Un món que no va enlloc

Palplantat com un arbre, davant de la incoherència d’un món certament incomprensible, caldria remoure’l, fer caure peces, les que dominen patèticament aquest món que no va enlloc. Com és possible que manin aquesta mena de personatges, com és possible que els hagin triat, com és possible que no s’aturin les guerres i cada dia morin nens i persones que no tenen res a veure? Un món que no va enlloc, on fa molta por de viure…

Necessitem...

Necessitem més braços que seguin cadenes i que després abracin, ja lliures, la llibertat. Necessitem tenir el cor en pau i després obrar conseqüentment. Necessitem menys caps sota l’ala, menys ales protectores de la vergonya i de la maldat. Necessitem gent noble de debò, incapaç de comercialitzar la dignitat i servar amb seny. Necessitem un altre món, un món millor, on la farsa i la mentida no ens governen exercint una dictadura, gairebé total, com ho fa arreu del món. Necessitem…

Un món millor

Més enllà de la foscor del misteri, més enllà de la inseguretat de tot l'esdevenir, que no és veu clar ni net, la veu d'un nen, encara que sigui en xiscle esfereïdor, obre l'esperança de què aquesta puresa fresca i natural d'uns nens no es faci malbé amb tanta facilitat i puguem persistir fins construir un món molt millor i habitable per tothom…