És urgent

Bé, estaria bé que aquest drama de la pandèmia comences ja a anar cap enrere i que les persones puguin anar a treballar i a divertir-se amb tota tranquil·litat, que els petons i les abraçades no siguin vanes esperances d'una pluja impossible. Sempre penso en la capacitat humana per a utilitzar el temps de forma racional, hi ha normes de conducta que haurien de ser d'ús habitual i, aleshores, no hi hauria d'haver tants problemes de contagis de coses rares i mutables cada dos per tres. Manquen petons i abraçades, i això és urgent, per no semblar robots…

Corazón noble

Lo peor que tienen las mascarillas es que no podemos ver las sonrisas y no podemos ofrecerlas, sobretodo a aquellos que no sonríen nunca y, posiblemente, son los que más las necesitan. En mi clase, siempre procuraba levantar, integrar, revalorizar a los marginados, al mismo tiempo que pretendía bajar los humos a los cabecillas que abusaban de sus compañeros. No, no es que haya leído muchos libros de caballerías, simplemente el corazón es muy noble y así actúa. Sonrían, por favor...

Covid

Remunta la Covid i, tot i estar vacunats, procurem romandre a casa tot el que podem. Pel matí caminem una mica o anem a comprar, però per la tarda ja no sortim de casa i, si la cosa va amb la mateixa progressió, caldrà començar de nou a prendre mesures. El país ha de continuar, la vida segueix, tot obert, tot a punt, llibertat, concerts, botellots, de tot... Total, tornem a la Covid, no caldria, ja n'hi ha prou potser, ja no cal més...

Tots vacunats!!

Estem de vacunes, el Pere s'ha posat la primera dosi i la Teresa la segona... jo, com sóc el més gran, ja tinc les dues de fa temps... Bé, tal com van revifant els contagis a mesura que es van relaxant les mesures de seguretat, sembla que la vacuna et dona, si més no, aquella sensació de què has fet allò que calia i, aleshores, et dóna una certa tranquil·litat. De totes maneres, nosaltres continuem fent allò que que hem fet sempre, ja ens hem acostumat i, de moment, seguirem respectant els consells sanitaris.

Fa fred

Camino pel camí estret, fa com una mica de fred i entre la mascareta, algun coll pujat i algun gorro amb orelleres, sembla una desfilada de disfresses. Gairebé no coneixem ni als veïns, no pots apreciar cap somriure edificant, només alguns ulls que miren bé, si més no, així ho vull pensar. El camí dóna a la plaça, és buida, fa fred, torno a casa, com sempre, xino-xano...

 

Covid

Parecía que levantábamos un poco la cabeza con las restricciones y la vacunación, pero la variante británica ha hecho acto de presencia y se propaga a gran velocidad. Así que seguimos una semana más con el confinamiento comarcal y el mismo horario en restauración, hoteles intentando poner restaurantes al aire libre y los ánimos y la economía por los suelos. Me es difícil encontrar, como hago siempre en mis pequeños escritos, algún canto de esperanza, solo me uno a los consejos médicos más expertos e intento seguirlos todos al pie de la letra. ¡Salud amigos!

 

Ull!!

Això de la pandèmia sembla que sigui alguna història que t'expliquen per fer-te por i reprimir les teves expectatives, sobretot si no tens cap cas a la família o als amics, sembla com allò dels accidents, que només passen als altres. Bé, dit això, cal prendre totes les mesures sanitàries que ens aconsellen, més que les polítiques, i contribuir de manera efectiva a poder eradicar d'una vegada aquesta lacra tan lamentable. Cal procurar el correcte funcionament individual per poder moure's a nivell col·lectiu amb tota bona llibertat i a gust… 

 

Canelons de casa

És Cap d'Any, el sant del pare de la Teresa, la família Torné-Tomàs ho celebrava fent canelons de casa, amb un rostit a la cassola de carns diferents i boníssimes. Ara, seguint la tradició, la Teresa i la cunyada, Marcel·la, continuen fent els canelons de tota la vida, que són una delícia per als paladars més exigents. Celebrem deixar enrere aquest penós 2020 i començarem el 2021 amb tota l'esperança posada en un renéixer de la il·lusió i la fe, en el treball honrat, en la feina ben feta i en la recompensa justa per a tothom… De moment a posar-se el vaccí!!

 

2021, un aire nou...

Aquest 2020 ha estat depriment, abusiu, decepcionant, patètic, ens ha deixat palesa la nostra insuficiència, la manca de capacitat per decidir allò que calia fer. És com quan tot surt malament i actues sempre per defecte, com si t'haguessin agafat desprevingut, fins a tal punt que no ens hem pogut acomiadar com cal dels nostres finats. Tenim desig de 2021, d’un aire nou que esperem molt menys contaminat, més sa, més positiu.

 

Con los ojos despejados

Las mascarillas, que, por cierto, no suelen ser muy higiénicas aunque sí parecen proteger bien, dejan los ojos como única referencia de expresión en una cara con la boca y la nariz tapada. Me encanta mirar los ojos de la gente, los hay que miran bien, con limpia nitidez y con luz propia, con dulzura explícita, con noble firmeza… Ojos claros, serenos, que de un dulce mirar sois alabados, decía el poeta, y acababa diciendo algo así como “aunque sea airados, ya que así me miráis, miradme al menos”. Ojos despejados...

Abertura progresiva

Camino por las calles sin voces, los bares cerrados, menos coches y menos alegres y ruidosos. Parece que camino por los silencios, hasta la espectacularidad de los huertos va tomando un cariz decadente, el toque de queda, nos queda tiesos y en casa, calles vacías, son las diez. En algunos bares cerrados venden pan, pero ya no hay circo ni diversión, hay que esperar, pronto habrá terrazas abiertas, habrá abertura progresiva...