Bon final d'estiu!!

La barca al riu, calor d’agost, de nit amb llum de lluna, de dia cercant l’ombra i la cervesa, un gelat amb copa, un cafè amb gel, una amanida de colors, poc menjar, bon repòs per l'aire condicionat. Vacances, recordo quan tenien sentit i eren una necessitat, ara, diria que sempre ho estic, de vacances, i ja no puc dir allò que deia sempre al tornar: “necessito un mes de vacances per a recuperar-me de les vacances”. Molt bé, bon estiu a tothom, que ja s’està acabant… 

Bons records

El meu amic Josep i jo, de joves, solíem passar els darrers dies de Setmana Santa a Barcelona. Recordo que observàvem l’operació sortida i nosaltres entràvem a la ciutat sense cap problema. A la tornada passava el mateix, la gent tornava a Barcelona i nosaltres cap a Deltebre, també sense cap embús. Durant aquests dies que la ciutat comtal estava prou tranquil·la, nosaltres ens movíem perfectament, aparcant fins i tot a la mateixa Rambla de les Flors. Solíem veure alguna pel·lícula d'estrena, anàvem a veure al Barça, visitàvem algun restaurant típic català i ens ho passàvem molt bé. Això va durar uns anys, fins que ja vam tenir parella…

Nens de vacances

Escoles de vacances, nens al carrer amb els avis o amb els pares, si no fa molt fred, ja se’ls veu fent el seu partidet de futbol a la placa, a cops em fan malbé la migdiada, però a mi em passa aviat… l’espontània vitalitat i alegria dels nens sempre em guanya i em fa sentir força bé.

Decebuts

Hem anat a la Pineda, al bar Sanchís, allí on fan els millors croissants de Tarragona, com ja us he comentat alguna vegada, però avui hem estat de mala sort, sembla que fan vacances  i hem quedat una mica decebuts. Hem anat a un bar proper, però no és el mateix, llàstima. A l'estiu no solem venir perquè no es pot aparcar, però ens pensàvem que ara sí. Bé, també tenen dret a fer vacances i descansar unes bones setmanes. 

La tornada a l'escola

Recordo el primer dia després de les vacances i la meva famosa frase: “Necessito un mes de vacances, per a recuperar-me de les vacances”. Després, llargues seccions de batalletes, on cadascú explicàvem tot allò que es podia explicar, o si més no, era original o divertit. La feina del professor vocacional, implicat i que gaudeix d'aquesta tasca, necessita d'aquestes vacances que, en un principi, poden semblar exagerades, però aquells que sabem el que representa el fet d’estar amb nens tot el dia, ho entenem…

¡Vacaciones!

He visto la primera luna llena bailando eufórica sobre el mar, he visto a la gente correr, las calles llenas, los coches inundando las autopistas al gritó de ¡Vacaciones!, los pueblos se llenan de gente, se llenan de vida y de posibilidades para todos. Se nota una fiebre especial, aunque se observa una abundancia de caravanas, lo que significa que hay buena salida, pero no mucho dinero para los hoteles, aunque habrá ocupación…

Hay vida...

Gran día, buen día, espléndido día… Los nativos y los visitantes, como lagartos al sol, invaden los paseos junto al mar, gentío, jubilados y familias enteras, extranjeros de esos que ya parecen gambas por su exposición al sol sin medir las consecuencias. Los parques infantiles están llenos, con un poco de desorden, algunos no entienden que eso no es un campo de fútbol y otros se quejan de la intrusión, pero hay vida, movimiento, incluso ilusión y mucha alegría…

Despertaba el día

Despertaba el día y, en su albor primero, con sus mil ruidos despertaba el pueblo, decía el poeta, proclamando los despertares a la vida. Ahora es tiempo de preparar terrazas, anuncios, atracciones varias, tentaciones múltiples… para complacer a las personas en su circular vacacional. Los lugares de buenas playas ya sienten la fiebre del sábado noche, ya se van llenando los refrigeradores, ya todo es pintado o renovado, ya están puestas todas las esperanzas en que las temporadas sean buenas y se pueda acoger como merecen las gentes que ganaron su buen descanso…

Vacances

Tot i la crisis energètica i la pujada considerable dels preus en l'alimentació, es veu molta gent de vacances i amb una certa eufòria, aprofitant cada moment per veure i viure totes les millors experiències possibles. La gent torna als pobles, per estimar de prop les seves arrels, omple els avions, surt de les grans ciutats com aquell que necessita respirar l'aire pur i sa dels afores més naturals… Bones vacances a tothom, tot i recordant tristemente que sempre hi ha algú que no en fa.

Camí de Sant Jaume

Hem decidit de fer en cotxe el camí de Sant Jaume, la Teresa està fent tot el muntatge, itinerari, hotels, etc. Així a grans trets, Zaragoza, Logroño, León i Santiago de Compostela, i a la tornada, Gijón, Sestao, Vitoria, Jaca i Tarragona. A algun lloc estarem més d'una nit, i també passarem per llocs meravellosos, com Cudillero, per anomenar alguna cosa. Veurem, la Teresa és molta Teresa i sol preparar-ho tot molt rebé...

Se recuperan alientos

Hoteles, apartamentos, cámpings, barracas turísticas… Parece que ya renace la Semana Santa, hay un gran movimiento, la gente sale de las grandes ciudades, las carreteras y los aeropuertos se ven inundados, ya con números de antes de la pandemia. Algunos ya se frotan las manos, otros al menos ya se atreven a abrir sus establecimientos. El caso es que, después de tantas vacas flacas, sueñan vientos de muy buena esperanza, que así sea y así se cumpla…

Nens de vacances

Els nens, ara, van al "Campus", fins i tot al bilingüe, a la piscina amb bons monitors que ensenyen a nedar, la qual cosa és força interessant, i a pintura i a música, i a… A mi sempre em manca una activitat que no la veig anunciada a cap lloc, seria alguna cosa així com a "Temps amb els pares"... segur que molts nens es voldrien apuntar a aquesta activitat, on diria que qualsevol cosa es magnifica i té un carisma molt tendre, natural i altament edificant. Recordo a molts nens amb manca pares prop, massa...

Fin de curso

"Hojas del libro caídas, juguetes del viento son, las vacaciones perdidas son consecuencias seguidas de no saber la lección". Hoy he recordado a un maestro que tuve que, cuando alguna evaluación no promediaba lo esperado y deseado, solía decir esto. Supongo que, de alguna forma, también se lo decía a él... uno tiene claro, al menos yo sí, que cuando en un examen te suspenden la mitad o más de la clase, la culpa puede ser perfectamente del profesor. Bien, es tiempo de fin de curso, un curso atípico, donde también habría de evaluar y premiar el esfuerzo de todos...

 

Vacances

Amb el Diumenge de Rams comença la Setmana Santa, els patis de l'escola, sense vida, com a tristos, tot i la visita de gavines, coloms, ocells... Dies de vacances, mones en què els padrins ja tenen encarregades, en què les mares fan pastissets, dies a Deltebre de tants i tants records, sempre entranyables... és allò d’entrar a la cuina i sentir l'olor del brou de la mare, és allò d'anar al pati de casa i veure la figuera i el gronxador que el meu pare em va fer amb un cabàs i una corda...

 

El pueblo

Es tiempo de baño con luna, vacaciones con niños, calor, una cierta ilusión, alegría manifiesta, se preparó con mimo y todo llega, esta vez con una cierta preocupación de que nos vuelvan a confinar… Pero a mi nadie me quita la libertad de pensamiento, la proximidad del descanso, la familia en pleno, el lugar ideal, los días contados, los sitios y gentes que nos abrazan cada año, el pueblo, tan auténtico, tan real, tan entrañable, tan nuestro…

          

Gozar de la calma

Tengo ganas de invierno, o al menos de un buen preámbulo otoñal, de aquellos que te invitan a ponerte un pantalón largo y una chaquetilla que no te molesta, y dejar las sandalias para meterte en unos zapatos cómodos, y entonces salir a la calle, sin miedo al sol, sin gorra, y circular sin sudores ni sofocos… Me place ver a la gente en sus casas, después del merecido descanso... entonces, uno irá a su playa de siempre, para hablar con el mar, gozar de la calma y poder contarnos batallitas azules…

Vacaciones

Llega el verano, ya está aquí, lo asocio con mis vacaciones de estudiante, que aprovechaba para trabajar en lo que fuera, y mis vacaciones de profe, ya con menos agobios, aunque siempre procurando arrimar el hombro. Las vacaciones de ahora ya no tienen mucho sentido, estamos felizmente jubilados, con aquella sensación del bien merecido descanso, del noble y honrado guerrero que entregó su alma en el noble ejercicio de la docencia. Siempre recuerdo estos últimos días de clase, el último, cuando me quedaba solo en el aula, con una sensación de que perdía a mis alumnos. Bien, ahora estoy feliz de ver felicidad, alumnos y maestros contentos, padres quizá no tanto, pero gozarán de sus hijos, podrán seguir amando de cerca y educando.

Bellesa indescriptible

Bous cap-llaçats, carrosses... i Tarragona. Després d’una setmaneta al Delta, a Deltebre, avui dormirem a la imperial tarraco, que tan bé ens acull sempre. Han estat uns dies de menjars típics, de família i amics, i sobretot de records entranyables d’infantesa, molts ja malauradament, o no, irreconeixibles. Aquest cop he trobat a la gent més pacífica, un xic menys polititzada i més raonable i racional, la qual cosa m’ha fet sentir d’allò més bé. La bellesa del Delta és indescriptible, sembla que allò més natural de la Natura no vol marxar, tot i que l’home no col·labora gaire, però encara hi ha zones on et pot semblar que ets als orígens de la creació, tan prop que et quedaries per sempre.

El paisaje desde el coche

Me encanta ver el paisaje desde el coche, diferentes árboles de esos de siempre, frutales bien cultivados y. sobretodo, animales sueltos, libres, aunque controlados y bien alimentados: vacas lecheras, de cría, terneros, caballos con potrillos… Confieso que si es posible, paramos para hacer fotos, y nos encanta verlos comer y saltar, moverse con los pequeños bajo la arboleda de la granja… Libertad aparente pero de buen ver.

En Deltebre hasta el domingo

Me despierto con tiento y salgo sin luz y sin ruido, antes miro tu respiración acompasada, duermes bien, plácidamente, y yo me voy con mi ración de tos matutina para no perturbar tu descanso. Pronto despertarás y nos iremos a tomar un tentempié, leeremos las noticias en el móvil y las comentaremos. Estamos en Deltebre, felices, hasta el domingo.