L'amor no marxa

Aquell amor especial, diferent, únic. Aquell amor, aquell primer amor, on sembla que és la fi del món i que ja has arribat al llindar de les teves sensacions, i que el voldries prendre en vol per fer un niu en un penya-segat, igual que neixen aquelles flors, utilitzant aquest espai com el seu més preuat mecanisme de defensa. L’amor, aquest amor, el meu amor, el teu, aquell que és i significa tota la plenitud perquè sembla que ja no has de menester res millor. Bé, molts qüestionen tot això, però si l’amor marxa és que realment no era amor... 

L'amor és...

L’amor és fet de somriures fins i de comprensió, de silencis expressius i de mirades amb ulls de lluna plena. L’amor és fet de cants de bosc, cants de fulles de pi per als sons aguts, amb algun refilar d’ocell enamorat que emociona la sensibilitat de l’ambient. L’amor està fet de dues mans que s’exploren i un cafè que aromatitza el desig. L’amor és la pau de la complaença, l’esperança plena, la realitat pura. L’amor ets tu, i per tu jo, som nosaltres dos, que potser sense saber-ne massa, hem après el toc subtil de la creativitat i de la màgia d’estar junts… 

Cercar l'amor

Jo no vaig cercar l’amor, el vivia gaudint de l’entorn familiar i laboral, amb algunes amistats que m’omplien amb plenitud, eren unes relacions de bons amics que semblaven ja ser suficients. Però un dia, quan un era pel regne de la seva normalitat habitual, l’amor em va trobar, era un amor diferent, molt especial, únic, allò que mai havia sentit ni viscut. Era una carona plena d’ulls, era una culminació de la infantesa, era una innocència intel·ligent, un ànima plena de llum que em va abraçar al mateix temps que m'abrasava per seguir fins avui en plena incandescència. L’amor ens va trobar i ens va unir per sempre més... 

M'agrades sempre

M’agrades quan calles, perquè estàs com absent, deia el gran Neruda, però és que a mi m’agrades quan parles perquè, aleshores, la teva presència és magnífica i se t’escapen somriures en les pauses que fas quan m'escoltes i els clots que se’t fan a les galtes són com a refugis de felicitat. M’encanta, és un plaer escoltar-te i el meu cor s'encén i s’aviva la flama del sentiment profund, i es proclama la calma activa de la sublimitat de l’existència. Soc feliç de gaudir de la teva proximitat, de la del teu entorn, de tot allò que em recorda a tu, de tot allò que ets tu perquè a mi m’agrades també quan no hi ets, m’agrades sempre… 

Amor

Soc amic de la lluna i de la nit, de la calma serena, de la brisa suau, del matí que comença amb l’esperança plena de pau i bé. Soc amic de la música de bosc, del so parsimoniós de les ones de la mar. Soc amic del sòl, sobretot perquè dona lloc a una ombra des de la qual pots ressorgir després del confort tranquil de la reflexió. Vull la teva mà per anar per la vida, vull la vida amb tu, et vull a tu, perquè en tu hi és tot allò que és essència, que és realitat, que és passió, sentiment, amor… tan fàcil que és dir amor i tant que ens costa de proclamar-ho. T’estimo, ho saps… 

L'amor ets tu

L’amor ve en un vaixell que apareix de forma inesperada i sorprenent a través de la boira espessa d’una nit humida de tardor. L’amor ve a través d’un somriure, d’un silenci, d’una mirada que és suficient per a donar-te un bany de sublimitat. L’amor ve a través d’una proximitat, d’un contacte, d’una freqüència de bones actituds, d’una bondat, amor que et fa ser millor, si més no tenir la intenció de ser-ho. Tu em fas millor per tu. L’amor és la calma de la mar, l'aroma del jardí, la música del bosc, l'aigua del riu que baixa neta de la muntanya. L’amor és tot això i més, l'amor ets tu…
 

La dolcesa de l'amor

Cercava la llum i l’escalfor del sol, quan la llum dels teus ulls portava la dolcesa incorporada. Era aquella mirada convincent, ferma i directa, penetrant, certa i totalment neta. Què bonica és la vida, sobretot quan els arbres no et fan nosa per a veure el bosc. Cada arbre és un ésser viu, únic i especial, que forma part de la bellesa total a contemplar, que es diu bosc. I en aquest bosc jo cercava la llum del sol, quan la llum dels teus ulls portava la dolcesa incorporada, era la dolcesa sublim de l’amor… 

Amor genial

Amor d’hivern, si és que hi ha un amor per estació, però és que aquell nasset vermell, aquella llàgrima ploranera de fred, aquella bufanda d’abric gruixuda i feta a casa que em feia sentir tot plegat com la brasa més important d’aquell braser d’amor. Doncs sí, va ser un amor d’hivern, on anàvem sempre de refugi en refugi, sempre prop del cafè i de la sopa i, com no, de l’abraçada, que era el millor de tots els refugis esmentats. Amor d'hivern, si és que hi ha un amor per estació, amor sempre genial… 

Aquella mirada

Aquella mirada que deia coses, si més no, hi havia la font de la millor esperança. Aquella mirada que portava el somriure de complicitat incorporat, amb els límits adients, límits que només podien ser vençuts per la integritat d’un amor sincer, real, de cor. Aquella mirada que ho feia de front i et transmetia tot un poema d’amor, així ho veia jo i així ho veig ara, on mirades i silencis són els més meravellosos mitjans de comunicació. Aquella mirada que penetra i et revaloritza la capacitat del sentiment, sí, aquella mirada que estima i es fa estimar, un amor de mirada… 

Una festa màgica

Un cel molt blau que l'allarga a la nit, una lluna propera. La foscor és resisteix, és la llum del cor encès qui neteja l’ambient i l’omple de color. L’amor regala el plaer de l’existència, és aquella festa de tots els pobles del món, amb fanalets encesos, papers de colors i músiques de bosc i de muntanya, i de mar i de riu, tant si és nerviós de roques altes, com si baixa pacífic cap a l’abraçada amb el mar. L’amor és, sobretot, aquella festa màgica on la magnitud d’uns ulls que et somriuen fa que la teva existència tingui tota la sublimat de la plenitud i siguis feliç… 

L'amor és aquí

Un amor de primavera d’estiu esdevingué santa esperança a la tardor per esclatar en plenitud a l’hivern. Primavera d’estiu, tardor ja convivint amb òptimes condicions amb totes les delícies de l’hivern. A vegades, l’amor no marxa, persisteix, román enriquint la relació, pot arribar fins i tot a aconseguir l’excel·lència valorant com cal cada bri de l’existència, cada moment, cada detall que potser no valores perquè l’excés de felicitat et porta a la inconsciència, però pots despertar. L’amor és aquí, ha vingut per a quedar-se… 

Estava preparat

Aquell somni que no havia somiat mai, aquell desig que no tenia i que ara em sovintejava de manera habitual. Aquella intenció, aquell sentit gairebé necessitat, com un deure ineludible al que no pots dir que no, que ja toca i que és urgent la teva mancança d’altres coses, i la necessitat de tenir-ne d’altres a les que no hauries de renunciar perquè les mereixes i ja t’ha arribat el moment. Bé, estic preparat, que sigui el que Déu vulgui, estic a punt per a l’amor, vaig dir una vegada, fa molt temps… 

El moment de la trobada

M’agradava el moment de la trobada, era el moment llum, llum amb més llum, enriquida per la qualitat del teu somriure fi i discret, però d’una intensitat sublim, i la brillant i blavosa claredat dels teus ulls… Sempre recordo que s’escurçaven els terminis, qualsevol activitat perdia importància i el món, el meu món, es reduïa a la teva presència, era el meu aire, el moment de la trobada que sempre havia somiat i que ara era una realitat, una realització total on el meu cor bategava al bon compàs feliç… 

L'amor et troba

Sembla que tot estigui establert, que tot hagi de passar segons un pla configurat, tu ja pot cercar l’amor amb una certa cura, però és l’amor qui et troba i potser quan menys ho esperes, que és el que a mi em va passar. Jo ja era en aquell temps on al meu poble diuen que ja se t’ha passat l’arròs, amb una bona referència en la que es proclama que ja t’han passat les teves millors oportunitats, però mai és tard, si l'amor et troba… 

Ella és un amor

M’agrada passar la mà pel romaní, apropar-la al nas i arrancar-ne fins i tot una branqueta, per guardar-la a la butxaca i, en arribar a casa, compartir l’aroma que quedi amb la Teresa. Per cert, la Teresa fa olor de Teresa, és la seva olor a net i a la seva colònia, que sembla que estigui feta només per a ella. La Teresa també fa olor de cafè, olor de proximitat, de confiança, de companyia, de suport total, d’abraçada ferma i silenciosa que suposa estabilitat i amor… ella és un amor, tota pau i dolcesa. 

Aquell amor...

Aquell amor de festa major, aquella nena que semblava sueca, que estaven tan de moda, i que després va resultar que era de Girona… Potser va ser un somni, una estrella d’aquelles que sembla que baixa a la terra i que després dona la volta, sense saber com ni perquè, però en aquest cas va arribar i va tenir temps de deixar la seva aura lluminosa al meu cor. De vegades hi penso i ho faig amb respecte, sempre en tinc amb la gent que m’ha tractat bé i m’ha fet sentir estimat i valorat com cal… 

17 d'agost del 83

És l’aniversari del nostre casament, és aquell dia en què vam tenir a bé dir que sí, perquè tot semblava clar i net, tot era correcte i a gust nostre i de tothom. A la vida, a vegades hi ha fets màgics on, quan et penses que allò que somiaves ja no era possible, de sobte un dia, un tren, una nena, un llibre, un somriure… i l'afinitat es posa en marxa i, sense adonar-te’n massa, acabes dient que mai és tard si la mirada que reps parteix d’uns ulls que són la viva estampa de l’amor. Bé, d’això ja fa 42 anys, i la Teresa i jo hem passat de tot, però sempre amb el suport total d’una estima progressiva sens fi. Conviure amb la Teresa és tot un plaer i un regal diví… 

La miro de prop

La miro quan no em mira, m’agrada contemplar-la de prop, la seva naturalitat, les seves maneres, la seva dolcesa. És un plaer veure la seva pulcritud, la seva mirada penetrant que, quan t’arriba al cor, no ha foradat res, només ha anat acaronant tota la teva existència. La miro i aprenc a ser, a veure la vida com una joia a descobrir. La miro i és com aquell que s’extasia contemplant la bellesa natural de la veritat… 

Un amor d'estiu

Un amor de juventud, un amor de febre, un amor d’estiu… i jo gairebé no sabia què m’estava passant, ho vivia intensament, si és que aquesta manera de sentir se li podria anomenar viure. Tot es reduïa a ella, o més aviat tot es magnificava amb ella, i el dia començava quan se m’apropava, quan em feia un somriure d’acollida, de bon dia, i el dia s’acabava quan els nostres camins no es trobaven, era un amor d'estiu, amb les bases de sempre i la febre com mai. És bonic de recordar… 

Et veig...

Et veig com el riu que és vida, que baixa entre nerviós i eixerit, cofoi, mostrant generós perspectives de generositat. Et veig com aquell roser que ja ha omplert la seva brandada del vermell vellut meravellós de cada rosa. Et veig com si aquella alzina, que et trobes pel camí i t’obre els braços, s’hagués fet més jove, més tendra, més acollidora i primaveral. Et veig, sempre et veig amb ulls d’amor, millorant el bo i millor de tota tu. Et veig com sempre, et sento com mai, et miro amb amor…