L'Arlet fa dos anys

Tenim la mala sort de veure-la poc, de "xalar-la", com diem al poble, només gràcies a la generositat dels seus pares la podem gaudir en alguna foto i vídeos que posen al grup de la família... De totes maneres, la nostra rosseta d'ulls de mar actiu és sempre al nostre cor, va creixent en simpaties i una gràcia entremaliada que fa tot el goig del món. L'hem vist ja a l'escola (P2 gratuït l'any vinent) i fent ballarugues de castanyera, és veu gran i eixerida i, tot i que li costa una mica reconèixer-me perquè no em veu sovint, després d'una estona ja mostra la seva dolcesa habitual de bona nena. Moltes felicitats preciosa, passeu un gran dia i vigileu als iaios que no repapiegin massa...

Un altre cop a Deltebre

Sempre un plaer anar al Delta, ara amb més motiu perquè la nostra família ha estat premiada amb el naixement de l'Elna, una germaneta per a l'Arlet i un regal per a tothom. Quan la vegi en persona ja en faré cinc cèntims, o cinc mil… També farem un dinaret de comiat a la Liah i els pares, que ja han acabat les vacances i marxen cap a Franca. Així que aprofitarem el temps i estarem alguna estona amb el Pere.

He vist l'Arlet

Vint mesos de rosseta, amb carona d’entremaliada i un caràcter ple de coratge i confiança. Al principi, com no em veu sovint, està una mica reticent, però jo ja sé la tàctica, no insistir massa i, aleshores, quan hi ha l'oportunitat de complaure-la en alguna cosa, la nena et regala generosa un sí i un somriure, que és del tot impagable. Aviat tindrà una germaneta i podran jugar i fer moltes coses juntes. He vist als iaios embadalits com cal, Conxita també ho està des del cel i ens ajuda a tots...

Les nostres nenes

Ja els hem donat el regal que els portàvem de Tarragona… resulta que el Pare Noel a la capital passa més aviat i sempre deixa alguna cosa per a les nenes que s'han portat bé… Tinc diferents fotos de la Tessa i de l'Arlet, amb la careta de contentes en veure i desfer la capsa del regal. A la Tessa li he dit que a més de ser princesa també pot ser científica, i li he portat un microscopi digital. A l'Arlet, una mena de caminador musical i amb llums que sembla que li ha agradat. És un goig veure-les tan sanes i boniques!!

 

He vist l'Arlet

Ha fet un any, rosseta, ulls blaus, carona desperta, espavilada, fins i tot d'entremaliada, fa 77 cm i pesa 10 kg... i està com per a menjar-te- la. Li hem regalat una bici de plàstic dur, d'aquestes sense pedals i amb quatre rodes, gairebé arriba al terra i, en un no res, ja anava empenyent amb els peus, i mostrant el seu somriure angelical. En parar una estona, ens hem distret una mica, ja caigut i s'ha donat un copet al cap... l'hem vist plorar una mica, però res, després ha continuat amb la seva proclama de somriure habitual. Moltes felicitats bonica, ets preciosa!!!

 

Després de l'àpat

Després de l'àpat familiar, som a Tarragona, amb aquell bon regust i càrrega d'energia positiva que et proporciona el contacte amb la gent que estimes. Tots teníem cara de diumenge i ens hem emocionat de veure com creixen les petites, hem vist la cosina més gran amb molt bon aspecte, el fillol ens ha fet un tast de paella vegetal, tot un mestre, la de Ricard genial, en Santi divertit i agradable, Iñaqui amb bon aspecte, Joan i Tere són els pares de la Tessa i, amb això, està tot dit, Ainhoa, mami total de l'Arlet, amb Ricard de papi, Maite i Susanna, profes de presència dolça i natural, finalment, la Teresa i jo, el segell de qualitat... és la modèstia!!

        

Dinar amb la meva família

En aquest cas a casa d'en Ricard, amb l'Arlet, i com no, també vindrà la Tessa, la nostra petita gran. Acudirem els de Tarragona i tots els del poble, no som gaires, ens manca gent, massa… Ainhoa i Ricard faran una paella mixta, que és com la solien fer les nostres mares al poble, i quedaven boníssimes, algú que va fer l'aniversari fa poc, portarà un pastís, la resta begudes o el que calgui, el cas és estar junts, almenys algun cop a l'any. La família, un sentiment molt autèntic sempre…

        

L'Arlet ja menja molt bé...

Tot un espectacle... avui el Ricard i l'Ainhoa ens han ensenyat, per videoconferència, com menja l'Arlet, cinc mesets a punt de sis i amb una vitalitat i una gana que ens ha omplert de felicitat. El que dic, tot un espectacle veure com persegueix la cullera amb els ulls, per cert preciosos, i com fa una mena de protesta quan la cullera no porta la pressa que ella voldria... així està ella de preciosa, lluïda, amb uns bracets i unes mans com per xuclar-la, i una carona per mossegar, però sense fer-li cap mal. Gràcies família, sóc molt feliç de veure-us tan feliços, tan cofois. Per cert, a l'avi Ricardo li aniria bé un pitet a mida i al Santi, doncs... també.

Dia complet... gràcies!!

Avui ha estat un dia molt complet, feliç. Gràcies a la tecnologia hem pogut parlar i veure'ns via videoconferència amb la família de Deltebre... primer ha estat Pere, el nostre fill, sempre el plaer suprem; després la meva cosina Tere i la seva filla Tessa, una preciositat de criatura de quatre anys que ens té el cor guanyat; en acabar, ho ha fet el nebot Ricard i la seva filla Arlet, de pocs mesos, que està impressionant i te la menjaries de lo bonica que és; al final, per acabar-ho d'adobar, ha trucat la cunyada Marcel·la i també ens hem vist i hem enraonat una estoneta. Bé, sembla que tots estan prou bé a pesar del fet d'estar desats a casa, confinats com ens manen.

Un aire fresc

Les nostres nenes han donat un aire fresc al sopar de Nadal... La Tessa ha estat simpàtica, divertida i molt emocionada amb els regals i amb el Pare Noel, ens ha recitat i ens ha cantat nadales i ens encantat a tots. La més petiteta, l'Arlet, no cal dir-ho, té una careta tan bonica, diria que m'ha fet un somriure, o si més no, alguna cosa molt semblant, decididament té un aire al Ricard, i avui m'ha vingut fins i tot un flash a Conxita... tot el meu respecte a l'Ainhoa i família, que també deuen veure semblances, segur. Molt bones festes família, l'any vinent, tots aquí, a les cases noves, tots, i si hi ha alguna novetat, algun nou fitxatge, serà molt benvingut, ànims!!

Hem conegut l'Arlet

Té una careta de nina bonica, una semblança tranquil·la, una actitud regalada que rega amb un principi de somriure... Es deixa anar, fa alguna sonadeta, fins i tot algun sorollet que, a hores d'ara, ens sona a música celestial. La maneta ja t'apreta una mica, ella es fa notar i, de tant en tant, va obrint els ullets, blaus diria. És preciosa, una passada de criatura, té un aire al Ricard... però ben complementat amb la dolcesa total de l'Ainhoa...

L'Arlet i la Tessa

Rafelet els ha fet unes fotos on també es veia en Ricard, el pare més feliç del món, fent una mica de baba de la bona… Però al veure les nenes, al meu cor, que ja va en "piles", gairebé no li caldrien per tota l'activitat emocional que em provoca veure la família tan il·lusionada... els pares, no cal dir-ho, l'avi Ricardo, els pares de l'Ainhoa, Conxita que es faltaria, com diem aquí baix, Teresa també ho faria, com ho faria món padrí… Dues nenes, meravelloses nenes, estimadíssimes.

Benvinguda Arlet!!

Ja tenim l'Arlet aquí, una més a la família, que és escassa i ens manca sàvia nova i eixerida… Ha vingut sana i bé, sense cap problema, amb un crit valent, potent, donant complaença a tanta esperança il·lusionada de tots plegats. No puc fer-hi més, em ve al cap ma cosina que, des del cel, deu fer la festa d'abraçades amb tots nosaltres... ella ja és un estel que ens mira bé. Salut i pau parella, moltes felicitats, aquests nadals teniu un nou angelet a casa.