Penso en una boira espessa, en una pluja fina, en uns petits flocs de neu. Somio en aquell riu sorollós que baixa nerviós de la muntanya i arrossega pedres rodones de colors. Veig una tempesta d’estiu, amb aparell elèctric generós, i recordo que de petit m’agradaven molt els llampecs i em feien gairebé pànic els trons. Vull recordar aquella casa a la muntanya nevada, amb moltes provisions, i un foc de bona llenya per fer viandes a la brasa. M’encanta el temps que et desa a casa però no pots evitar d’observar-lo per la finestra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada