Anem a Deltebre

Anar a Deltebre és sempre un plaer total, és allò de les arrels i de l'oxigen purificant, energètic i reparador que tan bé em senta de respirar sovint. Portem un regalet per a l'Arlet, que ha fet el seu aniversari, quatre meravellosos anys, puja preciosa i eixerida. El dimarts farem una rostida a la brasa, al foc a terra de la cunyada. Bé, és allò del xai i les baldanes,encara que no tindrem carxofes perquè no se’n troben. Bé, trepitjar el Delta i veure la família m'omple el cor de joia. Toca visita al cementiri, per Tots Sants no hi som gairebé mai. Petó al cel…

Farem una rostida

Un foc de bona llenya, unes brases com cal, unes graelles de reglament y una rostida de costelles de xai, llonganissa i baldanes de Deltebre. Aquest cop no hi haurà ànec, ni polles d'aigua, ni carxofes, que tant ens agraden a la gent del nostre poble, però el vi serà un semblant al de Bràfim, tot i que crec que és de la Terra Alta. Dinarem amb el fill, la cunyada i una cosina seva i celebrarem el Sant Joan amb coca i cava. Després el dia 29 és Sant Pere, el Sant del pare, el meu i el del meu fill… 

Brasa

Recordo en la meva joventut, haver fet alguna rostida a la brasa on tenien una presència especial les carxofes a més, evidentment, de la llonganissa i la carn de xai, i també la de caça, que al Delta de l'Ebre és espectacular, i com no les nostres típiques Baldanes (botifarres d'arròs). Sempre teníem un vi de color rogenc, que era de Batea i el venien a un preu assequible, que era molt bo… era feliç!!