La vida ens somriu

Avui és d’aquells dies en què he accelerat la matinada, m’he llevat d’hora, sense fer la mitja volta, i he anat a mirar per la finestra, he vist la llum del dia nou i el despertar del poble, en aquest cas del meu barri: el carnisser que puja la porta metàl·lica, el senyor del bar que sempre és una mica cridaner, sembla un reclam per dir a tothom que ja és aquí, ara ja s’escolta la música de l’escola del Serrallo, el cant d’algun ocell, el pas d’algun colom, una gavina… Avui la vida em somriu, ens n’anem a esmorzar, avui la Teresa i jo sols. Molt bona nit a tothom, amics!! 

Ara plou

Contemplo com plou des del darrera de la finestra, ho fa amb una certa gràcia i les gotes, molt eixerides elles, teclegen damunt dels vidres de les finestres de la casa. Tarragona és molt irregular i imprevisible amb les pluges, igual et bé una trompa d'aigua que fa que fins i tot el riu Francolí sembli un riu cabalós capaç de sortir de llera i omplir d’aigua tot el barri, com que sofrim una sequera llarga on es nota fins i tot la desagradable olor de les clavegueres. Però bé, ara plou i ho fa, com he dit abans, amb una certa gràcia… 

La meva finestra

Enyorava la meva finestra, a través d’ella es pot veure passar la vida de cada dia, i a la nit vindrà la lluna, suposo que a renyar-me doncs aquesta darrera setmana no ens hem vist ni hem tingut les nostres xerrades habituals. Ara que l’estiu ja s’ha acomiadat, suposo que voldrà explicar-me coses pròpies dels excessos de l’estació de les vacances. Ara ens veurem sovint…

La meva lluna

Aquesta nit la lluna no té l’eufòria d'altres vegades, es mostra amb una certa timidesa, com amagada darrera d’un núvol negre i carregat d’aigua. De totes maneres, ella sempre cerca la meva finestra i acaba apropant-se per poder fer la nostra xerrada habitual. Avui m’explica que ha anat a xafardejar per les platges que ja es preparen per a l’estiu, aviat t’explicaré coses em diu, i jo li parlaré de l’hivern passat, vull dir d’aquest, recent passat de molt poc…

A vegades, algun cop...

A vegades, penso que sóc un pastor que canta cançons i balla amb la lluna mentre contempla el mar i veu com acudeixen els dofins per fer de la festa un art lúdic inqüestionable. D’altres, diria que sóc un aprenent de poeta que roman assegut amb la finestra oberta esperant que el vent li doni alguna resposta vital davant de tanta incomprensió. També algun cop, em veig com un ocell que piula i clama en el desert amb l’esperança plena de què el meu missatge, si més no, quedi escrit molt correctament, ben gravat, a les fulles del romaní…

Bona nit a tothom!!

Ben sabut és que m'agrada mirar per la finestra, quan ja la nit és plenament fosca. Les finestres dels blocs veïns van perdent la llum de mica en mica, demà és dia de calçó vell, com diria la meva àvia. És la una del matí, ja no es veu cap pis amb llum, la plaça és buida, no passa ni un gat, només un tren trenca el silenci de la nit… És hora d'anar a dormir, demà més i millor, si més no és el meu desig. Bona nit a tothom!!

La nit

La nit és com la pantalla d'un cinema abans de que comenci la pel·lícula. M'agrada mirar per la finestra, una mica abans d'anar a dormir… Veig la lluna, que sembla que s'apropa per a explicar-me, a cau d'orella, històries de l'estiu. Les estrelles sempre em sonen a les ànimes dels éssers estimats que ja han traspassat i que vetllen pel nostre descans en pau…