Ens ha deixat la Lucca

Era la gosseta del meu fill, un animaló feliç i agraït, que ens tenia el cor guanyat a tots plegats. Ha estat tractada meravellosament bé, el Pere és un animalista de cap a peus i sempre ha procurat donar-li una vida plàcida i complaent, i ella corresponia mostrant sempre, i com diria el nostre fill, una “contentor” permanent, movent sempre la cua i llençant aquells sons planyívols que mostraven la seva emoció constant. Sempre la tindrem present en el record, ha estat meravellosa i d’un comportament exemplar, la seva companyia impagable, un amor de gosseta immillorable. Adéu Lucca, mai t’oblidarem, sempre et tindrem al nostre cor.

Vídeotrucada

Ens ha trucat el nostre fill, té mòbil nou, modern, amb tot allò que fan els bons telèfons d'ara. Ha fet fotos a la seva gosseta Lucca i són tan nítides que semblen que la tinguéssim aquí. Ens ha ensenyat el que es feia a sopar, una verdura i pollastre a la planxa, la Teresa, que està fent una truita de carbassó i també li ha deixat veure. Bé, normalment anem en raonant mentre sopem. Hem xerrat sobre la seva feina i el mòbil nou, de la nostra feina no que ja no em fem gaire, i ens hem acomiadat fins demà… 

La Lucca somia

Dorm tranquil·lament al seu llit, prop del sofà, ens la mirem. Mou la cua i una pota que li penja, fa algun so… li pujo la pota, i l'acarono una mica, sembla que s'ha calmat i jo vull pensar que si mou la cua vol dir que somiava alguna cosa bonica ja que sempre que ens veu es posa molt contenta i juganera i, evidentment, mou la cua. Com tothom, es va fent velleta i s'està emblanquint una mica, però encara és tota una senyora gosseta encantadora…

L'agaporni i la Lucca

La Lucca és la gosseta del meu fill i el Blauet és un agaporni, que és un ocell molt eixerit, d'aquells que va solt per l'habitació fent-se el simpàtic i pujant pel damunt del Pere i dels amics. La Lucca, quan hi ha gent, té una mica de gelosia però quan només són ells sols sembla que la convivència es va fent cada cop més propera i més pacífica. Avui el Pere ens ha enviat una foto on és pot veure a la gosseta  mirant de prop a l'ocell, però ja amb una certa simpatia per part de tots dos animalets…

Passeig nocturn

Són quarts d'una de la nit, o portem mitja hora del dia 6, com vulgueu… el Pere passeja amb la Lucca, la seva gosseta, i ho fa a Deltebre, per la vora del riu Ebre, on hi ha un bon passeig, prou ben il·luminat on, de tant en tant, ens deixa veure el riu i la seva gosseta que està feliç com un anís… Com podeu imaginar ens veiem i escoltem per videotrucada i així ells van caminant cap al pont Lo Passador i nosaltres els veiem i anem xerrant tranquil·lament. Bé, són coses de les noves tecnologies, on allò que deia el meu avi, el doctor Joan Bonet, ja s'ha complert amb escreix, enraonar per telèfon y poder-nos veure. Nosaltres amb el fill ho fem sovint...

La casa del Pere

La casa del Pere sembla un zoo… i d'animals bastant exòtics la majoria, però no els anomenaré per no ferir alguna sensibilitat, molt sensible i molt respectable evidentment. Em fa gràcia veure com els dona de menjar i la bona traça que tenen per alimentar-se. Però a mi em fa especial gràcia la Lucca (la gosseta) i l'Abyss (el gatet) que l'esperen a la porta del garatge quan ell arriba de treballar. Se'ls veu feliços i contents i, en un no res, menja cadascú al seu plat, la Lucca mou la cua i saluda afectuosa, l'Abyss marxa maulant agraïments. Ens ho passem bé tots plegats...

Lucca

Me entusiasma, casi me emociona, el lenguaje de nuestra perrita Lucca… Ella muestra sus contentos en las llegadas de sus conocidos, se estabiliza y se relaja cuando todos estamos en casa y puede hacer sus gracias y parabienes. Se estira, se abre de patas porque sabe que nos gusta que lo haga, e incluso suelta algún ladrido suave de placer agradecido. Cuando alguno salimos de la casa, se inquieta y se va a la ventana, para dar su abrazo de despedida. És un ser delicioso…

Feina feta!!

Ha trucat en Pere per videotrucada, avui ha estat el darrer dia de la temporada d'estiu, ha estat "durillo", han tingut força gent, perquè ho fan molt bé, i ha fet molta calor, a cops exagerada, i ara per les acaballes alguna tempesta que ha deslluït una bona cloenda. Han acabat cansats però bé, s'han guanyat la vida i ara toca uns dies de relax, un merescut descans que s'ha ben guanyat. Hem vist la Lucca, la seva gosseta que es posa molt contenta quan arriba a casa i comença a moure la cua i a obrir-se de potes de felicitat… Un any més, feina feta, bona feina de tots!!

Seguim a Deltebre

Sóc a Deltebre, al menjador, la Teresa fa una merescuda becaina. La Lucca, la nostra gosseta, dorm espatarrada al seu sofà, fa algun moviment amb la cua i una pota, sembla que estigui somiant alguna cosa... ha escoltat a la Teresa que s'apropa i marxa amb ella cap al pati, a estirar una mica les potes i beure aigua… No sé a quina temperatura estem, però segur que a trenta i molts, així que romano al menjador, tinc l'aire condicionat posat, escric alguna cosa del dia a dia... Sóc a Deltebre, feliç.

La gosseta del Pere, Lucca...

Confesso que la Lucca, la gosseta del nostre fill Pere, ens fa fer tata i nana... Aquestes festes de Nadal, a Deltebre, un dia dinant va entrar al menjador i va seure al nostre costat, amb aquella careta de perdó que te la menjaries, i a mi no se'm va ocórrer altra cosa que posar-li un pitet i la Teresa, quan la va veure així, va agafar una forquilla i punxant una mica de carn li va posar a la boca… Tots vam pensar que podria seure perfectament a taula, i no donaria cap mal que saber, com diem aquí.

 

Abyss y Lucca

Entre gatos y perros me gustan más los perros, pero también tengo una cierta debilidad por los gatos. Una vez me llevé uno a Tarragona, era pequeñajo y se encariñó tanto conmigo que siempre lo tenía encima. Por las noches se quedaba en la terraza, que por aquel entonces estaba abierta, y se iba de excursión a la terraza del vecino que tenía unas jaulas con canarios y, claro, acabaron llamándome la atención y, al final, lo dejamos con la suegra donde estuvo bien tratado. Ahora mi hijo tiene a Abyss, un gato cariñoso que liga perfectamente con la Lucca, su perrita, que ésta sí que es la reina absoluta de la casa, son maravillosos... los dos.

 

A tiro de piedra

Nos han venido a ver nuestro hijo Pere y su perrita Lucca, un precioso animal que goza con la familia, nos reconoce y lo demuestra con gestos de auténtico júbilo. Siempre es un placer ver a nuestro hijo, en él nos complacemos, porque es buena gente, que es lo que siempre hemos intentado inculcarle. Recogerá a la cuñada, que es su madrina y ha estado unos días con nosotros, y el lunes por la tarde nos volveremos a quedar solos... pero bueno, del pueblo (Deltebre) a Tarragona, hay menos de una hora en coche así que somos vecinos, a tiro de piedra... y a abrazo de corazón sincero.

 

Passejant la Lucca

El Pere passeja la Lucca per la vora del riu, és una passada, una panoràmica Impressionant, l'Ebre, sempre senyorial, preciós, salten llisses i ho veiem en directe per videotrucada. Van a poc a poc, la Lucca fa una bondad que sembla molt educada, de tant en tant s'asseu i treu la llengua, ha corregut una mica i descansa, tornen cap a casa, menja una mica d'herba del camí, ha estat una bona experiència, bonic…

Nuestros amigos más fieles...

Son un encanto, fieles, entrañables. Así a bote pronto, me vienen a la cabeza, la Lucca, la perrita de mi hijo, el Rex, el nuestro ya fallecido, la Xesca de mi cuñada, el Bobi de mi ahijado… Son una maravilla, devuelven con creces el cariño que puedas darles. Se comportan de forma tan afectiva, que para sí quisieran algunos humanos. Recuerdo también, como no, a la Luna de mi buena amiga argentina, o la muy movida cocker de mi sobrino, o la famosa Blacky de Teresa, también fallecida, el León de mis primas o la Pastora de de mi tío el pastor…

Nuestra perrita Lucca

Llegamos al pueblo, la perrita me ha visto, se vuelve loca, da saltos de felicidad, suelta unos gemidos de lamento que me conmueven y emocionan. Después, ya en casa, me busca, me controla, se duerme colocando su cabeza sobre mis pies, le encanta que le pase la mano por la cabeza, que la rasque un poco, y ella se abre de patas, dando muestras de total placer y gratitud. Le doy de comer, le doy un hueso, le pongo agua fresca y le doy más de un achuchón. Mi hijo me cuenta que cuando marchamos a nuestra casa, entra en depresión y se va a dormir muy triste…

Preciosa foto

La Xesca és la gosseta de la cunyada i ara és de viatge, a veure la neta, i li ha deixat al Pere, així que ara té a la Lucca, a la Xesca i a l'Abys, un trio meravella, que fa de la convivència un art espectacular. Ens ha enviat una foto, tots tres damunt del llit dormint en pau, feliços, contents… Veure que, fins i tot la Xesca, que en un principi no lligava massa amb l'Abys, ara juga tranquil·la igual que ho fa la Lucca, preciosa foto…

La Lucca sueña

Nuestra perrita Lucca me ha hecho el recibimiento habitual, de gran fiesta y contento. Mientras estoy en casa siempre la tengo cerca, es un encanto, ahora duerme, parece que está soñando, jadea un poco, estira las patas, levanta la cabeza y vuelve a su sueño tranquilo... le paso la mano por la cabeza, me gustaría tranquilizarla, abre el ojo izquierdo, se duerme otra vez. Lo dicho, un encanto, una más de la casa… un amor que tiene premio, cuando despierte, galleta golosina rica…

Buena pareja

Estoy sentado en el sofá y Abyss, nuestro gatito, sube a mis rodillas, se acomoda, se estira, ronronea de placer… Entra la Lucca, nuestra perrita, como celosilla, se acerca para que le acaricie la cabeza, mueve la cola, y Abyss le salta para jugar con ella... son así de simpáticos, así de divertidos, luego se duermen en su colchón, muy avenidos, muy angelados, juegan, conviven bien…

Lucca y Abyss

La Lucca, nuestra perrita, tiene nuevo amigo al que cuida como a un hijo, creo que le ha despertado el instinto maternal... se trata de un gatito abandonado que mi hijo recogió por los arrozales. El espectáculo es alucinante, juegan juntos, comen y duermen juntos, y son un amor de animalitos que muestran comportamientos que contradicen la expresión ”Estar como el perro y el gato”. El gatito se llama Abyss y es de un cariñoso ronroneante muy especial, forman un conjunto muy bien avenido y son la admiración total.

Todo tiene su encanto

Todo tiene su encanto, o casi todo… Estoy mirando los animales exóticos de mi hijo, y hasta parece que me miran con simpatía, o soy yo quien ya les he cogido aprecio. La boa me mira y pone cara de picardía, de complicidad, la pitón siempre tiene hambre, y reclama su ración con una exhibición por su recinto, la tortuga se conforma con su lechuguita fresca, los agapornis pían felices cuando les llevan sus pipas favoritas… Me gustan todos los animales, pero la reina es nuestra perrita Lucca, una peluda hermosura, tan tierna y cariñosa, tan dulce, tan suave...