Veure-la i viure-la

Aquella mirada tèbia, intensa, profunda, però al mateix temps dolça i discreta, amb aquella discreció de la bondat i la noblesa del sentiment que la provoca. Mirada que porta implícita el millor dels somriures naturals. Mirada llum, que parla o calla, però que sempre expressa, amb la prudència justa i la interpretació a punt. També plora o riu, fins i tot contemporanitza, raona, per finalment expressar amb tota naturalitat i amb llàgrima viva allò que passa, allò que surti, allò que fa que la vida tingui una atracció digna de veure-la i viure-la... 

La llum dels teus ulls

Cerco la llum d’una lluna propera, generosa, la llum d’un estel, com aquell que escalfa les sabates, com diu una cançó. Cerco, potser encara millor, la llum dels teus ulls i aleshores hi veig més clar, és com un mirall de blaus de cel, de verds d'arròs, tot amb aquella claredat que em permet esbrinar la veritable realitat d’allò que és ferm i pur. Sempre he cercat el dia de la nit, la llum de la foscor, la pau de la guerra, la raó de la desraó, aquell sentit comú que diuen que és el menys comú dels sentits. Bé, però tinc avidesa de cercar la llum dels teus ulls… 

Un rerefons sublim

Un cel que acarona amb la suavitat del fred i l’aire lleuger, una punta de sol, una inspiració, un pensament, tu i el teu somriure fi, dolç, net, únic… L’ànima no es serena sola, però rep perfectament els missatges a través del pensament, només cal reparar en aquells ulls que són pura expressió de seny i cordura, de tota esperança plena en la millor felicitat compartida. Sempre em commou i em captiva l’expressió dels teus ulls, sempre hi ha un rerefons sublim en el teu somriure encisador... Bon inici de setmana!! 

Té molt valor

Els teus ulls em transmeten esperança i em conviden a creure, a apropar-me, si més no amb el convenciment que seré rebut com cal, escoltat amb la noblesa, la mateixa amb què el meu cor enamorat ha decidit fer el pas definitiu. Hi ha persones que són correctes i educades, metòdiques, previsores, són un sol de criatures, però a vegades això no vol dir que els seus sentiments siguin iguals que els teus. Bé, quan hi ha afinitat i amor compartit no calen tantes històries, però ser correcte i educat i anar de cara té molt valor i una gran dignitat, sana i natural… 

La dolcesa de l'amor

Cercava la llum i l’escalfor del sol, quan la llum dels teus ulls portava la dolcesa incorporada. Era aquella mirada convincent, ferma i directa, penetrant, certa i totalment neta. Què bonica és la vida, sobretot quan els arbres no et fan nosa per a veure el bosc. Cada arbre és un ésser viu, únic i especial, que forma part de la bellesa total a contemplar, que es diu bosc. I en aquest bosc jo cercava la llum del sol, quan la llum dels teus ulls portava la dolcesa incorporada, era la dolcesa sublim de l’amor… 

Aquella mirada

Aquella mirada que deia coses, si més no, hi havia la font de la millor esperança. Aquella mirada que portava el somriure de complicitat incorporat, amb els límits adients, límits que només podien ser vençuts per la integritat d’un amor sincer, real, de cor. Aquella mirada que ho feia de front i et transmetia tot un poema d’amor, així ho veia jo i així ho veig ara, on mirades i silencis són els més meravellosos mitjans de comunicació. Aquella mirada que penetra i et revaloritza la capacitat del sentiment, sí, aquella mirada que estima i es fa estimar, un amor de mirada… 

Un somriure als ulls

Aquells ulls que miren fi, que miren dolç, que miren benevolents i protectors, amb amor, sí, amb ulls d’amor. Aquell somriure instal·lat des de sempre, en aquells llavis del color de les cireres, aquell somriure, que és també fi, també dolç, és el mateix que sembla haver-se perpetuat als ulls. La teva cara de bondat i entranyable companyia té un preciós somriure als ulls… 

Els teus ulls

Els teus ulls són misericordiosos, com els de la Verge, tenen el color de l’esperança i de la realitat més meravellosa possible. Aquests ulls mai miren aïrats, per no semblar menys bonics, com diria Gutiérrez de Cetina, miren amb els ulls de l’amor. L’amor té la llum del millor sol, però amb una intensitat que acarona, penetra en cor i ànima i et fa sentir pres de la millor i més dolça de les abraçades. Els teus ulls, són els meus ulls, diria, dic, segur…

La llum somiada

Darrerament em ve de gust parlar dels ulls, si més no d’aquells que parlen amb silencis musicals tot recordant al madrigal de Cetina que, en el seu entusiasme total, reclama que el miren aquells ulls, tot i que no ho facin amb l’afinitat que ell voldria. Sempre recordo els ulls de la Teresa quan els vaig veure per primera cop, eren, són, la llum somiada, màgica incandescència…

Aquells ulls preciosos

Mare de Déu, quins ulls… grans, blaus, preciosos, d’aquells que diuen que parlen, però ho fan amb extrema dolcesa perquè en són plens. També porten el somriure etern dels seus llavis incorporat, de tal manera que sembla que van fent pampallugues com si fossin el rastre d’un estel que va escampant  la seva llum. M’encanta la seva expressió en el silenci, allí puc llegir, gairebé escoltar, tots els fonaments de la prudència i el seny. Mare de Déu, quins ulls!!

El somriure dels seus ulls

Em feia il·lusió veure-la amb un somriure als ulls i jo, a poc a poc, cercava sempre què podia fer, apropar-li una bona música, escriure un poema amb la tinta dels meus sentiments més autèntics o una paraula suau però ferma i a cau d’orella que fos el certificat definitiu del meu amor. Sí, faria el que fos per veure el somriure dels seus ulls, gaudir de la proclamació de la seva afinitat envers a mi…