Caminar pel poble

Camino pel meu poble, que ja gairebé no té res a veure amb els meus records de la infantesa, però a mi m’agrada anar a veure on eren els llocs que més freqüentava, les escoles del Centre, on mai oblidaré el meu mestre Don Santiago Candela, el camp de futbol de La Mingola on La Cava a tercera divisió tenia un equip molt competitiu, l’estació del tren de via estreta que ens duia fins a Tortosa, el Salat on anàvem a jugar a futbol, el canal de terra on ens banyàvem i ens ho passàvem pipa, i també el cinema Rialto i el d'Arturet, el de dalt i el de baix, com dèiem tots…

Una abraçada al cel

Veig que m'acarona el sol de les nostàlgies… sóc aquell noi de família humil que estudiava fora i que, quan venia al poble, el miraven amb una certa curiositat. Els meus pares no es podien queixar, de fet mai ho van fer, tenien un fill que ja podria treballar i ajudar a casa. Bé, són els meus pensaments a l’aire lliure de la llibertat per fer-ho. Ara ho recordo amb un agraïment profund i una forta abraçada al cel…

Un viatge amb la lluna

Si vens amb mi, farem un viatge amb la lluna i anirem per les platges que, com ja explicava als meus alumnes, ens fan de frigorífic a l’estiu. Ens aproparem al poble on la gent gairebé mai fa vacances, potser és reserva uns dies per a les festes d’agost i prou. Abans fins i tot s’avançava la sega de l’arròs i la gent es quedava sense festes, o almenys les passaven amb preocupacions i treball…

L'estiu al poble

Sempre recordo l’estiu com la vivència de quelcom diferent, especial, únic. L'arribada al poble era una il·lusió renovada cada any amb la imatge dels banys al canal de l’esquerra de l’Ebre o al riu mateix, o la pesca de marisc a la Punta del Fangar… Les festes de Sant Roc al mes d’agost, amb tot el que comporten de retrobament amb la família i els amics, també eren molt significatives i, a més, eren l’admiració total de les nostres comarques, eren espectaculars, magnífiques, úniques…

El pòndol d'una casa

Avui em ve de gust recordar allò establert que en els meus temps era gairebé de llei. Els nois al poble havien de saber les quatre regles: sumar, restar, multiplicar i dividir, també fer un problema d’arròs i una carta. Les noies, sobretot si havien anat a un col·legi de monges, aprenien a portar el pòndol d’una casa, francès, Història Sagrada i fer mitja. Com podeu veure un ja té una edat i, afortunadament, la realització de les persones ara pot tenir altres camins…