Temps per deleitar-me

Voldria aturar el temps, si més no, no adonar-me’n de la pressa que porta, voldria gaudir com cal del mes de maig, del niu de les orenetes del meu balcó, de les orquídies que ja han fet tot el miracle de la seva meravellosa resurrecció. I amb el temps aturat, assaborir la matinada al llit, escoltar el cant dels ocells del meu pi, olorar la tarongina del meu hort, les roses del pati i els clavells de la finestra, que són parada obligada del bon gust. Temps per gaudir, per contemplar, per deleitar-me…

Com més sucre més dolç

Una altra frase que circulava pel meu poble era aquella del “Com més sucre, més dolç”, suposo que fent referència a tot allò que per molt ben fet que estigui, sempre és pot millorar. Bé, no sempre, perquè ara recordo allò del llindar de la sensació: tu vas posant sucre a la llet, fins que arriba un punt en què, per més sucre que posis, la llet no serà més dolça. També allò de les bombetes, arribarà un moment que per més bombetes que encenguis, no hi haurà més llum, vol dir que hem arribat al llindar de la sensació. De totes maneres, qualsevol cosa amb una mica més d’amor sempre és millor i, si s'arriba al màxim d’amor, bon llindar!!

Pur sentiment

Al final han tingut a bé nomenar-lo amor, és una emoció viva, un sentiment transformador, una experiència única, que no saps com ni per què, però que et trobes pres d’una situació que mai hauries pogut imaginar. És allò on el temps de l’absència és etern i la presència és màgia en forma de somriure, d’exquisida afinitat total. Al final han tingut a bé nomenar-lo amor i no n’hi ha per a menys, és pur sentiment sublim…

De vegades, penso...

De vegades penso que voldria ser com tu, pensar com tu, parlar com tu, callar com tu, amb els teus silencis que sempre tenen el do de l’oportunitat, la teva prudència, el teu respecte, la teva capacitat… Però jo mai he estat ben servit de paciència, més aviat sempre he tingut aquell rampell de tota la immediatesa adolescent, el meu parlar és menys directe, cercant sempre la bellesa de la paraula, els meus silencis són més llargs perquè mentre callo et penso i mentre et penso et tinc amb mi. En prudència i respecte ens semblen, però no en capacitat, tu en tens més, en general, però ens igualem en estimar…

La sufiència

Hi ha persones que hi són per suficients, ho són però no hi van, no tenen aquella aparença de què van de sobrats. A mi m’encanta veure persones preparades que fan de l’entrega i de l'esforç una bandera molt valuosa, tot i la seva intenció de no fer-se notar. Al mateix temps hi ha el típic insuficient, mancat de tota preparació, esforç i voluntat d’actuar de forma positiva que, ple de llana i aparença falsa, malviu de la farsa i de l'engany de forma miserable. Moltes vegades anar de suficient per la vida, no té connotacions negatives, més aviat el contrari, mostren el seu esforç…

L'octava meravella

Tot i que tinc alguna opció, sempre tinc dubtes de quina podria ser l’octava meravella del món: dormir mentre escoltes les gotes de la pluja teclejant a la finestra; una consciència tranquil·la, amb cafè, llibre i cigarreta; un horitzó amb roses blanques d’escuma, del meu amic el mar; un plat de calent amb un vi del Priorat; un passeig de la mà amb la Teresa per assaborir la bondat de l’existència; el somriure d’un fill, el petó de la mare, l’amor en pau i bé i de tot cor…