La llum de la nit

Quan plou sempre penso que hi haurà primavera i, aquesta, es manifestarà magnífica al meu bosc proper, ple de jardins naturals, amb flors i abelles i ocells que canten entre les meravelloses fulles de l’atapeït brancatge. A la nit sortiran les cuques de llum, que a mí sempre em fan pensar que són estels d’excursió per la terra. La nit té l’encant de la llum de la lluna, un entorn ple de colors i ara sembla que les meves cuques de llum estan volant i celebrant la vida…

Bona llum

Llum, més llum, llum de cor, llum de ser màgia de l’ésser viu net i sa. Realment, aquesta llum és més llum, molta més llum que cap llum del sol. Aquesta llum de què parlo t’obre la ment i t'activa totes les possibilitats que té el cor per estimar. I estimar i ser estimat és també un esclat de llum, bona llum, immillorable llum, la que emana de tot aquell cor que estima, llum interior, llum de pau i bé, llum de veritat. Estima, que això mai no fa mal i també és una preciosa, meravellosa llum…

La lluna i el sol

Somio amb el resplandor del sol i de la lluna, amb els seus colors encesos de llum, fin i tot faig una mirada precisa i m’extasio contemplant la bellesa lluminosa de la nit, on també participen els estels voladors. La presència més ferma del sol “ditxós”, com diria la meva àvia, llum que fa del dia un conjunt de meravelloses belleses de colors. La llum és la claredat que ens permet de veure els objectes, ens feien estudiar, i jo somio amb tota la resplendor de la lluna i el sol, com a senyors del dia i la nit. El sol i la lluna amb llum del sol totpoderós…

Un amor de llar

En un principi veig una mena de monstre amb ulls grocs i de diferents grandàries i intensitats… és l'edifici que observo des de la meva finestra, després he pensat, no és cap monstre, són llars de pau, si més no així ho vull pensar i ho penso. Un nen que plora per cridar l'atenció, un avi que canta de felicitat perquè rep l'amor total de tots, la nena enamorada que rep la trucada que tant esperava… Una llar plena de pau i bé… i d'amor.

Una llum al cor

Suposo que tots devem tenir alguna cosa bona que ensenyar, aquella llum al cor que cal deixar brilla... cal cercar la oportunitat i no amagar-la, créixer en allò positiu que podem aportar i anar cremant del tot tanta mancança, tan d'egoisme, tanta falsedat i, sobretot, tanta cobardía. Sempre he pensat que podem millorar les nostres actituds, només cal actuar d'acord amb la consciència d'allò que voldries per a tu. Tenim una llum al cor…

La nostra llum

Sembla que tots tenim una llum al cor que caldria que deixéssim brillar. Tampoc estic molt segur de què l'home sigui bo per naturalesa, o que digui dolent per la mateixa raó, però sí crec en alguna mena de llum, que alguns la donen amb molta generositat, d'altres són tan sans i positius que donar-la és una forma de ser, també hi ha algú que sembla no adonar-se'n que la té, tot i que li crema de tant avisar-lo… Diría que cal deixar brillar la nostra llum!!

Llums de la ciutat

De petit i en castellà, evidentment, estudiava allò de què la llum és la claredat que ens permet veure els objectes. No sé per què he recordat aquest trosset que vaig aprendre de memòria i he pensat en el que m'agrada veure per la nit les coses il·luminades. Una vegada, una tieta de Barcelona em va portar a fer un recorregut nocturn en bus, la qual cosa em va resultar meravellosa, perquè era temps de Nadal i les llums de la nit de Barcelona eren un autèntic espectacle. Ara continuo bocabadat mirant les fonts il·luminades i les nits de Tarragona, la ciutat on visc...