El meu niu d'orenetes

Al niu de les orenetes hi ha petits, reclamen amb les boques molt obertes alguna cosa per omplir el pap, els pares fan viatges sovint i jo observo l’espectacle des de l’altre extrem de la finestra. A sota del niu hi ha un bon grapat d'excrements, que mai els trec abans no marxin fins l’any vinent. Sempre m’han agradat les orenetes, amb els seus vols gairebé a ras de terra i, cada cop que penso que la base de la seva alimentació són els mosquits, encara m’agraden més, del tot. M’encanta el meu niu… 

Un niu al pati

Al pati de la casa del poble, tenim un llorer, el Pere l’ha podat i n’ha tingut bona cura, i s’ha fet molt bonic. Aquests dies ha fet neteja del pati i ha descobert un niu a mitja alçada del llorer, amb un parell d’ous del color de la maragda que, pel que sembla, són de merla i ahir ens va ensenyar una foto del niu amb un parell de pollets que obrien una boca impressionant. El Pere va veure damunt d’una petita teulada d’un veí una merla negra, que segurament devia ser la mare dels pollets i senyora del niu. No cal dir que en Pere ha estat cuidant i protegint el millor que ha pogut tot el procés. És un molt bon animalista…

Posar palla al niu

Posar palla al niu, deia un bon amic meu… i a mi m’encanta veure com les tórtores i els coloms van a la recerca d'alguna branqueta petita dels arbres de la plaça per a fer el niu on pondran els ous i tindran els seus colomins i cries de tórtora. Avui estava assegut en un banc, descansant una mica, ja que venia de fer una hora i mitja de passeig, i he vist una tórtora fent viatges fins un arbre proper, sempre amb alguna cosa al bec, ara una fulleta seca, ara una branqueta, fent un bon i segur niu…

Cercant les ombres

És l’hora de mirar els brots de les moreres, veure com els coloms posen palla al niu i, al pati de l’escola, les festejades ja cerquen les ombres de les cantonades més discretes. És el temps dels primers sols de debò per prendre bon color i també consciència de la plenitud de la primavera, aquella que diuen que altera la sang. Em fa il·lusió posar-me les sandàlies i els pantalons curts, la gorra i les ulleres de sol. Els ocells ja ho festegen!!

La blancura de la nit

Cau la nit, la neu, la pau, sembla que tot ve bé per a quedar-se. La nit fosca és blanca i la lluna treu el nas vermell, que ara també vol ser blanc, i s’uneix a la festa. La pau es troba com el peix a l’aigua entre la blancura de la nit, allà a la casa de fusta i pedra, al mig de la muntanya, on veus que les àligues fan el niu en la part més alta, prop ja del cel, on l’aire és molt més net i molt més pur, pur total…

Coloms

No, no faig volar coloms, ells volen sols, el que passa és que quan em veuen s’emocionen, veuen en mi a la figura clàssica del jubilat que sempre els dóna alguna cosa i, si més no, no els fa cap malifeta, només els contempla amb un bon somriure d'abraçada i bona companyia. Una parella pretén fer el niu a la meva finestra, prop del niu de les orenetes, sembla que estarem distrets, veurem…

Un colom fa el niu

Estic descansant una mica en un banc de la Plaça dels Infants. Se m'apropa un colom gran, preciós, amb un plomatge espectacular, crec que m'ha considerat com un jubilat d'aquells que és possible que li doni algun cosa, però no, ha agafat una branqueta amb una petita fulla i ha marxat cap a una teulada propera, on ha descansat una mica, i d'allí ha entrat a l'interior d'una palmera on es deu està construint el seu niu…

Palla al niu

Em fa gràcia quan veig que una tórtora o un colom amb una branca al bec i fent viatges cap a un arbre proper. M'entra com una mena de tendresa, és allò del niu i els ous, els ous i els pollets amb aquelles boques tan obertes cercant el menjar que els pares els porten puntualment. Bé, avui estic una mica tou, però ja m'agrada poder mostrar la meva sensibilitat al sol del dia… 

Orenetes

Onze d'abril, quarts de deu, miro per la finestra… ja són aquí, les orenetes que conserven el seu niu a la meva finestra ja són aquí, van i venen, i a mi em fa una gran il·lusió primaveral. M'encanten les orenetes, sobretot quan penso que consumeixen gran quantitat de mosques i mosquits, que tant ens molesten i ens posen nerviosos. Observo el niu i sembla que han fet el forat d'entrada més gran, es veu una mica humitejat, en un temps prudencial, pondran ous i els petits obriran la boca per menjar…

Neixen els ocells

Vaig en gorra groga, camino pel sol, però sempre prop de l'ombra, ombra d'arbre, que refresca i descansa, bec aigua, miro al mòbil les passes que he fet, el temps, els km… Observo que hi ha moltes closques d'ous d'ocells, deu ser el temps en què neixen els petits, n’hi ha una gran varietat, sonen molt bé...

Orenetes

Si un pensa que les orenetes s'alimenten de mosquits i, a més, és de Deltebre, om pot comprendre l'especial simpatia que els hi tinc. Veure-les planejar per baix la plaça i acudir amb prestesa a cada niu és un plaer… diria que a les finestres exteriors de cada pis en deuen tenir un ja que es veuen pujar i baixar per complaure el xivarri que fan els petits. Bécquer en parlava d'elles: "Volverán las oscuras golondrinas, en tu balcón sus nidos a colgar…"

Observar después de ver...

Ahora que tengo algún tiempo para no hacer nada, me regalo los paseos tranquilos, sin prisa, con tiempo para observar después de ver y clavarme en el suelo, incluso en el asfalto, contemplando la destreza de las enredaderas y cómo entre ellas hay un nido de palomas torcaces, que parece engalanado por unas flores amarillas que no sería capaz de explicar muy bien cómo han crecido en pleno muro. Pues eso, observar después de ver...

Ja són aquí les orenetes

Potser havia escoltat alguna piulada, però encara no n'havia vist cap, avui sí, una, més aviat petita, anava picotejant per la finestra fins que ha vingut un colom amb la parella i ha marxat esperitada. Els coloms volen fer el niu damunt dels motors dels aires que hem posat nous, i no m'agrada gens, però ja veurem què passa, de moment els faig marxar, però si fiquen palla… no seré jo qui els molesti massa. Les orenetes són una altra història, elles conserven el niu de fang des de fa uns anys i, només de pensar que s'alimenten de mosquits, ja mereixen tot el meu respecte.

El meu niu d'orenetes

El niu d'orenetes està espectacular, sembla que amb els aplaudiments no s'han espantat gaire i continuen venint puntuals per donar menjar als petits que ja treuen el cap i ensenyen la seva panxeta blanca. Avui hem intentat de fer una foto, tot i està a un racó a l'extrem esquerre de la finestra del menjador, però encara ho hem pogut captar una mica. Per cert, ahir es va apropar una tórtora fent un so estrany, i li vaig posar uns granets d'arròs blanc, però es va espantar i va marxar... veurem si torna i ens fem amics.

Em sap greu

Cel blau, potser en algun lloc un vent de Garbí, càlid, tot fa pensar que s'apropa un cap de setmana llarga, de ple estiu. Fa un parell de dies que, a l'hora de l'aplaudiment als sanitaris, espanto a les orenetes del niu de la meva finestra del menjador… i em sap greu, ja que marxen espantades com si fos jo qui els fa aquesta malifeta. Bé, intentaré anar a aplaudir a un altre lloc de la terrassa, no voldria que marxessin…

Golondrinas

“Volverán las oscuras golondrinas, en sus ramas sus nidos a posar…” Pues bien, ya están aquí, en mi ventana, en su nido de la última vez que se ha conservado muy bien durante todo el invierno. Alguien me contó que conservan la misma pareja, y a mí me resulta difícil de creer, pero de todas formas son encantadoras y proclaman la belleza de la primavera, El amigo Bécquer las nombró en su poesía y a mí me emocionan un poco…

La tórtora segueix incubant

Seguim el procés d'incubació de les tórtores, vam veure com es feien el niu i ara, quan passem amb la compra, sempre ens aturem per veure l'emotiva paciència maternal de la incubació. Penso que serà complicat que poguéssim veure el naixement dels petits, però sí que espero poder escoltar el seu xisclar i veure'ls amb plomissol, tot i esperant que els pares els portin alguna cosa per menjar. Ha estat una bonica experiència…