11 de setembre

És la Diada Nacional de Catalunya, un dia per proclamar la nostra identitat i reivindicar que tot allò que ens representa i ens magnifica no se’ns sigui furtat. Soc català i parlo i penso en català, sóc solidari i acollidor, però desconfio dels nostres dirigents, de tots, sobretot dels espanyols, però tampoc n’hi ha cap dels catalans que em faci el pes. Diria allò de què, si els diners que paguem es quedessin aquí, Catalunya seria un país lliure i solvent, així que Visca Catalunya lliure, i quan dic lliure vull dir lliure de tots aquells que odien la nostra terra, aquí no hi tenen lloc… 

Diada Nacional de Catalunya

L’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya, un dia entranyable d’emoció i de sentiment de pertinença, on un es sent més català que mai, o tan català com sempre, però avui fa fins i tot una llagrimeta quan veu com s’aixeca la senyera amb tota solemnitat. Aquest any no hem pogut anar a Barcelona, com solíem fer cada any, i tampoc hem comprat les samarretes, però el que sí vull fer és canviar la meva estelada del balcó, que ja està una mica velleta i esquinçada. Bé, desitjo que hagueu passat una bona Diada Nacional de Catalunya. Estimo la meva terra i n’estic molt orgullós… 

Diada Nacional de Catalunya

Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, festa grossa plena de manifestacions i banderes de tota mena que volen reivindicar la seva identitat. Aquest any es fa a les quatre províncies de Catalunya, així que cap allà a les quatre de la tarda anirem cap a la Rambla i farem una estona de passeig fins arribar al Monument als Herois de 1811, zona on es faran tots els parlaments. Veurem com va tot, nosaltres ja tenim la camiseta, és de color verd…

Observant la Diada

Vaig veure molta gent gran a la manifestació de la Diada, persones amb la samarreta, fins i tot dels altres anys, gent amb cadira de rodes que no s'ho volien perdre. També molta joventut amb estelades penjades al coll, fent cants de llibertat i ballant al so d'una tamborada, plens de sana energia i bon conviure. Vaig veure molta gent de pobles d'arreu de Catalunya, gent que es portava l'entrepà i els veies vivint una Diada festiva, amb tot l'entusiasme i tota la bona voluntat del seu pensament… 

11 de setembre

Diada Nacional de Catalunya… la Teresa i jo, amb la samarreta de la Via Fora que, segons m'he assabentat, ve de l'Edat Mitjana i és una frase que animava i cridava a defensar el país i les llibertats. Bé, aquesta samarreta és molt maca, a la part del darrera posa independència, ni ha també una mica de groc que a molts ens sona a llibertat. Ha estat un dia rodó, hem anat en tren fins a Sans i després hem pres possessió del carrer Tarragona, per on ha passat la branca que representava el País, hem dinat i hem gaudit de veure que hi ha moltíssima gent que pensa com nosaltres, molta gent de totes les edats i també munió d'estelades… 

Diada Nacional de Catalunya

Hem esmorzat al lloc de sempre… Ja vestits amb la samarreta, mudats i orgullosos de portar-la, hem agafat el bus fins a l'estació, allí un tren ens ha portat fins l'estació de França, on tenen lloc tots els parlaments de cloenda de la manifestació. Abans, la Teresa havia reservat taula al restaurant "Calabrasa", on ens hem menjat un entrecot excel·lent i al punt de cocció generosa, com ens agrada a nosaltres. Després de dinar hem anat a fer un cop d'ull al museu del Born i, després, ja hem anat a prendre posició, per veure l'arribada i els parlaments. El sentiment hi és, la gent encara hi som, però realment cal fer foc nou, es divideixen sols, com si tinguessin clar què cal fer per no guanyar, i no es posen d'acord ni per a dir-se bon dia. Molts estem molt decebuts, però som i serem gent cat...

11 de setembre

Avui he anat a comprar les samarretes d'enguany, són negres i posa “11S, 1O, Tornem-hi per vèncer”, i a sota posa “Independència” i a més m'han donat dues bosses que es poden portar penjades a l'esquena, com una motxilla, i sempre va bé per portar aigua, un paraigües, una fruita… Aquest any la Teresa i jo anirem en tren fins a Barcelona i com els actes es faran davant de l'estació de França, doncs baixarem al mateix punt on arribarà la manifestació i es faran els parlaments. El Pere treballa i no hi podrà ser, la cunyada també vindrà en tren, però des de l’Aldea, i ja ens trobarem per estar junts.Tot i la manca d'unió dels independentistes, nosaltres seguim fidels al servei d'aquest poble…

Una veu que no morirà

Hem anat a la manifestació a Barcelona, em feia gràcia, sempre es veuen detalls interessants. He vist la gent una mica trista, però molt esperançada i ,en un moment donat, es veia despertar i reclamar aquella unitat que és imprescindible... i ho feia amb força i dignitat total. M'ha fet gràcia veure representacions d'altres comunitats de l'estat, i fins i tot alguna representació d'altres nacions… He vist als presos indultats participar molt activament i encapçalant la manifestació. Bé, aquesta és una veu i una esperança que no morirà mai, així ho sentim nosaltres de per vida...

Diada Nacional de Catalunya

Aquest any sí, anirem a Barcelona en tren i assistirem a l'acte de cloenda que es farà per allà als voltants de l'estació de França. En el viatge que vam fer darrerament a Vic vam comprar les samarretes commemoratives de l'11 de setembre d'aquest any, són vermelles i porten unes lletres que diuen "Lluitem i guanyem la independència", a més hi ha una estelada que un puny agafa i proclama amb fermesa… Veurem, l'any passat no ens vam moure de casa, però aquest tenim la intenció de fer presència. Nosaltres mai perdrem la fe, tot i les incoherències de tothom...

Feliç Diada!!

11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, el meu cor és tot senyera i amor a la terra. Ens hem vestit per per l'ocasió: una gorra groga on hi ha escrit "Tercera Joventut x la República", de Tarragona, una mascareta amb l'estelada i una samarreta on, pel davant, és pot llegir "El dret a construir un futur millor" i, darrera, "El dret de ser independents". Bé, no anirem a cap manifestació, per allò de la Covid, però ens hem fet fotos que penjarem i farem arribar als amics i a la família. Dit això, el panorama és decebedor, la dreta i l'extrema dreta tan ben instal·lades com sempre, aquí no ha canviat res, l'independentisme dividit i algun romàntic com jo que mai perdré l'esperança de què el meu petit país sigui lliure del tot...

 

11 de setembre

Diada Nacional de Catalunya... ja som a punt, anem a esmorzar bé i ens emportarem aigua i algun entrepanet. Ja tenim seient al bus i també sabem el tram que ens toca, és el número 19, el que correspon a Tarragona. Sembla que surt el sol, l'assistència serà massiva, hi serem els que hem de ser i farem el de sempre... reclamar llibertat sense cap mena de violència, aquesta ja sabem d'on surt…

¡Pobre mujer!

Se tambalea, casi baila, o la bailan los alcoholes, su actitud chulesca, amenazante, agresiva, casi sin mediar palabra, abofetea sin saber lo que se hace, se ve ida, con ojos de loca, deplorable, penosa, parece escapada de un internado de gente peligrosa… Lleva colgada una bandera española, y va repartiendo tortas, hasta que una joven se ha revuelto y la ha empujado, para que parase de hacer el imbécil. Deprimente espectáculo que ha intentado manchar una Diada Nacional De Catalunya para enmarcar en los gozos sin sombra de mi vida. ¡Pobre mujer, qué pena!

Al grito de libertad...

Gente, mucha gente, mucha más de la que dicen los que piensan diferente, y tanta como la que proclamamos los asistentes… Paz, mucha paz, y libertad en grito al cielo, para que llegue a las ventanas de las cárceles y consuele a los presos… muchos no entendemos por qué están allí. Europa no condena a los exiliados, España sí, hay dos justicias. Todos pueden interpretar la Biblia o sólo los elegidos… Magnífica Diada, pese a que no hay más ciego que aquel que no quiere ver... y menos mirar.