Diuen que el cor té les seves raons, que la mateixa raó desconeix. T’estimo perquè sembla que ho he fet sempre, o perquè m’estimes i m’ho demostres en cada fet, que sembla espontani però és clar que són accions que surten teledirigides directament del cor. El meu cor també és a l’alçada i rep el premi que comporta estimar i ser estimat. Diuen també que l’amor és la raó de la desraó i que és, a la vegada, la millor raó. Estimar de debò mai no fa mal…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada