Ahir en va semblar sentir un xiuxiueig a la finestra del menjador, allí tenen el seu niu de cada any i es veu que ja l’han començat a rehabilitar per deixar-lo llest per pondre-hi els ous i tenir cries noves. Aviat es podran veure les seves boques obertes esperant que els seus pares, que van fent viatges a la cerca de menjar, els portin alguna cosa per anar omplint el pap. A mi m'encanten aquests ocells, els agrada planejar pels carrers i, a més a més, quan penses que s’alimenten de mosquits, encara els estimes més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada