Aquella veu

Aquella veu de la consciència… La veu de la mare, la mirada còmplice del pare que pren la paraula per reforçar el que ha dit la seva dona i donar encara més fermesa a aquella convicció  que han tingut a bé anomenar la veu de la consciència. La veu del bon amic, aquell que sempre hi és i et diu tot allò que a cops no vols escoltar, però que saps que és la més pura realitat, tot allò que ja era al teu interior…

La veu de la consciència

Poques vegades hi ha veus que superen la pau del silenci. Sovint agraeixo que tu, aquell o el de més enllà, calli i em regali el seu silenci que, juntament amb el meu, fan una extensió de la pau que arriba plenament al cor. També hi ha, però, aquella veu per la qual val molt la pena que el silenci es trenqui, és aquella veu tan sana que sembla la de la consciència pròpia…