Ombres i seients

Passejo per les ombres que hi ha als tinglados que són a tocar de mar, hi ha algun lloc que corre fins i tot alguna glopada d’aire fresc, aleshores m’aturo i em recreo i observo l’entorn, faig un cop d’ull al mòbil i dic algun bon dia als meus amics, o contesto a alguna observació sobre els meus petits escrits que publico cada dia. Evidentment també conec tots els llocs on es pot seure per descansar una mica i procuro utilitzar aquells més còmodes i ben protegits i, en arribar a casa, una bona dutxa, això sempre va bé. Ànim, les vacances s’acaben, als jubilats no, tot té pros i contres... 

Parlar bé

Sempre he admirat a aquelles persones que tenen una certa facilitat d’expressió si, a més, saben utilitzar els silencis per a facilitar la comprensió i sempre tenen a punt la paraula justa en el moment oportú, aquestes persones per a mi no tenen preu i sempre procuro apropar-me per gaudir de la seva saviesa. No confondre amb els rapsodes professionals, que són d’un cansament i una càrrega gairebé insuportable. Cal ser prudent i oportú en el discurs i, com he dit abans, cal saber utilitzar els silencis perquè, a vegades, ho expressen tot molt millor… 

Futbol

Futbol de debò, de primera, de competició, res de partits de preparació o de costellada. Un Barça - Bilbao per obrir boca a casa, que no ha estat gens malament, ha guanyat el Barça 2-0, però en podia haver fet 5 o 6, si Lamine hagués estat una mica més afinat. Bé, he gaudit del meu equip, Pedri torna a ser Pedri, Gordon pinta molt bé, Raphinha no para de pressionar i això, unit al la seva gran qualitat, el fa insubstituïble, Fermí, Pau, Rodri i tota la resta, que fan que tots els seguidors estiguem molt il·lusionats. L’equip té les idees molt clares, és molt jove, juga amb les línies molt avançades i, sempre que pot, al primer toc. Veurem com va tot, però aquest equip pot jugar molt bé a futbol, només cal que li deixin fer… 

La Sirena

És un recurs que no utilitzem gaire, però que fer-ho algun cop té la seva gràcia, hi ha molta varietat i també una certa qualitat en els productes. La Teresa té fonts on consulta l’eina i la forma de cocció, la temperatura, els temps i pots sortir del pas amb una certa dignitat. Fa uns dies vam fer un aperitiu amb productes d’aquesta casa i pensem que ho podem repetir algun cop i també tenir alguna reserva al congelador. No cal dir que el producte fresc de casa nostra és sempre molt millor. Vinga, cal aprofitar l’estiu que ja s’acaba… 

Vinyes

M’agraden les plantes del raïm, les vinyes, són una mica com les orquídies, passen del zero a l’infinit, un infinit on flors i raïm són un esclat de natura genial. N’hi ha vora al mar, com diu la cançó, i en plena muntanya, a vegades fins i tot gairebé vertical, on sembla difícil pensar en la fiabilitat del conreu. Aquí, a casa nostra, tenim vins d’una gran qualitat, potser dels millors del món, com sabeu, sempre en ve de gust anomenar les garnatxes de la Terra Alta i els vins del Priorat i del Montsant, entre d’altres que també tenen gran nivell, i els caves catalanes que també són molt reconegudes... 

Tempesta

“El ruido con el que rueda la ronca tempestad”, deia el poeta. Lleig, por, allò que espanta i et quedes com a paralitzat i sense reacció. A la Teresa i als joves els va agafar a una botiga on havien anat a comprar, a mi sol a casa, i em vaig apropar a la finestra i no es veia res, només una foscor amarronada, amb un vent furiós que semblava accelerar la fúria de l'aigua i de les pedres. Avui la panoràmica és bastant desoladora, tot i que els equips de neteja estan fent una molt bona feina. Sembla que, en principi,.. no ha hagut cap desgràcia personal, però molts d'anys materials… 

Dinem amb els joves

Joia en el món, ja són aquí! Expliquen i no paren de les meravelles de Galícia i de fet és un paisatge encisador i una cuina de mar i de muntanya de primer nivell. S'ho han passat molt bé i han estat junts, que és el que volen, i això no té preu. La Teresa ens ha fet un dinar de “mama”, com diria en Pere, és allò del rostit a la cassola, com feien les nostres mares que en sabien un pou, i jo ho he complementat amb un Montsant de 14º que ha acompanyat com cal. Abans hem gaudir d’uns entrants amb patates d’Olot i altres viandes per anar fent boca. Unes postres de flam de formatge i un cafè. Bé, bon dinaret, molt ben acompanyats i molt feliços de veure la seva bona harmonia... 

Coses meves

M’encanta veure com brolla l’aigua de la font, clara, neta, fresca i regalada, es va obrint pas i donant vida i bellesa a l’entorn. Observo un camp d’arròs a finals d’agost i recordo la feina dels pagesos que ho han fet possible i, encara més, penso amb la condició gairebé infrahumana d’aquest tipus de feina que, afortunadament, ha anat evolucionant i ara la maquinària ho fa tot més lleuger. Soc feliç de somiar amb un món millor, però ho tinc molt complicat, no hi ha cap notícia que faci pensar amb alguna actuació on el sentit comú mostri la seva destresa, però mai perds l’esperança… 

Canvi climàtic

Al Delta de l’Ebre, a Deltebre, els mars de verd amb tots els colors del verd, com dic sempre recordant a Raimon, són ara oceans d’or dels grans d’arròs grocs que seran blancs per fer aquests arrossos que tant ens agraden. El canvi climàtic ha avançat deu i quinze dies, la verema del raïm i la sega de l’arròs. Per fi ha plogut a Tarragona, ho ha fet amb ganes i per la nit, la qual cosa ha fet que no me n’adones de res, només aquest matí he vist el pati i el camp de futbol de l’escola del Serrallo tot inundat. Bé, que no prengui mal ningú i que plogui amb moderació… 

El Alemán

El bar “Hola ola” del Serrallo va tancar per tornar a obrir molt prop d’on vivim nosaltres, la qual cosa ens omple de joia. Ara es diu “El Alemán” ja que aquests bons amics nostres són alemanys. Són molt agradables i molt professionals, són d’aquelles persones entranyables que fan que la seva proximitat sempre sigui edificant. Han fet un bon treball, el local és molt bonic i acollidor, i no cal dir que aquesta bona gent mereixen que el negoci els funcione molt bé. Enhorabona amics, heu fet un local molt atractiu i això, juntament al bon treball que feu sempre, serà èxit segur. Ànim sempre!! 

Joan Gamper

És la presentació oficial del Barça, els nous fitxatges, el parlament de l'entrenador i el del capità demanant tota la col·laboració dels aficionats i oferint tota l’entrega professional per part seva. He seguit la pretemporada i sembla que la cosa pinta bé, s’ha fixat prou bé i, si s’aconsegueix un bon nou, podem començar la lliga amb garanties de fer un bon paper. Llàstima que en Julián sembla que no vindrà, ens hauria anat bé, però tampoc cal perdre el cap, Deco trobarà un bon 9 amb experiència que, amb aquest equip, es podrà lluir com cal… 

Veure-la i viure-la

Aquella mirada tèbia, intensa, profunda, però al mateix temps dolça i discreta, amb aquella discreció de la bondat i la noblesa del sentiment que la provoca. Mirada que porta implícita el millor dels somriures naturals. Mirada llum, que parla o calla, però que sempre expressa, amb la prudència justa i la interpretació a punt. També plora o riu, fins i tot contemporanitza, raona, per finalment expressar amb tota naturalitat i amb llàgrima viva allò que passa, allò que surti, allò que fa que la vida tingui una atracció digna de veure-la i viure-la... 

Un somriure d'aprovació

Feliç com un anís, com un peix a l’aigua, com una granota a un arrossar, com un flamenc a l'Encanyissada, com un gos amb un os, com un nen amb una mamella. Feliç com aquell que gaudeix d’estimar i de ser estimat, feliç com aquell que ho és de veure la felicitat dels altres. Feliç com els nens amb la pilota, els joves amb el mòbil, feliç com ara jo quan em veig davant d’un arròs caldós de llamàntol. Feliç com la jove que té un cor que batega al mateix ritme que el del seu estimat. Feliç, feliç és aquell que en veure's al mirall es fa un somriure d’aprovació… 

Hem anat a dinar

Són 43 anys amb la Teresa i això s’ha de celebrar com cal. És dilluns i, aleshores, no és bon dia per anar al Serrallo a menjar peix, així que el restaurant La Montoliva sempre és una magnífica opció. Carn de xai a la brasa, amb escalivada i patata al caliu, pa torrat amb amb all i oli, crema d’avellanes i el seu vi amb porró, un negre de Bràfim que acompanya molt bé. Ens ha acompanyat la nostra bona amiga de sempre, ja que els joves són de vacances a Galícia. Crec que a l’edat que tinc ja és una mica agosarat demanar moltes pròrrogues més, em caldria donar gràcies per tot el que he rebut, sobretot aquella Teresa que sempre dic que tothom hauria de tenir en la seva vida. M’he sentit genial en celebrar el nostre aniversari… 

Un 17 d'agost

Doncs sí, semblava que no, però al final va ser que sí, com no podia ser de cap altra manera. Quan l’afinitat es proclama i es manifesta així de clara i neta, un és casa de totes totes, a més ho vam fer molt convençuts i de manera pràctica i original. Van sortir de casa al mateix temps, vam arribar de la mà fins al l’església i vam entrar junts fins a l’altar, juntament amb els pares i familiars i amics. Van fer una celebració al bar del meu padrí i després cap a Cadaqués i des d’allí a fer un tomb pel sud de França. Bé, ja hem fet 43 anys, casar-me amb la Teresa ha estat tot un encert, ella és molt especial i així ho proclamo cada dia de felicitat al seu costat. Ho celebrarem com cal… 

Llàgrimes de Sant Llorenç

Diuen que les estrelles són reflexos de les persones estimades que ens han deixat. Suposo, i vull pensar, que allà conviuen a la recerca d’antigues afinitats, i a mi m’omple de plaer reviure la imatge de la meva família, plegats en una taula, gaudint d’un suc de mussola que ha preparat l’àvia. Aquestes espectaculars llàgrimes, màgiques estrelles voladores, em fa pensar que els nostres estimats traspassats estan de festa major, de jornades musicals de diferents estils on tothom balla, canta i és feliç de retrobar-se amb els seus de sempre. Bé, que em perdoni Sant Llorenç ja que les seves llàgrimes deuen tenir un altre sentit… 

"Suncioneta"

Avui és el Sant de la meva mare, filla de l’oncle Rafel de la Madrina i de Conxó de Raneta, tot noms que escric amb gran respecte i estima perquè eren persones d’una honestedat molt contrastada. Avui a casa tocaven els canelons d’estiu de la mare, presentats en forma de margarida en un plat gran i que, a més de la plasticitat evident, eren molt bons i apropiats per a aquesta època de l’any. Sovint recordo la mare, no em calen dates ni motius especials, la mare és en cada bri de cosa per on es desenvolupa la meva existència. De totes maneres, moltes felicitats, una abraçada al pare que deu ser per aquí prop. Una abraçada de tots tres, com solíem fer… 

Penso, veig, vull...

Penso en una boira espessa, en una pluja fina, en uns petits flocs de neu. Somio en aquell riu sorollós que baixa nerviós de la muntanya i arrossega pedres rodones de colors. Veig una tempesta d’estiu, amb aparell elèctric generós, i recordo que de petit m’agradaven molt els llampecs i em feien gairebé pànic els trons. Vull recordar aquella casa a la muntanya nevada, amb moltes provisions, i un foc de bona llenya per fer viandes a la brasa. M’encanta el temps que et desa a casa però no pots evitar d’observar-lo per la finestra... 

Una nit màgica

Eclipsi total i llàgrimes de Sant Llorenç. La gent s’ha motivat a l'alçada de l’esdeveniment, és una d’aquelles coses que ja no tornarem a veure i calia fer-li tots els honors, primer cercar les ulleres homologades i després un bon lloc des d’on poder-ho gaudir com cal. A nosaltres no ens agraden les aglomeracions de gent i hem optat per pujar al terrat, ho hem pogut veure perfectament i ha estat espectacular. La lluna, tot i ser 400 vegades més petita que el sol, és al mateix temps 400 vegades més prop de la terra i l'ha tapat del tot. Les llàgrimes de Sant Llorenç han acabat de posar la cirereta a una nit màgica… 

Gula

La Teresa la va comprar per a fer als joves, però hi havia molt menjar i no les va fer, així que avui li hem fet els honors. La senyora fa un suquet amb alls, julivert i una caiena xafada, per donar-li un puntet de picant, que fa que tot plegat tingui un sabor espectacular, a més sol posar un parell d’ous per plat, que avui fins i tot es podien sucar. Després, una mica de fruita del temps i a córrer. Per la nit no prenem cafè, tot i que a vegades em ve de gust… 

Sant dilluns

Els joves ja són a Galícia, són 9 hores de viatge però, després de fer algunes parades, han arribat sans i estalvis i feliços. Nosaltres hem fet una bona caminada des del Portal del Roser fins a Torres Jordi. Hem dinat lleuger i hem fet una bona migdiada, després una hora de bici estàtica i a continuació unes partides de Rummikub, que aquesta setmana he començat guanyant jo, cosa que no passa sovint ja que la Teresa, a més de tenir molta sort, és una experta. Bé amics, estem a punt de veure l’eclipsi, segurament pujarem al terrat, un desè pis i veurem què podem veure... 

Conduir

Ja fa alguns anys que no condueixo, quan vaig veure que tenia alguna dificultat amb els angles morts i amb les llums per la nit ho vaig deixar. Ara, tinc la sort que a la Teresa li agrada molt i a més ho fa molt bé. Anar de paquet o de copilot, com a mi m’agrada dir, té les seves avantatges, pots contemplar molt millor els paisatges, pots adonar-te de la incoherència de molts conductors, la imprudència d’altres, el poc respecte als senyals de trànsit per arribar a la conclusió que tants accidents es podrien evitar amb una mica més de sentit comú... 

Dinar de comiat

Els nostres estimats joves, Pere i Mabel, marxen uns dies de vacances, van a un poble de Galicia, Monforte de Lemos d’on és el pare de Mabel i allí tenen casa i família. Bé, nosaltres els hem convidat a dinar i la Teresa ha optat per una escamarlans fets d’una forma molt natural i marinera i una mica de pop a la gallega, per a que vagin fent boca. Com a plat fort ha preparat unes espatlles de xai al forn, que pinten molt bé. Un pa del Farinus i un vi i un cava de nivell, a l’alçada del moment a celebrar. Marxen molt lluny, però sabem que junts estan molt bé i estem tranquils. Bon viatge, a gaudir molt de les vacances i de la família… 

Una pena

Cada cop que veig tantes guerres enceses que es van estenent amb la mateixa malícia d’un incendi, l’incendi de bogeria i perversió que hi ha en cada cap dels dirigents que ho provoquen, cada cop que hi penso, recordo aquells versos de Baltasar de Gracián que deien alguna cosa així: “Todo va al revés en consecuencia de aquel desorden capital, la verdad es muda, la mentira trilingüe, los libros están sin doctor i el doctor sin libros, mientras los ignorantes tienen librerías enteras”. Bé, no sé si és ben bé així però la idea, més i menys, seria aquesta. Molta ignorància i la solució diuen que és armar-se fins les dents en nom de la pau, sembla una broma de mal gust. Una pena tot plegat… 

Anar a fer un tomb

He fet un tomb pel port dels pescadors del Serrallo. A un extrem d’escullera hi havia un cormorà que semblava que m’estava esperant i, en apropar-me, s’ha capbussat i ha sortit uns metres més endins per tornar a fer el mateix i mostrar-se un altre cop al meu abast. Evidentment a mi m’ha recordat allò del senyor gran a qui se li apropen els coloms, les tórtores, les llisses i ara, segons he pogut comprovar, també els cormorans. Bé, bromes a part, fer un tomb pel Serrallo sempre és atractiu i edificant... 

Aquella veu amiga

Voldria ser aquell vent ple de respostes assequibles i a l’abast. Aquell silenci comprensiu d’aprovació que confirma l’harmonia del seny i el bon sentit. Voldria ser el temple i la prudència que la capacitat regala en aquelles solucions que semblen definitives. Voldria ser aquella paraula justa i a temps, aquell mot de llum que té el do de l’oportunitat per deixar-ho tot, tan clar com net. Voldria ser aquella veu amiga que no cal cercar gaire perquè tothom sap on és, sempre prop, sempre a punt… 

Restaurant Ben Fart

Anar a netejar el cotxe s’ha convertit en una pràctica força interessant, ho fem a un lloc on hi ha el restaurant Ben Fart al costat i nosaltres aprofitem per dinar mentre ens fan una bona neteja per dins i per fora. Avui hem portat el cotxe del Pere, que és igual que el nostre, i aprofitant l’avinentesa, també ha vingut la seva parella Mabel, la qual cosa sempre és un plaer. Hem dinat prou bé, tot i ser un menú totes les viandes tenien una certa qualitat i estaven ben cuinades. Ho recomano, pots netejar el cotxe i, mentre, pots dinar en un lloc força agradable… 

Ella ets tu

Ella és una bonica flor d’aquelles que sí fa maig, 

un sol de gener, una pluja d’agost. 

Ella és com la brava serenor de la mar, 

amb unes onades de dolcesa que semblen bategar d'un cor enamorat. 

Ella és com la sal de la vida que dona gust i sentit a la meva existència. 

Ella és el somriure que t’abraça i acompanya al bon dia 

i fa que aquest els visquis a dos i a bé. 

Ella és la paraula i el seny, el silenci oportú, la prudència, 

tot en base a una realitat natural, tan pràctica com exquisida. 

Ella ets tu, la meva companya de sempre i per sempre…

 

Allò del temps

Allò de tenir temps per contemplar una flor que ha sortit a una cantonada d’una paret abandonada. Observar com una tórtora agafa una branqueta de plataner per reforçar el niu que s’està fent en una olivera, fa viatges sovint, amb molta cura. Allò de tancar els ulls i posar-te aquella música que et fa reviure els teus millors moments. Allò del passeig pel bosc, fins arribar al l'alzina centenària que t'acull amb les branques obertes i una ombra que abraça com cal. Allò de tenir temps per a llegir i gaudir d’una història on tu ets, o gairebé podries ser, el protagonista. Bé, temps del jubilat, temps de pau i d’amor i de família… 

Dinem a Les Veles

Toca dinar familiar, ara de la meva família de part de la mare, els que quedem, on jo soc el més gran, però per fer un bon àpat i gaudir de la meva família encara soc bo. Elna, Arlet i Tessa són les petites de la casa i, ara que hi penso, Ricardo és una mica més gran que jo. Bé, el dinar és a Les Veles, un bon restaurant que hi ha a Calafat, prop de l’Ametlla de Mar, i que es menja força bé. Reunir a la família i recordar als que no hi són és una emotiva abraçada a la realitat. Trobar-te a la gent de la teva sang és sentir el toc de l’amor més sa i natural. Salut família, cal repetir-ho aviat!! 

El Serrallo del 83

Avui em ve de gust recordar el Serrallo de quan jo vaig arribar. Era l’any 1983, aquell barri amb un segell especial, on alguns pescadors venien la seva part, les tonyines i els peixos espasa eren exposats al carrer i les subhastes es feien a l’aire lliure i cantades a viva veu. Se sentia l’olor de les sardines a la planxa i del seitó fregit, també del brou de les paelles. Hi havia més barques i recordo la típica escena del pescador caminant cap a la barca amb una galleda de plàstic i una ampolla d’aigua dins i també com la sirena anunciava l’arribada de les barques…