11 de setembre

És la Diada Nacional de Catalunya, un dia per proclamar la nostra identitat i reivindicar que tot allò que ens representa i ens magnifica no se’ns sigui furtat. Soc català i parlo i penso en català, sóc solidari i acollidor, però desconfio dels nostres dirigents, de tots, sobretot dels espanyols, però tampoc n’hi ha cap dels catalans que em faci el pes. Diria allò de què, si els diners que paguem es quedessin aquí, Catalunya seria un país lliure i solvent, així que Visca Catalunya lliure, i quan dic lliure vull dir lliure de tots aquells que odien la nostra terra, aquí no hi tenen lloc… 

Diada Nacional de Catalunya

L’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya, un dia entranyable d’emoció i de sentiment de pertinença, on un es sent més català que mai, o tan català com sempre, però avui fa fins i tot una llagrimeta quan veu com s’aixeca la senyera amb tota solemnitat. Aquest any no hem pogut anar a Barcelona, com solíem fer cada any, i tampoc hem comprat les samarretes, però el que sí vull fer és canviar la meva estelada del balcó, que ja està una mica velleta i esquinçada. Bé, desitjo que hagueu passat una bona Diada Nacional de Catalunya. Estimo la meva terra i n’estic molt orgullós… 

Diada Nacional de Catalunya

Onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, festa grossa plena de manifestacions i banderes de tota mena que volen reivindicar la seva identitat. Aquest any es fa a les quatre províncies de Catalunya, així que cap allà a les quatre de la tarda anirem cap a la Rambla i farem una estona de passeig fins arribar al Monument als Herois de 1811, zona on es faran tots els parlaments. Veurem com va tot, nosaltres ja tenim la camiseta, és de color verd…

Lamentable, penosa...

Veure la tele, escoltar les notícies aquests dies, és depriment, fereix la meva sensibilitat. No, no vull parlar de política perquè no vull tenir problemes, però sí proclamo la meva decepció total i la manca de credibilitat que em suposen els nostres organismes oficials. És evident que hi ha diferents maneres de veure les coses, no tothom té clar que és terrorisme, ni tampoc valora de la mateixa manera les agressions brutals e innecessàries de la policia nacional. Bé, ha arribat un moment en què ja no entenc res, serà que possiblement ja ho entenc del tot i que, com sempre, tinc tota raó de ser com sóc. La situació és lamentable, penosa…

Votacions a Catalunya

Ens hem llevat de bon matí, hem anat a esmorzar caminant, res de bus ni cotxe, caminant fins al Serrallo, al “Hola ola”, com sempre, com cada dia, i després hem fet el tomb pel port i hem anat a votar a l’escola del Serrallo, que és al costat de casa nostra. Nosaltres el vot el tenim clar, així que ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble, que alguna cosa especial i única deu tenir quan és sempre el màxim centre d’atenció, sobretot per a fastiguejar-lo socialment, culturalment i, evidentment i això és la clau de tot plegat, econòmicament. Ja hem votat, és un deure ciutadà, però malauradament els trens de Rodalies no funcionen, cosa que posa problemes a les votacions i és molt possible que alguns, o molts, no podran votar… Casualitat??

Observant la Diada

Vaig veure molta gent gran a la manifestació de la Diada, persones amb la samarreta, fins i tot dels altres anys, gent amb cadira de rodes que no s'ho volien perdre. També molta joventut amb estelades penjades al coll, fent cants de llibertat i ballant al so d'una tamborada, plens de sana energia i bon conviure. Vaig veure molta gent de pobles d'arreu de Catalunya, gent que es portava l'entrepà i els veies vivint una Diada festiva, amb tot l'entusiasme i tota la bona voluntat del seu pensament… 

Pernil i vins d'aquí

A Tarragona hi ha algun lloc on pots menjar una mica de pernil ibèric amb pa amb tomàquet i un bon vi negre. El que no sé és si hi ha algun lloc que sigui un bar català amb productes que siguin típics d'aquí. Hi ha algun extremeny, o el Rincón del Guijuelo, i amb vins de Rioja o Ribera del Duero. Bé, la pregunta és si hi ha algun lloc amb pernil català i vins del Priorat, Montsant, Terra Alta, Penedès, Costers del Segre i tants d'altres, que no tenen res a envejar a cap altre vi del món. Del pernil i dels formatges catalans, també se’n podria parlar molt, són a l'alçada dels vins… 

Un dia feliç

M'encanta la festa de Sant Jordi, és un dia on sembla que la gent és oficialment feliç i ho expressa i es manifesta públicament, de cor obert, i es fa regals i petons, i va de roses i de llibres, i de catalanitat… on la nostra llengua és la millor per mostrar els nostres sentiments. Catalunya és la nostra terra i el català el nostre entranyable i molt benvolgut idioma, la parla dels avis i dels pares que ens sona a música…

Cap problema

La Teresa i jo continuem portant el llacet que reclama la llibertat dels presos polítics i els exiliats i mai hem tingut cap problema, tot i que hem viatjat per tot arreu, més aviat ens hem trobat amb situacions simpàtiques de gent que pensa com nosaltres i que ens ha saludat dient allò de "Salut i república". Avui ens hem trobat amb un senyor que, al veure’ns, ens ha ensenyat tots els seus carnets d’entitats catalanes i ens ha fet molta gràcia quan ens ha dit que ell no era independentista sinó que era separatista… i s'ha quedat tan ample. Bé, curiositats agradables del viatge…

Ir de pueblos

Me encanta pasear río arriba, ir de puentes como yo lo llamo. Y como no, caminar por la playa en invierno, las olas y yo, algún cangrejo, una brisa, el silencio de algunas voces que dejaron su rastro en el verano. Me gusta ir de pueblos... recuerdo con especial cariño y admiración los pueblos blancos andaluces, pero amo los nuestros, todos los de mi querida Catalunya, Terres de l'Ebre, cuyos pueblos son especialmente bellos. 

 

Respeto al corazón

Abro la ventana a la palabra, amo con el corazón y felicito y proclamo mis mejores deseos con el corazón. Mi corazón es muy catalán y cuando expresa sentimientos lo hace en este maravilloso idioma y, para mí, es un orgullo poder hacerlo. Creo que hay que tener la sensibilidad necesaria para entenderlo... y no siempre es así, yo lo siento, pero seguiré escribiendo en catalán y en castellano y nunca, nunca, lo consideraré una falta de respeto, los respetos son mutuos y, por supuesto, muy respetables todos...

Els Segadors i Franco

Recordo la primera vegada que vaig escoltar l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors, me la va cantar un mestre del poble, amb el cap gairebé sota la taula i amb la cara com si hagués fet una malifeta. Manava Franco i ho tenia tot sota la seva dictadura, encara va trigar uns anys a morir, ho recordo molt bé... jo era professor de La Salle de Reus i aquell dia anàvem d'excursió al zoo de Barcelona, però després d'escoltar l'Arias Navarro dient allò de "Españoles, Franco ha muerto", la van suspendre per por de què hi hagués algun aldarull a la capital catalana.

 

Feliç Diada!!

11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, el meu cor és tot senyera i amor a la terra. Ens hem vestit per per l'ocasió: una gorra groga on hi ha escrit "Tercera Joventut x la República", de Tarragona, una mascareta amb l'estelada i una samarreta on, pel davant, és pot llegir "El dret a construir un futur millor" i, darrera, "El dret de ser independents". Bé, no anirem a cap manifestació, per allò de la Covid, però ens hem fet fotos que penjarem i farem arribar als amics i a la família. Dit això, el panorama és decebedor, la dreta i l'extrema dreta tan ben instal·lades com sempre, aquí no ha canviat res, l'independentisme dividit i algun romàntic com jo que mai perdré l'esperança de què el meu petit país sigui lliure del tot...

 

11 de setembre

Diada Nacional de Catalunya... ja som a punt, anem a esmorzar bé i ens emportarem aigua i algun entrepanet. Ja tenim seient al bus i també sabem el tram que ens toca, és el número 19, el que correspon a Tarragona. Sembla que surt el sol, l'assistència serà massiva, hi serem els que hem de ser i farem el de sempre... reclamar llibertat sense cap mena de violència, aquesta ja sabem d'on surt…

Visca Catalunya sempre!!

Molt bé, ja plou, pausadament, tranquil.lament, és de nit i evidentment, miro per la finestra... són quarts d'onze, no passa ningú, la pluja fina es veu caure gràcies a la llum de les faroles. Demà és la Diada Nacional de Catalunya, estaria bé que ens poguéssim manifestar amb bon temps, tot i estar una mica decebut però amb la mateixa fermesa de sempre. Visca Catalunya sempre!!

Manifestació

A Tarragona, unes 8000 persones, diuen, diria que més però és igual, és el de sempre, un civisme total, un clam de llibertat, algun cant, l'Estaca, els Segadors i ni un paper al terra, és tot tan net, tan sà, tan delicat, que sembla fins i tot fred, sembla una rutina, de la gent de tota edat que no perd la fe en les seves creences. Hem anat, hem tornat, hem cantat, ens hem sentit com a bé de fer-ho, però avui, potser per primer cop, m'he sentit com una veu que clama al desert… tot i que sóc dels pocs que manté una certa esperança en el judici del procés, si més no, la possibilitat de què la gent es pugui explicar davant del món, és un fet que valoro com cal i, a més, ho estan fent de meravella…

¡Pobre mujer!

Se tambalea, casi baila, o la bailan los alcoholes, su actitud chulesca, amenazante, agresiva, casi sin mediar palabra, abofetea sin saber lo que se hace, se ve ida, con ojos de loca, deplorable, penosa, parece escapada de un internado de gente peligrosa… Lleva colgada una bandera española, y va repartiendo tortas, hasta que una joven se ha revuelto y la ha empujado, para que parase de hacer el imbécil. Deprimente espectáculo que ha intentado manchar una Diada Nacional De Catalunya para enmarcar en los gozos sin sombra de mi vida. ¡Pobre mujer, qué pena!

LLIBERTAT!!!

Aquesta Diada, per prudència a l’edat i a la salut, no he anat a la Diagonal, i ho he vist tot per TV3 de Catalunya, i estic emocionat… famílies senceres, avis i néts, i tothom tranquil perquè aquests és una manifestació pacífica, on un poble vol ser lliure per decidir el seu futur, un futur on la justícia sigui igual per tothom, i la veritat no sigui muda. Son les cinc, ja tot és a punt, tot ple a vessar, emoció, llàgrima, sentiment, cor, llibertat, llibertat, llibertat, LLIBERTAT!!!

Al grito de libertad...

Gente, mucha gente, mucha más de la que dicen los que piensan diferente, y tanta como la que proclamamos los asistentes… Paz, mucha paz, y libertad en grito al cielo, para que llegue a las ventanas de las cárceles y consuele a los presos… muchos no entendemos por qué están allí. Europa no condena a los exiliados, España sí, hay dos justicias. Todos pueden interpretar la Biblia o sólo los elegidos… Magnífica Diada, pese a que no hay más ciego que aquel que no quiere ver... y menos mirar.

Mollerussa

Estamos en Mollerussa, hotel de tres estrellas, la habitación es muy grande y cómoda, buena cama, sitio para escribir, buena tele… Ya hemos hecho las primeras fotos, la iglesia, con un campanario muy alto y un nido de cigüeñas en las últimas cruces, el ayuntamiento, delante de la iglesia, y unas cuantas delante del colegio de mi estimada Salle, que para mí, siempre es un agradable recuerdo. Mañana vamos de pueblos: El Poal, Bellvís, Els Arcs, Linyola, etc... todos están cerca unos de otros, también un pequeño lago…