80 anys

Sempre que faig anys recordo quan la meva àvia en va fer 60 i a mi, que era un nen, em semblava impossible que una persona pugui arribar a tenir aquesta edat. Ara jo en faig 80 i em sona a allò del casament de Joan Capri: “Flors, música, fotògrafs, pom, pom, popom…, ja es veu ben bé que el porten enganyat a aquest pobre home”. Bé, en mi passa una mica el mateix… que si no ho sembla, que si estàs molt bé, que et veig millor que mai, a més et felicita tothom, fins i tot aquells que semblava que t’havien oblidat ara ressusciten i t’envien la seva abraçada més sentida i original. Bé, fer 80 anys va més enllà de tot plegat, és allò de que el cap blanquinós, cada cop té més color de carn, és tot allò del banc del si no fos, que no cal esmentar per no treure-li la gràcia a la narració, però també té la seva complaença de tot allò que he viscut amb plena intensitat, d’un cor ple d’afecte i d’amor. Per això que és també un moment excel·lent per a la gratitud, per donar gràcies a tots aquells i aquelles que heu donat sentit a la meva vida… gràcies a la família, als amics, a La Salle com a institució on vaig desenvolupar la meva tasca professional, i sobretot gràcies a la Teresa, que ha estat el meu far des d’aquell dia en el que vaig descobrir la sublimitat de la seva llum. Bé amics, un ja ha plantat els seus arbres, ha escrit algunes coses que podrien semblar un llibre i ha tingut un fill que ha esdevingut una bona persona, així que, com els deia de broma als meus companys, consulteu al diccionari i quan no trobeu la resposta, m’ho pregunteu a mi… 

Santa Tecla

És la festa major de Tarragona, flors, música, fotògrafs… castells de tota mena, gegants i nans, tot el bestiari, la mamadeta i l’espineta amb caragolins. Aquesta és una festa molt sentida que els tarragonins porten al cor, i ho manifesten assistint en gran nombre, a totes les manifestacions de qualsevol mena que els toqui el crostó de la seva identitat amb la ciutat. És una data que gairebé coincideix amb el meu aniversari, que és el dia 24, festa de la Mercè, patrona de Barcelona, i el 25, la Verge de Misericòrdia, patrona de Reus, també gran diada molt estimada per tots els reusencs… 

11 de setembre

És la Diada Nacional de Catalunya, un dia per proclamar la nostra identitat i reivindicar que tot allò que ens representa i ens magnifica no se’ns sigui furtat. Soc català i parlo i penso en català, sóc solidari i acollidor, però desconfio dels nostres dirigents, de tots, sobretot dels espanyols, però tampoc n’hi ha cap dels catalans que em faci el pes. Diria allò de què, si els diners que paguem es quedessin aquí, Catalunya seria un país lliure i solvent, així que Visca Catalunya lliure, i quan dic lliure vull dir lliure de tots aquells que odien la nostra terra, aquí no hi tenen lloc… 

Joan Gamper

És la presentació oficial del Barça, els nous fitxatges, el parlament de l'entrenador i el del capità demanant tota la col·laboració dels aficionats i oferint tota l’entrega professional per part seva. He seguit la pretemporada i sembla que la cosa pinta bé, s’ha fixat prou bé i, si s’aconsegueix un bon nou, podem començar la lliga amb garanties de fer un bon paper. Llàstima que en Julián sembla que no vindrà, ens hauria anat bé, però tampoc cal perdre el cap, Deco trobarà un bon 9 amb experiència que, amb aquest equip, es podrà lluir com cal… 

Hem anat a dinar

Són 43 anys amb la Teresa i això s’ha de celebrar com cal. És dilluns i, aleshores, no és bon dia per anar al Serrallo a menjar peix, així que el restaurant La Montoliva sempre és una magnífica opció. Carn de xai a la brasa, amb escalivada i patata al caliu, pa torrat amb amb all i oli, crema d’avellanes i el seu vi amb porró, un negre de Bràfim que acompanya molt bé. Ens ha acompanyat la nostra bona amiga de sempre, ja que els joves són de vacances a Galícia. Crec que a l’edat que tinc ja és una mica agosarat demanar moltes pròrrogues més, em caldria donar gràcies per tot el que he rebut, sobretot aquella Teresa que sempre dic que tothom hauria de tenir en la seva vida. M’he sentit genial en celebrar el nostre aniversari… 

Un 17 d'agost

Doncs sí, semblava que no, però al final va ser que sí, com no podia ser de cap altra manera. Quan l’afinitat es proclama i es manifesta així de clara i neta, un és casa de totes totes, a més ho vam fer molt convençuts i de manera pràctica i original. Van sortir de casa al mateix temps, vam arribar de la mà fins al l’església i vam entrar junts fins a l’altar, juntament amb els pares i familiars i amics. Van fer una celebració al bar del meu padrí i després cap a Cadaqués i des d’allí a fer un tomb pel sud de França. Bé, ja hem fet 43 anys, casar-me amb la Teresa ha estat tot un encert, ella és molt especial i així ho proclamo cada dia de felicitat al seu costat. Ho celebrarem com cal… 

El Serrallo

Port de pescadors i també de iots força interessants. El recordo de quan feien la subhasta del peix al carrer i fins i tot podies comprar alguna cosa de la part dels pescadors.També hi havia més botigues, farmàcia que ha estat fins fa pocs anys i també l’oficina de la Caixa, que ja no hi és. Hi ha bons restaurants i sempre és un punt de referència a Tarragona, però sembla, al menys m'ho sembla a mi, que no se li ha donat la volada que mereix per la seva situació espectacular i la bona gent que hi viu. Sempre m’emociona la processó de Sant Pere amb els pescadors tornant el Sant a l’església, fent el darrer tram de genolls i descalços… 

Dinar de Sant Pere

Gran dia, gran dinar, molt bona companyia, han vingut els joves, la cunyada i la nostra bona amiga de Tarragona. Hem dinat al Restaurant i Arrosseria Va De Gust, on fan un arròs de llamàntol molt aconseguit, on els entrants i fins i tot les postres també estan a un gran nivell, i l’atenció al client potser una mica “sobreactuada”, també cal valorar-la com cal. Sempre és un plaer retrobar-te amb la gent que estimes, amb una taula amb bones viandes, però sobretot ens ha omplert el plaer d’estar junts. Gràcies per aquest gran dia, família… 

Demà, Sant Pere!

És el nostre Sant, del pare que l’anomenaven Pedro, jo soc Pedrito, el fill de Pedro del metge (l’avi era metge) i el nostre fill que es diu Pere, tal com ha de ser. Bé, sempre ha estat festa gran a casa nostra i la mare feia meravelles que, des de la nostra humilitat, encara em semblaven més aconseguides. Recordo, com no, els seus canelons d’estiu, presentats en un plat gran, que tenien forma d’una margarida i, a més de l’espectacle visual, eren boníssims. Recordo al pare a la porta de casa quan ens esperava per a dinar i, quan veia arribar el cotxe, entrava a casa per a parar la taula. També em ve a la memòria,l’ampolla de Dubois que sempre portava l’oncle Joanet a qui convidàvem a dinar. Bé, són tants els records i tantes les absències presencials que, en aquest dia, la meva felicitat té un gran compromís en el record de la família, cadascú té el seu moment del feliç regal de l’abraçada. Felicitats Pedro, suposo estaràs feliç amb la mare i et farà un remenat de tomàquet amb ous. Felicitats Pere, sempre has estat allò que ens mou a fi de bé i un fill respectuós i amb sentiments, una sana i bona persona. I jo us dono gràcies a tots per existir. Feliç Sant Pere a tothom, que la foguera creme tota maldat… 

La Champions també

Doncs sí, calia posar la cirereta al pastís i ho han aconseguit de manera brillant i contundent, Barça 4 - Lió 0, mostrant aquella capacitat per fer allò que toca a cada moment i acabant posant contra les cordes a un molt bon equip com és el campió francès. Ha estat memorable i la Teresa i jo ho hem gaudit amb molta emoció i gran intensitat. Per acabar d’adobar el que ha estat una tarda genial, han vingut els joves a sopar amb nosaltres, la qual cosa sempre ens fa feliços. La nota penosa ha estat el descens del Girona pel que sento especial simpatia... 

Campiones de tot

Aquest equip femení del Barça és una meravella de comportament, de qualitat, de joc, i guanyen gairebé sempre, aquí a les competicions nacionals no tenen rival, han guanyat la supercopa, la lliga i ara la copa de la reina, jugant la final contra l’Atlètic de Madrid, al que han vençut per 3-1. La cirereta a un pastís insuperable, fora que es pogués aconseguir la Champions, que juguen la propera setmana contra les campiones de França en un camp neutral a Oslo. Bé gran temporada futbolística a Can Barça, tant ells com elles són campions de lliga i la culerada és molt feliç, però tots sabem que això va com va, per això cal gaudir-ho com cal… 

Temps de flors

És Temps de Flors a Girona, on val molt la pena de fer una visita per gaudir d’un bany de primavera i un impacte estètic de primer ordre. Aquest any les escales de la catedral fan homenatge a Gaudí i la seva Cocollona (cocodril-papallona), amb trencadís, presideix tota la bellesa floral habitual. Quan parlo de flors sempre penso en el jardí que tenia la mare, les seves roses sobretot, amb les que tenia les seves converses i una cura especial i, com no, amb les orquídies de la Teresa, que amb ella ressusciten puntualment, mostrant sempre un espectacle de bellesa i color...

Dinar d'aniversari

Hem esperat fins dissabte perquè ens anava bé a tots i, tot i que amenaçava pluja, hem acudit puntuals a la trobada. El lloc triat ha estat el restaurant Can Mañá de La Ràpita, que és tota una garantia de bon tracte, peix fresc i bon arròs, així que hem fet el menú Mañá, que consta de tot un seguit de picadetes delicioses per acabar amb un arròs pelat, que sempre el fan molt bo i al punt, postres i cafès a bon nivell, i una molt bona companyia, com són en Pere, la Mabel, la cunyada Marcel·la i, evidentment, la Teresa (la homenatjada) i jo. Abans havíem fet un vermut rapitenc, mirant al mar. Bé, dia rodó, gran plaer i sentit familiar, fer anys així de ben acompanyat dona gust… 

Aniversari de la Teresa

Sovint la Teresa em recorda a aquella cançó que diu que cal que neixin flors a cada instant. Ella és la font d’on brollen les actituds més nobles, les accions més sanes, les intencions més venerables, els raonaments més savis, a part de la prudència més respectuosa i la comprensió més generosa, tot regat sempre, per aquell somriure que acompanya un silenci de regal, o una paraula que és sempre justa, mesurada i a temps… la Teresa és tot això i potser més que no encerto a descriure. Bé, doncs, aquest ésser meravellós, avui fa anys, cal felicitar-la com cal. Gran dia preciosa, gràcies per existir i fer-me immensament feliç!! 

Hola mare!!

La mare no té un dia, tots els dies són de la mare, són para la mare… Si ja no la tens, per recordar-la i donar-li les gràcies per tot allò que t’ha donat amb tant d’amor desinteressat i, si la tens, és ara quan cal gaudir-la, però també pensar que per a ella som com a bocins de la seva pròpia carn. Hola mare, sembla que avui en volen fer pensar amb tu, diria que no cal, jo sempre et tinc present, la teva capacitat per protegir i estimar, el teu esforç per arribar fins i tot on no hi havia camí, el teu amor total i majúscul, per fer de mi, si més no, una bona persona… Un petó mare!! 

Dinar de Sant Jordi

Han vingut en Pere i la Mabel i hem fet un tomb per la Rambla Nova, aquest dia és un espectacular, tot allò que pot tenir de genial la visió de l’amor i de la cultura. Bé, hem dinat a un restaurant que es diu Morrow, a la plaça Corsini, i hem estat super bé, era bo fins i tot el cafè. Hem provat dues classes d’arròs, un de pop i l’altre d’ànec, aquest gairebé excel·lent i el de pop notable, primer hem fet un pica pica variat prou encertat, de postres una rosta amb gelat de vainilla. Evidentment, sempre estem molt a gust quan ens venen a veure els joves. El Sant Jordi ha estat coronat com cal… 

Sant Jordi

Evidentment hem comprat les roses i els llibres per complir amb la nostra bonica tradició. Aquest any ens hem regalat el “Prometeu de mil maneres” de Carles Rebassa, que és el Premi Sant Jordi, “Instruccions per viure sense ella” de l'Empar Moliner, que sempre em fa molta gràcia, “Maite” de Fernando Aramburu, que sembla que és una bona novel·la, i finalment, “El joc del silenci” de Gil Pratsobrerroca, una novel·la revelació que ja va per la novena edició i que sembla que enganxa des de la primera pàgina. Bé, amb aquests llibres tinc una bona distracció assegurada...

Records de Pasqua

“Aquí em pica, aquí em cou, aquí em trenco la closca de l’ou”, dèiem de petits quan agafàvem un ou dur de la mona i el fèiem esclatar al cap d’un altre nen o al nostre. Recordo que, de més gran, un dia de Pasqua va ser el primer cop que la mare em va veure fumar, no va dir res, però em va colpejar una mica la mà i em va fer caure la cigarreta rossa. Bé, m'agrada el ceremonial que se sol fer a les cases, a Deltebre, és fan mones per als fills, per als fillols, sobretot, i altres familiars i fins i tot per als bons amics en reconeixement a la bona amistat. Bon descans amics!! 

La mona de Pasqua

Setmana Santa va començar amb el diumenge de rams i acabarà amb el de resurrecció. Bé, són vacances per als mestres i per la canalla, les places són plenes de nens i de la seva eufòrica cridòria. A Deltebre manca gent em deia jo quan arribava aquesta setmana… la mare feia mones i pastissets, tot amb la pasta tradicional típica del nostre poble, es posaven ous durs i anissets, també confits d’ametlla i alguns també la farcien de cabell d'àngel. Bé, grans records de quan anàvem al Maset o a Mig Camí per a menjar-nos la mona i, sobretot, una reverència a la meva sogra, que feia els millors pastissets del món mundial. Bona nit amics!! 

Dijous Gras

Bona festa a l’escola, a casa, a la taula, on la botifarra d’ou és la protagonista, juntament amb la coca de llardons. Avui la Teresa m’ha sorprès amb un berenar propi d’aquest dia. Una llesca de pa de vidre, amb tomàquet oli i sal, un tall de formatge de cabra fresc i unes rodanxes de botifarra d’ou, tot plegat deliciós. Feia temps que no berenava tan bé i, per acabar-ho d’arrodonir, ens hem begut una petita copa de vi ranci del meu barrilet especial. Bé amics, això no és pot fer cada dia, però hi ha dies que valen molt la pena. Molt bona nit amics, sembla que calma el vent…