Dia mundial de la poesia

Mentre hi hagi una dona bonica, hi haurà poesia, deia Bécquer… Hi ha poesia en la mirada tendra i dolça de la mare, en la fina i penetrant d’aquella Teresa que tothom hauria de tenir en la seva vida. Hi ha poesia en les acceleracions de l’adolescència, en els somnis que l’esperança converteix en autèntic estat de sublimitat. Hi ha poesia en el cafè del matí, que és magnífica amb el petó de bon dia, hi ha màgia en el petó, que mai ve sol, que sempre comporta un missatge de veritable amor. Hi ha poesia en cada bri de cosa, com diria el poeta, perquè feta o viscuda amb amor es transforma i té la bellesa de la llum que dóna color a la vida. Hi ha poesia en la família i els amics, en els fills i en els nets. Hi ha poesia en tot allò que mirem amb ulls d’amor perquè s’obre el miracle de veure les coses amb realitat, cada cop més natural i menys virtual. Hi ha poesia cada cop que som capaços d’estimar. “Qué es poesía? Y tú me lo preguntas, poesía eres tú”, com deia el poeta Bécquer…