L'amor et troba

Sembla que tot estigui establert, que tot hagi de passar segons un pla configurat, tu ja pot cercar l’amor amb una certa cura, però és l’amor qui et troba i potser quan menys ho esperes, que és el que a mi em va passar. Jo ja era en aquell temps on al meu poble diuen que ja se t’ha passat l’arròs, amb una bona referència en la que es proclama que ja t’han passat les teves millors oportunitats, però mai és tard, si l'amor et troba… 

Ella és un amor

M’agrada passar la mà pel romaní, apropar-la al nas i arrancar-ne fins i tot una branqueta, per guardar-la a la butxaca i, en arribar a casa, compartir l’aroma que quedi amb la Teresa. Per cert, la Teresa fa olor de Teresa, és la seva olor a net i a la seva colònia, que sembla que estigui feta només per a ella. La Teresa també fa olor de cafè, olor de proximitat, de confiança, de companyia, de suport total, d’abraçada ferma i silenciosa que suposa estabilitat i amor… ella és un amor, tota pau i dolcesa. 

Aquell amor...

Aquell amor de festa major, aquella nena que semblava sueca, que estaven tan de moda, i que després va resultar que era de Girona… Potser va ser un somni, una estrella d’aquelles que sembla que baixa a la terra i que després dona la volta, sense saber com ni perquè, però en aquest cas va arribar i va tenir temps de deixar la seva aura lluminosa al meu cor. De vegades hi penso i ho faig amb respecte, sempre en tinc amb la gent que m’ha tractat bé i m’ha fet sentir estimat i valorat com cal… 

17 d'agost del 83

És l’aniversari del nostre casament, és aquell dia en què vam tenir a bé dir que sí, perquè tot semblava clar i net, tot era correcte i a gust nostre i de tothom. A la vida, a vegades hi ha fets màgics on, quan et penses que allò que somiaves ja no era possible, de sobte un dia, un tren, una nena, un llibre, un somriure… i l'afinitat es posa en marxa i, sense adonar-te’n massa, acabes dient que mai és tard si la mirada que reps parteix d’uns ulls que són la viva estampa de l’amor. Bé, d’això ja fa 42 anys, i la Teresa i jo hem passat de tot, però sempre amb el suport total d’una estima progressiva sens fi. Conviure amb la Teresa és tot un plaer i un regal diví… 

La miro de prop

La miro quan no em mira, m’agrada contemplar-la de prop, la seva naturalitat, les seves maneres, la seva dolcesa. És un plaer veure la seva pulcritud, la seva mirada penetrant que, quan t’arriba al cor, no ha foradat res, només ha anat acaronant tota la teva existència. La miro i aprenc a ser, a veure la vida com una joia a descobrir. La miro i és com aquell que s’extasia contemplant la bellesa natural de la veritat… 

Un amor d'estiu

Un amor de juventud, un amor de febre, un amor d’estiu… i jo gairebé no sabia què m’estava passant, ho vivia intensament, si és que aquesta manera de sentir se li podria anomenar viure. Tot es reduïa a ella, o més aviat tot es magnificava amb ella, i el dia començava quan se m’apropava, quan em feia un somriure d’acollida, de bon dia, i el dia s’acabava quan els nostres camins no es trobaven, era un amor d'estiu, amb les bases de sempre i la febre com mai. És bonic de recordar… 

Et veig...

Et veig com el riu que és vida, que baixa entre nerviós i eixerit, cofoi, mostrant generós perspectives de generositat. Et veig com aquell roser que ja ha omplert la seva brandada del vermell vellut meravellós de cada rosa. Et veig com si aquella alzina, que et trobes pel camí i t’obre els braços, s’hagués fet més jove, més tendra, més acollidora i primaveral. Et veig, sempre et veig amb ulls d’amor, millorant el bo i millor de tota tu. Et veig com sempre, et sento com mai, et miro amb amor…

L'amor no marxa

Alguns diuen que l’amor se'n va però ella es queda, també algunes diuen el mateix però és ell qui es queda. Jo que sóc una mica romàntic, crec que l’amor no marxa, són ells i elles que, com els nens, no se n’adonen de la felicitat de la que poden gaudir i que tenen al seu abast. L’amor, com diria el poeta, persisteix en cada bri de cosa… només cal reparar en aquella cantonada fosca on ens vam fer el primer petó, aquella música lenta amb què, per primera cop, semblava que et deixaves apropar una mica, aquella matinada que volies accelerar perquè es feia etern el moment de tornar-la a veure. L’amor és en aquell bon dia amb petó i cafè, en aquella mirada silenciosa, tendra i natural que et diu que és allí i que, com tu, és complau en complaure. L’amor és aquella flor groga de Sant Josep que s’apunta a la festa, aquell clavell que regues perquè saps que conserva l’aroma autèntic d’abans, aquella rosa blanca del roser de casa que és la imatge permanent de la teva pulcritud i bellesa natural. L’amor és en cada bri de cosa que hem estimat i compartit de sempre…

El meu espai ets tu

Un petó a les fosques, i un altre amb llum i cafè, la llum dels teus ulls, la llum dels nostres cors. Un tercer petó de sant volem per celebrar la generositat de l’existència, la proclama de l’afinitat de la nostra relació, tan natural sempre. Fem o no fem el que sigui, sols o bé junts, però tenint sempre el nostre espai, que mai és ple si no ens tenim prop. Sovint penso que hem fet una vida a dos basada en realitats indiscutibles d’amor i pau…

Encara és més bonic

Tot ja era bonic, fins i tot aquella pedra del camí, o aquella jardinera que, tot i està trencada, encara guarneix el jardí. Tot ja era bonic, les canyes del riu per on juguen els ànecs de coll verd, els arrossars plens d'aigua i amb l’arròs ja verdejant, fent que el Delta canviï de color i recuperi tota l’esperança en una bona collita.Tot era bonic, però ara, amb tu, és com si estigués pintat de nou, ara tot és molt més bonic…

La millor raó

Avui reparo en la diversitat de matisos que té l’amor, sembla que també hi ha diferents intensitats en les diferents manifestacions. Hi ha sempre una necessitat de veure, de sentir, d’apropar, de gaudir de tot allò que comporta la felicitat d’estimar i de ser estimat. Torno a dir que hi ha un temps per a cada cosa, ara que estic vivint la maduresa d’un amor d’aquells de debò, gaudeixo de la prudència respectuosa del sentiment i, tot i que semblen gestos automàtics, aquests són el producte de les manifestacions de la realitat, d’allò que he tingut a bé nomenar amor de debò. L'amor és sempre la millor raó, diuen els millors experts i dic jo…

Enamorat de la primavera

La primavera treu el nas i es fa notar, i ho fa amb propietat i bellesa, el sol sembla més nou, com a més pur i més net, dona llum a tota la natura i, si es complementa amb la pluja, l’espectacle visual és una meravella. Sembla que tot reneix… la nena que m’agrada s’ha posat aquella faldilla de quadres verds i vermells que tant m’agrada, perquè és una mica curta i li escau molt bé, a més porta la cua de cavall ben alta i molt ben pentinada, serà la primavera? El cas és que jo n’estic enamorat…

Poesia bucòlica

Sempre m’ha agradat aquest tipus de poesia, on es tracta el camp amb amor i fa una excel·lència de les coses més senzilles i naturals. Portar l’amor al camp, i romandre amb la Teresa de torn damunt la gespa, i agafar un brot tendre de l’herba més fresca i acaronar-la mentre ella et respon amb un somriure, tan fi, tan net, tan pur i natural que el temps s’atura i la primavera s’instal·la a cada estació, i la vida pren color, i l’ànima ha de prendre el comandament perquè els sentits no poden amb tant color, amb tanta bellesa, amb tant amor en pau. Poesia bucòlica…

L'amor... ara

Tot amor comporta la seva joventut, la seva edat madura i la seva vellesa. Jo potser hagi entrat en aquest estadi, la Teresa no, ella mai serà vella, en tot cas ho serà amb be alta i amb totes les possibilitats que comporten la seva qualitat humana. Però a mi em ve de gust de parlar de l’amor… ara, és allò dels gestos automàtics, que mai són perquè sí, són la conseqüència d'una bona entesa, portada amb una exquisida pulcritud i que només respon al dictat d’un amor que va venir per a quedar-se i que ha anat florint, fent primaveres de cada estació de tots els anys…

Estimar

Diuen que el cor té les seves raons, que la mateixa raó desconeix. T’estimo perquè sembla que ho he fet sempre, o perquè m’estimes i m’ho demostres en cada fet, que sembla espontani però és clar que són accions que surten teledirigides directament del cor. El meu cor també és a l’alçada i rep el premi que comporta estimar i ser estimat. Diuen també que l’amor és la raó de la desraó i que és, a la vegada, la millor raó. Estimar de debò mai no fa mal…

Un poema d'amor

M’encanta aquella resposta en forma de somriure, és una manera suau i dolça de dir que sí, és tot un sublim espectacle per confirmar l’afinitat definitiva. Sempre penso en la fantàstica expressió del silenci que on es plasma és, com no, en el somriure. A mi em proclama el camí, com alguna cosa no escrita que dona peu a l’única interpretació possible. El teu bon somriure és un poema, un immens poema d’amor…

L'amor

Sempre he mirat l’amor amb amor. De molt jove m'enamorava sovint i sempre tenia una bona predisposició per veure la part més positiva de les persones. A vegades tenia aquell problema, gairebé infantil, que estava penjat de tres nenes alhora i em sabia greu haver de triar. Sovint eren cabdells que només existien dintre del meu cap, però la meva facilitat per a estimar i conviure m’ha acompanyat sempre. Comprenc perfectament que molts estem enamorats de l’amor, l’amor és el motor que mou la vida, o si més no ho hauria de ser, i aleshores tot ens aniria molt millor, segur…

Una llum al cor

Sense pressa ni aturada, decididament s’havia instal·lat en l’habitacle més segur del meu cor. La ment no n’era massa conscient però, puntualment, un vol de papallones del meu interior s’encarregaven d'anunciar-me que tenia un problema, un deliciós problema que, com tots, té una solució i sinó no seria un problema. El cor reclama, la ment s’atura, escolta, fa cas, reflexiona, cerca pros i contres… però ella és allí, sembla que ha vingut per a quedar-se i jo cada cop ho entenc millor. Ara sembla que tinc una excel·lent llum al meu cor…

Sentir l'amor

Sentir l’amor és sublim, sentir-lo de prop és la delícia natural més edificant que hi ha. És també extraordinari el sentiment de gratitud que et genera i valores la proximitat i la generositat que sembla que mana del cor on habita l’essència de la pau. A mi m'agrada donar les gràcies per gaudir d’aquest sentir. Estima que això mai no fa mal, diu la cançó, i experimentar el sentiment és únic, és meravellós, és la vida quan és vida…

No em surten les paraules...

La vaig mirar amb els ulls de l’amor i a mi que, en general, mai em manquen les paraules ara no me’n sortia cap, si més no que fes justícia a la seva realitat esplendorosa. De moment, en tenia prou en contemplar, en escoltar, en gaudir d’una presència en la qual sempre havia somiat. Però a mi, que en els meus somnis sempre sóc més generós amb mi mateix, ara no em surten les paraules…