La primera rosa

I jo la mirava amb una certa curiositat, com aquell que contempla la puresa trobada en la innocència més exquisida. Tenia la sublimitat i la tendresa del brot que s’obre pas, ple de curiositat i necessitat de viure, en la primavera que sempre promet cants de vida i esperança plena. I jo me la mirava, i m'apropava i preparava l’abraçada protectora, i em feia fort i comprensiu, i cercava la paraula justa i l'actitud més sana i convincent… Ella tenia la gràcia de la primera rosa, ella ja era propietària del meu jardí d’amor. Bona nit amics, sembla que la llevantada va de baixa, ja toca… 

Encara soc d'aquells...

A vegades la gent canvia els seus hàbits, canvia de poble, d’amics, de menjar, de vestir, en una paraula, pot canviar fins i tot de manera de ser. A mi em costa d’entendre perquè soc d’aquells a qui agrada veure les roses al seu jardí i així poder gaudir-les des d’aquella finestra que és beneïda pel sol de la matinada. Jo encara soc d’aquells que m’agrada pensar que el cafè no fora res sense el petó de bona dia, amb el teu somriure que em regala el principi del dia somiat. Sí, encara soc d’aquells que… 

La mare i les roses

Em ve a la memòria aquella imatge de la mare parlant amb les roses del seu jardí i, és clar, un esbrina la bellesa plàstica de la situació i li encantaria saber la resposta de les roses davant de la seva admiració. La mare era capaç, fins i tot, de netejar algun pètal de les roses, sobretot de les blanques per les que tenia una atenció especial, i gaudia de la puresa immaculada d’aquest roser tan especial. És tot un plaer per a mi tenir aquesta visió, reviure el somriure de la mare al pati de la casa del poble, feliç entre les roses del seu petit jardí de roses de color… 

Primavera total i florida

Primavera total, temps de flors… les orquídies de la meva terrassa ja tenen la preciosa foto de cada any, les petites dunes de margarides blanques ja semblen petites serralades nevades i, en la zona ajardinada de la casa del mar, sobresurt la flor del paradís amb els seus colors taronja i lila fosc que semblen un ocell exòtic, però igual de bonic i original. Sempre penso en la bona olor que feien les roses i els clavells d’abans, sobretot aquells que conreava la meva mare, amb gran amor… 

Sant Jordi 2025

Sant Jordi és una de les festes més maques i agradables del nostre calendari. Avui ens hem llevat d’hora, hem anat a esmorzar i, després, cap a la Rambla a comprar la rosa i els llibres, com està manat. Aquest any hem comprat: “Aquest tros de vida” de l’Estel Solé, premi Ramon Llull, “Somiaven una illa” de Roc Casagran, premi Sant Jordi, i “Les calces al sol” de Regina Rodríguez Sirvent que, segons diu tothom, és una novel·la alegre i divertida que parla sobre els canvis vitals que ens fan créixer. Evidentment, he comprat la rosa vermella i li he donat a la Teresa, tot i fent cara de nuvi i posant el genoll a terra, ple d’amor sa…

Gavines cridaneres

Fa un vent suau, sembla una brisa que s’ha escapat del mes de maig. Fa bon caminar, algun roser encara té alguna rosa testimonial, llàstima que ja no fan olor, si més no les que són al meu abast. Les gavines del Serrallo estan una mica cridaneres, sembla que senyalen algun canvi de temps, o potser és queixen de la vaga dels pescadors perquè no reben les seves racions de menjar a la tornada de les barques. Bé, molt bon dia amics…

Contemplar una flor

De petit, a casa a Deltebre, observava el naixement d’una rosa del jardí de la mare. A cops m’hi estava dos o tres dies i gaudia de la bellesa i del color, un color d’un vermell com de vellut, intens, original, diferent. Ara em passa quelcom semblant amb les orquídies de la meva terrassa tancada, aquí a Tarragona. Les orquídies passen d’un aspecte amortit, gairebé sec, a una molt aconseguida floració, amb flors de formes i colors espectaculars. Sempre havia reclamat aquell temps per a contemplar una flor, ara el tinc per a gaudir com cal de les roses i de les meves orquídies…

Una cura de llum

Ja des del primer moment, tenia com una mena d'invitació a la proximitat, com un aura de llum que et fa sentir bé. Ella sempre hi era, fins i tot quan no hi era, perquè l'entorn que freqüentava estava molt impregnat de la seva essència. Tot em parla d’ella, fins i tot el silenci de les flors, de les quals la rosa pren la paraula, una rosa blanca es clar, i aromatitza la vida des del cor. Apropar-se era com una cura de sol y llum... 

Cal cercar...

Cal cercar la llum que tots tenim al cor, cal deixar-la brillar. Us imagineu un món on les persones semblessin una escampadissa de cuques de llum, una llum complementària que funcionés dia i nit i que fos al mateix temps que un molt bon aterratge d'estrelles del cel… Cal deixar volar la imaginació, cal ser creatiu fins i tot per a imaginar i, aleshores, pots rebre l'agraïment de les roses blanques, amb el del seu millor aroma… 

Un dia feliç

M'encanta la festa de Sant Jordi, és un dia on sembla que la gent és oficialment feliç i ho expressa i es manifesta públicament, de cor obert, i es fa regals i petons, i va de roses i de llibres, i de catalanitat… on la nostra llengua és la millor per mostrar els nostres sentiments. Catalunya és la nostra terra i el català el nostre entranyable i molt benvolgut idioma, la parla dels avis i dels pares que ens sona a música…

Diumenge de Sant Jordi

Ahir ens vam trobar amb els amics Josep i Dimitri i ens van aconsellar de visitar una urbanització que es diu El Roc de Sant Gaietà i la veritat és que val molt la pena. Mirant a mar i amb una diversitat d'estils, que igual et trobes amb un pati andalús que amb una balconada castellana, algun tast romà i ple de restaurants i bars mirant la blava immensitat des d'una certa alçada. Després hem anat a fer un tomb per Roda de Berà on, evidentment, la Teresa m'ha comprat un parell de llibres i jo, en justa correspondència, una preciosa rosa vermella, no tan preciosa com ella… 

Esperança en el present

"Dóna'm la mà i anirem per la riba, tot sabent que ens seguim estimant"... deia el poeta. Jo, sense pretendre una continuïtat poètica semblant, diria que amb tu les flors s'esfullen, els ocells deixen el seu festeig habitual i entonen melodies que acaronem la sublim contemplació de la teva bellesa. Amb tu la primavera és una constant, la meva vida viu una mena d'esperança en el present, present que esdevingui futur i que segueixi igual per sempre més. "Dóna'm la mà i anirem per la riba…"

Rams de núvia

Algún cop m'agrada anar a la platja a l'hivern, és buida i, a cops, les onades són generoses. I a mi sempre em ve a la memòria allò que els explicava als meus alumnes… el mar ens fa d'estufa a l'hivern i d’aire condicionat a l'estiu, als nens els feia gràcia i em deien que a l'estiu ho havien comprovat però que a l'hivern no, i rèiem una mica. Si fa una mica de vent, es veuen les blanques roses d'escuma… que semblen rams de núvia esperant destinatari apropiat.

Els rosers de la mare

La imatge dels nostres sis rosers, un de vermell, un de groc, un blanc, un gaspejat, un de dos colors i un de color de rosa… La felicitat de la mare, que sempre en tenia una gran cura de tots ells, fins i tot els parlava amb una certa complicitat, elles, les roses, li responien amb una vistositat lluminosa, amb uns pètals i un aroma que feia del jardí un paratge molt encantador i super meravellós… La mare era feliç!!

Huelen sublime

Pienso en el pequeño jardín de casa donde mi madre mimaba sus rosas, hablaba con ellas, las olía, se las acercaba, pero nunca vi que cortara ninguna. Ahora, cuando voy por el pueblo y me acerco a mi casa, voy hacia el jardín, como empujado por un resorte irrefrenable, voy directo hacia el rosal blanco que mi hijo cuida con gràcia, y veo a mi madre, y siento su olor confundido entre el perfume de sus rosas. Huelen muy bien, sublime, las madres, las rosas, mi madre...

S'esfullarà una rosa...

El poeta deia allò tan bonic: "Avui, demà i ahir, s'esfullarà una rosa, i a la verge més jove, li vindrà llet al pit". No sé si és ben bé així com s'ho feia anar, però la cosa anava per aquí. No parlo gairebé mai de religió i el meu respecte per a totes i per tothom és ben palès, però a mi m'emociona la màgia del Nadal, sobretot aquell Nadal basat en amor, on més d'un cor es sensibilitza i, evidentment, fa més fàcil la convivència. Nadal, cada dia és Nadal, o ho hauria de ser… si més no, per posar en pràctica la nostra capacitat per estimar.

La mare i les plantes

Sovint em ve a la memòria la meva mare amb les seves plantes, el seu tros de jardí amb les roses, però també amb un seguit de torrentes que tenia escampades pel pati i per les finestres. Plantes que ella anomenava: boquetes de conillet, floreta del dia, marquesa, clavellinera, "aufàbia" (alfàbrega), floretes de Sant Josep, esparreguera… Bé, on més estona es passava era amb els roses, que en tenia de diferents colors, i era allí on tenia les seves converses, que a mi em feien riure molt, sembla com si fos ara mateix que estic veient aquelles roses blanques que, a les seves mans, semblaven àngels voladors...

Rosas y orquídeas... blancas

Yo pensaba que la máxima aspiración de una flor era parecerse a una rosa blanca hasta que reparé en las orquídeas y sus formas y colores… Las hay de un blanco que para sí quisieran tener las rosas de mis sueños y, si hablamos de formas, no hay pájaro de luces que atempere los sentidos como una orquídea blanca, que aparece cual ángel sonriente, que llena de encanto y ternura los jardines que se atrevieron a soñarlas. De rosas y orquídeas blancas, pura belleza o belleza pura...

Sant Jordi 2022

Con cada any Sant Jordi mata l'aranya i, evidentment, hi ha hagut rosa i llibres. La rosa amb espiga i la senyera, que tan bé ho explica tot. De llibres, hi havia moltes opcions, però aquest any ens hem decidit per l'Empar Moliner, el seu llibre Benvolguda, que ha obtingut el premi Ramon Llull; després, i com gairebé sempre darrerament, hem comprat el darrer de la Coïa Valls, l'Alquímia de la Vida, que de segur ja sabem que ens agradarà molt.