Nou curs

Bé, sembla que no comença el nou curs amb bon peu, el primer dia de classe i ja tenim la primera vaga. Evidentment és lamentable que no s'arribi a cap acord quan la finalitat de tot plegat està tan clara. Poder atendre a la canalla com cal i amb les millors condicions hauria de ser l’objectiu, però per aconseguir-ho els mestres han de poder treballar amb les condicions adequades. El treball del mestre és una feina vocacional, que mai ha estat ben pagada ni reconeguda, i potser cal dir prou d’una vegada, els nens s’ho valen… 

Vaga de mestres i professors

Penso que tenen tota la raó del món, tenen una exigència màxima, una burocràcia exagerada i sense sentit, poc personal per atendre tanta diversitat i, a més a més i per acabar-ho d’arrodonir, no estan gens ben pagats. Recordo que la primera classe que vaig tenir era el mes de setembre de l’any 70, tenia 56 alumnes i la veritat, tot i la joventut, vocació i ganes de fer-ho bé, em va agafar una mica de por i vaig haver de cercar ajuda en els meus companys i posar tot allò que cal per fer front a tanta responsabilitat. Els mestres mereixen un millor tracte, comprensió, més mitjans i evidentment un millor salari. La feina del bon mestre mai acaba a l’escola i això no és valora com caldria… 

L'escola sense nens

Els nens ja no tenen “estudi”, com dèiem al meu poble, l’escola és buida, els patis sense nens semblen no tenir ànima i els parcs infantils és veuen més plens, alguns avis agafen especial protagonisme i avui n’he vist un esmorzant de forquilla amb el seu nét. Ja no hi ha música d’escola, tot i que els mestres encara deuen estar a la feina per tancar el curs com cal. Recordo aquestes dades i el que em passava cada any, després de l’última sessió em quedava sol i trist, com si algú m’hagués robat els meus nens que tant havia conreat al llarg de tot el curs… 

Primer pati...

He observat, per primer cop aquest curs, el pati de l’escola del Serrallo, vull dir l’esbarjo dels nens, després del musical senyal de sortida. He observat als mestres aguditzant les seves simpaties professionals i als nens fent de nens, amb actuacions de tots els colors. Bona cridòria, bons pulmons, els primers gols és celebren com cal. Bons entrepans de bones mares, algun nen porta fins i tot fruita tallada en una carmanyola de plàstic transparent. Es veu algun despistat que va per lliure, dues nenes xerren i passegen, un grupet de quart intenta encistellar sense massa èxit…

Temps de col·legi

El meu col·legi de cada dia, La Salle de Reus, des del 3 de setembre de l’any 70 fins que em vaig jubilar als 65, tota una vida gaudint de la millor companyia que un pot tenir, com és la canalla, sobretot la que jo vaig tenir majoritàriament, els nens del Cicle Mitjà. Recordo el cafè i la cigarreta rossa abans d’entrar al col·legi, la fila, el timbre, la classe, els nens i nenes amb la seva vitalitat i alegria que em feien reviure cada dia en les meves millors versions. Temps de cole, desitjo molt bona feina als mestres…