Aroma de bosc

Aquí hi ha un silenci que promet, una infantesa que progressa adequadament, uns ulls que semblen emmagatzemar tota la informació possible. Aquí hi ha un somriure amb llàgrima feliç... que n’és de bonica la felicitat portada a l'extrem on l’emoció plora de content i la llàgrima és feliç. La suavitat de la brisa ens porta l’aroma del romaní, veí de la farigola i de l'espígol, és el bosc, el nostre oxigen, la nostra vida. Puja la temperatura… sempre explicava als nens que el mar ens fa de frigorífic a l'estiu i d’estufa a l’hivern però ara, si et banyes a la mar, l’aigua està tèbia, gens agradable… 

Un caire romàntic

M’encanta l’olor del romaní, m’agrada passar la mà per damunt i sovint, cosa que potser no hauria de fer, arranco una branqueta, bé potser dues, perquè una li porto a la Teresa i, aleshores, tots dos recordem algun passeig pel bosc de proximitat de Tarragona on l’olor de la vegetació de la Mediterrània ens captiva i gairebé ens abraça com a visitants habituals. Prop sempre sol haver-hi farigola, que també té un aroma prou agradable però, no sé perquè, el romaní té un caire romàntic encisador… 

Carta als Reis

De petits anàvem a fer herba per als cavalls, tot i que a la Bíblia no els anomena ningú, però abans havíem escrit la carta als Reis on demanàvem els nostres regals somiats. Recordo que ja de més gran continuava fent la carta, però ja tenia en compte les minses possibilitats econòmiques que teníem a casa, tot i això, mai em va mancar aquell tros de cor dels meus pares que sempre ho van fer tot per mi. Avui, la carta als Reis seria d’agraïment per la dignitat amb què vaig vivint la jubilació i demanaria un acabament digne sense patir ni fer patir. Molta salut a la Teresa i al Pere, el nostre fill, i molta pau al món. Sobretot que la joventut reaccioni a temps per evitar la nefasta deriva on semblen encaminats… 

Viure prop del mar

Viure prop del mar fa que puguis captar algun glop de l’olor marina. Passejo vora mar per l’ombra dels tinglados, fins i tot d’algun arbre, d’aquests propis de la localitat. Vola alguna fulla de plataner, algun margalló verdeja com cal, la farigola està marronosa en aquest jardí, mentre que el romaní es posa a blanquejar sense perdre el seu aroma tan espectacular. Viure prop del mar… ho he aconseguit!!