La rutina

Abans d’anar-me’n a dormir, he fet un solitari i m’ha sortit a la primera, també he fet un sudoku nivell sis, que també he aconseguit resoldre sense massa dificultats, i abans, a la tarda, també hem fet amb la Teresa un parell de partides de Rummikub que aquest cop, no sol passar sovint, també he guanyat jo. Així que, després de complir la rutina diària, vaig a descansar amb una lleugera satisfacció infantil. Demà més i millor, ànim!! 

Rummikub i Scrabble

La Teresa i jo no solen sortir de casa per les tardes, a no ser que tinguéssim alguna cosa que no podem evitar. Aleshores cal omplir el temps i una de les coses que més ens distreu és el Rummikub. La Teresa és una experta, ella és capaç de fer i desfer, sempre que pot aconseguir treure fitxes del damunt. Jo, que no havia jugat mai, ja sóc un alumne avantatjat, i fins i tot he aconseguit guanyar-li algunes partides. Abans també jugàvem a l'Scrabble, que és aquell joc on has de formar paraules, i és també molt adient per fer-te raonar i passar-t’ho molt bé…

Jornada completa

Avui he anat a esmorzar amb els meus amics del barri, hem anat al bar "Los Maños", que sempre ho fan molt bé i avui s’han lluït amb una tripa de vedella espectacular, un bon vi negre i un músic amb moscatell genial. Després he anat a caminar uns 4 km, evidentment no he dinat i he fet una bona migdiada de dues hores. A la tarda hem fet amb la Teresa dues partides de Rummikub que he guanyat jo, cosa que no passa sovint, i després he fet 1 hora de bicicleta estàtica. Ja em direu si això no és una jornada completa. Bé, bona nit a tothom i una gran abraçada de pau i bé…

Joc infantil

Un joc infantil de quan jo era petit... Saltàvem pel damunt d’un nen que restava acotxat, tot dient: A la una entre mula, a les dos gat i gos, a les tres calla i no diguis res, a les quatre les mules van a batre, a les cinc un bon brinc, a les sis la poteta de mon oncle Lluís, a les set un bon bistec, a les vuit un bon bescuit, a les nou punxa al bou amb les banyes, a les deu… no recordó què dèiem, però sí que canviàvem al que restava acotxat. Ens ho passàvem molt bé, sobretot a les sis, ja que donàvem amb el peu una mica de coça al cul del nen que parava en aquell moment, també a les nou, on li clavàvem una mica els punys a l’esquena. Bé, jocs de nens…

Només pilota

Quan sóc al poble sempre cerco les ubicacions de la meva infantesa, però ara em trobo amb nens molt diferents, són més rics, ben vestits. Avui n'he vist tres, un amb una bici nova de rodes amples, que aixecava la del davant, un altre anava en patinet elèctric i un tercer amb una moto petita que feia un gran soroll, més enllà, un grup feien curses de patins linials, com els professionals. Bé, nosaltres no teníem res de tot això, només pilota de goma i gràcies, però també ens ho passàvem força bé. 

Sempre observant

Dues classes del mateix nivell juguen al mocador, fan una mena de campionat i els seguidors, d'un i l'altre equip, és deixen sentir, van cridant els noms d'aquells nens que són més ràpids i que tenen més habilitat i destresa per endur-se el mocador. Sempre m'aturo a veure-ho i sempre em pregunto com és possible la necessitat que té la canalla de tenir els seus líders, els seus ídols, amb la mateixa facilitat que amb altres nens poden fer un menyspreu esfereïdor. Cal tenir molta cura amb el bullying, és molt preocupant…

Esperem que duri

Estic actiu, he fet un sudoku difficulty 6, dos solitaris que m'han sortit a la primera i he fet taules en una partida d'escacs que he jugat contra la màquina, així que ara només em queda escriure alguna cosa, per allò de l'obligació que m'he posat de publicar tres petits escrits cada dia, que poden ser sobre qualsevol cosa del meu dia a dia, potser algun cop em repeteixo, però és com una mena d'instint i, si em ve de gust, ho conto i gaudeixo com cal, tal com va passar i tal com ho vaig viure. Sí, encara conservo una una certa vitalitat prou interessant, esperem que duri... 

Pilotes gegants

Són les onze del matí, els nens de segon de Primària tenen classe de gimnàstica i el professor, avui, els ha preparat unes pilotes que gairebé tenen la seva alçada. En un principi no els ha dit res, només que poden jugar i els nens s'ho passen pipa. Després, de mica en mica, ha anat fent alguna indicació i encara ha resultat més divertit, on la complicitat entre el nen i la pilota gegant s'ha fet palesa de totes totes. M'ha agradat el professor, gens cridaner, amb un català correcte, precís, directe i tractant molt bé els seus alumnes de cicle Inicial, com ha de ser. Molt bon profe!!

Comença l'escola

Dilluns, comença l'escola, els nens ja han rebut els regals i els pares la felicitat de veure els nens contents. Recordo que a la meva escola dedicàvem un matí per a què la canalla pogués portar alguna joguina a classe, o el regal que més els havia agradat. Per a mi, a cops, era una mica complicat saber què era tot allò tan nou, sobretot els darrers anys on les noves tecnologies ja campaven a l'abast dels pares més moderns o amb més possibilitats. Avui veig, pel pati de l'escola i per la plaça, algun vehicle teledirigit, molt de patinet nou, pilotes, alguna bici…

Els que no juguen a futbol

I pensar que jo feia equips de futbol, barrejant nens i nenes, i fèiem una lligueta, prou atractiva per a la majoria… però sempre hi ha a qui no li agrada el futbol i, en un principi, a mi se m'escapava de la meva organització i era molt injust. De mica en mica, vaig anar donant llibertat i, aleshores, els de bàsquet i també els handbol, van anar apareixent, fins i tot un grupet de nenes que ballaven amb la música d'un aparell que es portaven de casa. Avui miro el pati de l'escola del Serrallo i la varietat de gustos és força interessant, alguns fins i tot juguen a jocs de taula, com l'escacs…

Joguines i regals

Aquests dies de després de Nadal ja es veuen les joguines noves i els regals que ha portat el Pare Noel… en el meu temps, els nens havien d'esperar a la nit de Reis, però bé, tot sigui per la festa i el consum. El típic pare jove que li ensenya a la seva filla a anar amb la bici nova: mira al davant, no et preocupis que jo agafo el seient de la bici… La pilota de bàsquet de reglament, que peta al terra com un espetec de tro, i la pilota de futbol, que garanteix els partidets a la plaça i la cridòria habitual…

Només era un joc

Tenia una cartutxera amb dues pistoles de plàstic i jo practicava en treure ràpid i, després, li feia donar voltes pel damunt del meu dit índex, fins apropar-me-la a la boca per fer córrer el fum de la pólvora… igual, exactament igual. com ho veiem a les pel·lícules de l'Oest americà que tant ens agradaven i que ens deixaven veure sense cap problema. Mai vaig pensar que matava a ningú, que anar armat era propi d'un "maton" sense sentiments, o d'algú que havia fet tantes malifetes que havia d'anar preparat per respondre al foc amb foc. Per a mi era un joc, divertit, sense cap maldat i, a més, em sentia important i m'ho passava molt bé…

A la seva bola

Sempre faig parada llarga davant del pati dels nens d'Infantil, em sorprèn la facilitat que tenen per anar a la seva bola… un de sol al tobogan repeteix sense parar, el típic a la sorra amb les seves eines, un altre més enllà amb les pedres petites i un petit camió, dues nenes estan esmorzant tranquil·lament a un banc de cara al sol, mentre un nen arrossega un autobús de plàstic blanc que fa un soroll escandalós però ell va amunt i avall sense immutar-se. Hi ha un parell de mestres que estan pendents de tot, però sembla que, si no hi fossin, tampoc passaria res...

Parc infantil

He anat a veure com va el nou parc infantil del nostre barri… bé, ja han tret els tubs on eren els sortidors de l'aigua i ja han començat a muntar les atraccions, hi ha una gronxadora molt maca i reforçada i està previst que posin un arbre d'aquells de cordes, perquè la canalla es pugui enfilar, i finalmente, segons he vist en unes fotos del projecte, també va una mena de tobogán, que en realitat és un circuit, pero sembla molt maco i divertit per la canalla. També condicionaran el terra per fer-lo una mica més tou i ho pintaran de diferents colors. Crec que quedará força bé…

Ho celebro!!

He fet un sudoku "difficulty 6", he fet dos solitaris amb les cartes i una partida d'escacs contra la màquina… i m'ha guanyat, però la venjança serà terrible perquè en aquest nivell ja li he guanyat alguna vegada. Bé, ara un cop ja he fet els deures, és el moment d'escriure alguna cosa, és l'hora preferida, hora de relax, de pau, d'escriure a mà, amb el meu Pilot i el meu quadern Oxford, i ho puc fer sobre qualsevol cosa, em distreu… i potser a alguns de vosaltres també, i jo ho celebro molt agraït a tothom!!

Adeu a la font

A petició d'una gran majoria del barri, per fi ens treuen la font, l'han obert per dos costats i ara suposo que l'acondicionaran bé, posaran un bon terra on els nens no és facin mal i alguna atracció per poder jugar tranquil·lament. La font era prou maca, a més sempre m'han agradat els sortidors i les seves formes màgiques que donen al aigua. Però un espai més ben equipat on la canalla pugui jugar al sortir de l'escola, que és allí mateix, tampoc està malament, ara tinc curiositat per veure com quedarà…

Bessones xineses

Sóc assegut a la plaça del barri, davant de l'escola del Serrallo, prop de la font, fa bona ombra i fins i tot corre un airet fresc mariner. Acaba d'arribar una señora xinesa amb un carret amb dues nenes bessones, d'uns dos anyets escassos, són precioses, les ha baixades i s'han posat a jugar amb una corda d'uns tres metres, l'aguanten una de cada costat i es van enroscant fins que s'arriben a tocar, aleshores es posen a riure i fent voltes tornen a la posición inicial. Un encant de criatures, precioses…

Trencar l'olla

És un joc que solen preparar per la festa major dels pobles, per a la canalla, i també a les escoles en festa o de colònies. Recordo que és divertit i perillós, ja que es van donant garrotades a les olles amb els ulls ben tapats amb un mocador i s'ha de vigilar molt bé que no s'apropi ningú, si no vol rebre un cop de bastó. És curiós tot allò que és pot posar dins les olles: aigua, farina, blavet, caramels, pilotes, llapis de colors, etc. També recordo que, abans de començar, els fèiem donar dos o tres tombs sobre ells mateixos, per desorientar-los una mica, i encara era més divertit…

Jocs...

Els jocs sempre m'han agradat perquè la canalla s'ho passa molt bé. A l'escola del Serrallo es fan moltes activitats d'estiu i, aquests dies, me'ls estic mirant i juguen al mocador, que m'encanta perquè s'han d'aguditzar moltes capacitats, també juguen a estirar la corda, un grup a cada costat, una ratlla al mig i el primer que la toca perd, també jocs amb pilota per agafar tècniques de domini i control… De tant en tant, paren una estona per anar a beure aigua i descansar una mica a l'ombra. La cridòria feliç és edificant, s'ho passen pipa i no en tenen mai prou de res. Juguem?

Uno era así

Recuerdo que, de pequeño, no me gustaba mucho ir con los niños de mi edad y siempre iba con el grupo de los mayores, ellos hacían otras cosas que para mí eran novedades muy atractivas, que quizá no correspondían a mi edad pero yo era el listillo minúsculo que se aburría con la gente de su clase. Ahora cada vez que lo pienso y lo recuerdo me da la sensación de que perdí cosas propias de mi edad y, en cambio, quizá no gocé del todo de aquello que aún no me correspondía. Uno era así…