrilet amb una mena de vi d'agulla i berenàvem coses típiques del nostre poble...

A l'estiu tota cuca viu

Nits d'estiu del Serrallo, cantades d'havaneres, la gent que surt a fer un gelat, jo un Magnum de xocolata, hi ha ambient de festa, ganes de festa, de continuar el Sant Pere aprofitant el cap de setmana, amb les atraccions infantils, la xurreria, els cotxes de xoc i tots els restaurants de vora mar sempre disposats a rebre'ns amb els braços oberts. A l'estiu tota cuca viu… Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir… tan rebé!!!

Fires de Festa Major

Cotxets de xoc, llit elàstic, casetes de tir on si encertaves apareixia un barrilet amb moscatell i te'n posaven un xarrupet, els cavallets amb un mecanisme que els feia baixar i pujar al mateix temps que anaven girant, la xurreria on vaig descobrir els xurros embolcallats de xocolata… Recordo les fires de festa major, però més aviat les que vam viure amb el nostre fill de petit, a ell el que més li agradava era el llit elàstic, ho gaudia molt…

Sense festes de Sant Roc

La pandèmia i el sentit comú aconsellen de no fer-ne, i jo penso en la història i en la il·lusió en què la gent del meu poble esperava les festes d'agost. Després ja venia la sega de l'arròs, un treball gairebé inhumà, només a l'abast dels pagesos d'aquell temps. Tots esperaven les festes amb deler, potser eren les úniques festes que feien en tot l'any i els que venien de fora acudien puntuals per fer els àpats únics de la nostra terra i gaudir de l'originalitat de cada celebració a l'aire lliure. Observo un gran desencís, però jo aplaudeixo la decisió de no fer-les, potser l'any vinent...