L'amor... ara

Tot amor comporta la seva joventut, la seva edat madura i la seva vellesa. Jo potser hagi entrat en aquest estadi, la Teresa no, ella mai serà vella, en tot cas ho serà amb be alta i amb totes les possibilitats que comporten la seva qualitat humana. Però a mi em ve de gust de parlar de l’amor… ara, és allò dels gestos automàtics, que mai són perquè sí, són la conseqüència d'una bona entesa, portada amb una exquisida pulcritud i que només respon al dictat d’un amor que va venir per a quedar-se i que ha anat florint, fent primaveres de cada estació de tots els anys…