Braç de Fabiola

Hi havia tant d’amor en aquell braç de Fabiola que feia la mare, tanta qualitat, tanta proporció, tant contrast de sabors, que feien d’aquell pastís una delicia. A vegades hi posava fins i tot un bany de xocolata, que feia apart, d’altres una pluja de coco, també variava les galetes, que a cops eren rodones, les famoses Maries, i d’altres quadrades, però sempre molt ben fet i bo, amb gust de mare…

Pasta fullada

Sempre m'ha agradat molt la pasta fullada i la Teresa la utilitza com a base per a fer el seu pastís de poma. Uns talls de poma ben alineats i una mica de melmelada de préssec sense sucre, i al forn. Resulta boníssim, el que passa és que fem racions, però no complim allò programat i ens el mengem en un no res. Bé, és bo, és fa ràpid, un molt bon berenar, genial.

Mostillo de magrana

El Pere ens va portar unes quantes magranes, són magranes del meu hort, bones, del gra moll, i molt millors de les que comprem aquí al barri, que són del gra més petit i més pinyolenques. Recordo que la sogra feia mostillo amb el suc de les magranes, el feia una mica picant i molt bo, també en feia amb el suc de raïm, un raïm d'una parra que tenien al carrer, i eren unes postres molt bones, molt dolcetes i picants… Mostillo!! 

Postres de músic

Aquí al restaurant de l'hotel Vistamar, a més de les nous, ametlles, avellanes, panses i figues seques, he provat els anacards, que m'han encantat… és aquell tipus de postres que amb una mica de vi dolç, tipus moscatell, quedes com un senyor. Parlant de postres, em ve a la memòria un que el fan al restaurant La Montoliva, a Vilallonga del Camp, que consisteix en un farcellet de mató amb codonyat, tot natural i fet de casa, i que el trobo boníssim. El codonyat és també molt bo amb algun tipus de formatge, tant com aperitiu com a postres. Bé, com veieu, més llepolies, que ara ja he de mesurar una mica, però m'encanten… 

Una mica llaminer

En sóc una mica, de llaminer, com el meu avi Joan Bonet, abans ho era més però encara m'emociono una mica davant d'unes postres de mel i mató, o d'una bona crema catalana, com la que feia l'àvia Josefina. M'encanta el menjar blanc de Reus i aquella cosa tan meravellosa que vaig menjar una vegada i que responia al nom de Delícies de xocolata, amb diferents textures, a qual més bona, o allò de la rebosteria fina, tot un plaer per als sentits. També m'encanten els pastissos fets de casa: pastissets, coc ràpid, escaldat, de poma, braç de Fabiola, paracotes, coquetes de sagí… 

Làvia Josefina Bo i l'avi Joan Bonet

L'avi de part de pare era el metge del poble de Jesús i Maria i es veu que, a més de ser un gran metge i encara una millor persona, era molt llaminer. L'àvia sempre li tenia a punt la seva crema catalana, però feta amb més ous i més sucre, a més, recordo una mica i el meu pare m'ho recordava sovint, feia anar la llet condensada, com l'aigua mineral. Els tallats el feia amb aquesta llet i, quan feia xocolata, ho enriquia amb una bona regada de llet de pot. Bé, van tenir onze fills, un d'ells el pare…

"Mostillo" de magrana

La cunyada ha fet “mostillo” de magrana i, aquest any, l’ha fet una mica diferent, perquè s'ha comprat una licuadora (abans ho feia exprimint els grans amb les mans) i, en lloc de farina de blat, l’ha fet amb farina d'arròs. No ha posat massa sucre i li ha quedat espesset, amb la consistència justa i molt bo i agradable de menjar. Ahir al poble ens en va regalar una bona terrina i aquesta nit li hem fet els honors, unes postres extraordinarias, tot i recordant la sogra (la seva mare), que també el feia boníssim. El “mostillo”és típic de les Terres de l’Ebre i també por fer-se amb raïm, però a mi m'agrada més aquest, fet de magranes del meu hort, que són ideals...

Unes postres de músic

O simplement "un músic", una mica de fruits secs, que a la Teresa i a mi ens agraden molt, ametlles, avellanes, panses, figues seques, nous… Recordo a l'àvia, que tenia una botiga de queviures, venia figues seques i, a vegades, n'agafava tres o quatre i me les farcia d'ametlla pelada o d'avellana i era boníssim. Generalment, als restaurante t'ho serveixen amb un porronet de moscatell que lliga perfectament. Els fruits han de ser de bona qualitat i no estar rancis i aleshores són sempre deliciosos...

Unes postres

No sé si és perquè feia temps que no en menjava, o és perquè realment estava deliciós, però m'ha encantat… es tracta d'unes torradetes de pa cobertes de xocolata negra desfeta, oli i un polsim de flors de sal. He preguntat si era un postre típic d'aquí i la senyora m'ha explicat que, abans, els pagesos feien pa amb oli i sal, però després les famílies benestants van afegir un bon raig de xocolata desfeta. Jo recordo que l'àvia alguna vegada havia fet pa torrat amb xocolata, o pa amb oli i sal, però mai ho havia vist barrejat i es complementa forca bé, ho he trobat boníssim.

Pastís de formatge

Avui uns amics ens han regalat les postres del dinar de diumenge... dues racions generoses de pastís de formatge. Fins aquí normal, si està ben fet, com aquest, és cremós i espectacular de bo, però a més a més tenia uns grills de mandarina a l'interior i mai hagués pensat que anava tan bé. Demà ens veurem i agrairem com cal aquesta atenció. Ha estat un bon diumenge, ara sembla que l'hivern ja traurà el nas...