En aixecar la vista...

Hi ha una música que sembla ser aquí des de sempre, no molesta, no t’atabuixa, fins i tot a cops ni l’escoltes però, en un moment donat, et resulta altament agradable. I en aixecar la vista, els quadres del nostre fill, de diferents edats, els pares, els avis, alguns amics… tots són aquí de sempre i passo pel costat cada dia i no me n’adono fins que, de cop i volta, m’aturo i faig un reconeixement lent i agradable, m'omple de tota mena de bons records i el meu cor brolla agraïment per tot…

Fer fotos

De jove també vaig passar per la febre de fer fotos, em vaig comprar una Olympus que era genial, tu només t'havies de preocupar d'enfocar bé, és a dir posar dins del quadre allò que volies fotografiar, i la maquineta feia la resta de la feina, es preocupava de la llum, distància… total que feia unes fotos que semblaven de profesional i jo la vaig gaudir d'allò més bé. Feia fotos als cosinets petits de la família, que eren unes criatures precioses, als fills i filles de les cosinets grans, sí, m'encantava fer fotos als nens petits i a les seves carones entremaliades. Bé, cada cosa té el seu temps, ara ja no faig fotos, tot i que alguna vegada, amb el móvil...

Els Ullals de l'Estany (Gandia)

Els tenim a 4 km de l'hotel i aquesta tarda ens hi hem apropat. Són una meravella natural, amb llacunes i canalitzacions plenes de canyís i boga, fotges i ànecs de tota mena, de coll verd, negre, blanc, i fins i tot hem vist un parell de mudes enormes, que semblen molt a gust a l'estany de casa seva. Viuen en un estat semi salvatge, perquè ja estan molt acostumats a les visites de la gent i hem pogut veure un senyora que els ha portat una mica d'arròs blanc i han sortit tranquil·lament per menjar. Mentre, la Teresa ha gaudit com mai fent fotos dels animals en el seu hàbitat natural.