Campions!!

Bon dia, fa bon dia, és un bon dia, diria que l’home amb el futbol fins i tot s'espiritualitza, i a mi em sap greu per tota la comunitat argentina, sobretot pel que significa per a ells perdre aquesta final, i de manera tan clara, sent superats clarament pel combinat espanyol. Capítol a part en mereixen les llàgrimes de Messi, desaparegut gairebé tot el partit, potser la seva trajectòria es mereix un final millor però la vida, a cops, és així i no hi ha cap dubte que la victòria d’Espanya és justa. Enhorabona a tot l'equip, especialment als jugadors dels Barça que han estat decisius… 

Campions de lliga

Bé, ja en són 29, aquesta amb un regust molt especial perquè és guanyada a casa, al Camp Nou, i contra el Reial Madrid, a més amb tota justícia i amb un joc coral molt atractiu. Fora injust anomenar personatges clau en aquest èxit de la regularitat però, de totes maneres, sí que en vull fer esment d’alguns: Lamine, evidentment, Pedri, metrònom i cervell de l’equip, la resurrecció de Ferran amb un final de temporada excel·lent, la sorpresa de Cancelo que ha superat totes les perspectives, Eric, un multiservei total, Pau Cubarsi, la joventut al poder, Fermín, incansable i molt valuós, el porter Joan que ha estat el menys golejat… Bé, caldria anomenar-los a tots, ja que han estat a un gran nivell. Menció especial a l’entrenador, tot un crac i una gran persona. Visca el Barça campió!! 

Espanyol - Real Madrid

El Barça encara no és campió, el Real Madrid va guanyar al camp de l’Espanyol i caldrà esperar. L’Espanyol-Real Madrid, és l’únic partit que veig d’aquests dos equips, a part dels que juguen contra el Barça, evidentment, però quan juguen tots dos qualsevol resultat dels tres possibles sempre em sembla bé, sobretot l’empat perquè així perden dos punts cadascú i si guanya un o l’altre també m’està bé perquè l’altre ha perdut. Bé, aquest cop hauria estat bé que guanyés l’Espanyol ja que així ja seríem campions, però és igual, només ens manca un punt per guanyar la lliga… i la guanyarem, aquest any no es pot escapar de cap manera.  

Visca el Barça!!

El Girona ha guanyat a l’Osasuna i surt i es consolida fora de la zona de descens. El Barça femení li n'ha fet dotze al Madrid CF, amb un gran nivell i amb incorporacions del filial molt interessants, com ara la Carla Julià. I la traca final ha estat la final de la Supercopa d’Espanya. Dic el de sempre, guanyar al Reial Madrid, per a un culer de naixement com jo, és un plaer d’aquells que em dura molts dies, se m'escapen somriures per tot arreu, trec i faig onejar per la terrassa la meva bandera del Barça gegantina i procuro no abusar dels meus amics merengues, però els faig comprendre que avui, com a equip, el Barça és molt més equip i majoritàriament amb jugadors formats a la Masia. Bé, estic futbolísticament molt satisfet… 

Barça, gran campió

Campió de gairebé tot, perquè no jugarem la final de la Champions per una actuació arbitral indigna d’aquesta competició. Ahir i al camp de l‘Espanyol, que sempre ens tenen ganes, el Barça va donar per acabada una temporada que es pot considerar excel·lent. És digne de resaltar que aquest equip, per la seva edat, tot just comença un camí que pot ser espectacular durant uns quants anys. Aquest any ens han fet gaudir molt, sobretot en les quatre victòries sobre els merengues, alguna de les quals amb bany tàctic i de futbol. Visca el Barça masculí i femení, grans campions de lliga!!

Barça, campió de Copa

Trist, miserable, impresentable, patètic, com per recordar allò de “que us bombin” del senyor Trias. Final de la Copa del Rei de futbol i aquí no es parla de futbol, ni de mèrits, ni de possibilitats, ni d'esportivitat, aquí l’equip que es creu el més senyor del món, parla de l’àrbitre, traient tots els possibles drapets al sol per veure si pot aconseguir algun benefici, ja que ser derrotat amb tanta contundència per tercera vegada en un any fora massa per a tots aquells que estan acostumats a guanyar de qualsevol manera. Bé, ha guanyat el Barça, tot i que l'àrbitre i el VAR ens ha privat d’un parell de penes màximes a Cubarsí i a Ferran. Però ja està, ja tinc l’estelada i la bandera del Barça al balcó i sóc esportivament molt feliç, tot i que, com dic sempre, això va com va, avui ens toca riure a nosaltres…