Diumenge de turbot

Avui la Teresa ha fet un dinar a la seva alçada, és a dir, espectacular. Ha fet un suquet de turbot amb un grapat de musclos del Delta de l’Ebre, la qual cosa i fins aquí ja fora excel·lent, però fa una mica més de suc que menys i així al final posa un grapat d’arròs, només en surt una cullerada, però té tot el sabor concentrat a més d’estar una mica socarrat i aleshores n’hi ha per llepar-se els dits… i tot el que vulgueu. Bé, com sempre dic, la Teresa és molta Teresa, i a la cuina també… o més. 

Un ahir massa llunyà

A vegades portava dues trenes, d’altres només una, alta, llarga, brillant, generosa. A cops, potser era en dilluns, portava els cabells estesos, negres, abundants, que gairebé li tapaven la cara, i els seus ulls, com a dues llunes gairebé plenes, semblaven voler fer-se lloc darrere la cortina ondulada de la seva melena. També la recordo amb la faldilla de quadres, verds i vermells, o vermells amb qualsevol altre color, amb els tres botons al davant que mai es desfeien tot i la intensitat de les meves mirades escrutats. Bé, són memòries d’un ahir ja molt llunyà, massa… 

Temps de verema

M’encanta… per a un com jo de les Terres de l’Ebre, la collita del raïm té un interès especial. Penso en el moscatell de taula que venia l’àvia, quan jo era petit, que era sucre pur, i amb la garnatxa de la Terra Alta, on es fan vins d'alta qualitat, també amb aquell raïm de grans negres i petits on al Priorat fan, per a mi, els millors vins del món. Bé, podria seguir parlant del Montsant i el Penedès, però sempre acabaria dient que els vins catalans són els millors. Estic llegint un llibre de Roc Casagran on surt una frase que m’agrada: “Fem un glop de vi. Vi. Mitja vi-da”... 

Diada Nacional de Catalunya

L’11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya, un dia entranyable d’emoció i de sentiment de pertinença, on un es sent més català que mai, o tan català com sempre, però avui fa fins i tot una llagrimeta quan veu com s’aixeca la senyera amb tota solemnitat. Aquest any no hem pogut anar a Barcelona, com solíem fer cada any, i tampoc hem comprat les samarretes, però el que sí vull fer és canviar la meva estelada del balcó, que ja està una mica velleta i esquinçada. Bé, desitjo que hagueu passat una bona Diada Nacional de Catalunya. Estimo la meva terra i n’estic molt orgullós… 

L'amor et troba

Sembla que tot estigui establert, que tot hagi de passar segons un pla configurat, tu ja pot cercar l’amor amb una certa cura, però és l’amor qui et troba i potser quan menys ho esperes, que és el que a mi em va passar. Jo ja era en aquell temps on al meu poble diuen que ja se t’ha passat l’arròs, amb una bona referència en la que es proclama que ja t’han passat les teves millors oportunitats, però mai és tard, si l'amor et troba… 

Tothom al seu lloc

Per Nadal, cada ovella al seu corral, i pel mes de setembre sembla que tot torna a la normalitat. A l’escola ja se sent l'eufòria cridòria de la canalla, que dona vida al barri, i a mi m'emociona i m’omple de records inesborrables. Sembla que ja tothom és al seu lloc, al darrere queden les vacances i aquell sentiment de què tot allò que és bo s’acaba ràpid. Però cal despertar cada dia amb l’ànim renovat, la vida és una experiència única que cal assaborir i viure-la amb il·lusió i màxima dignitat… 

Ella és un amor

M’agrada passar la mà pel romaní, apropar-la al nas i arrancar-ne fins i tot una branqueta, per guardar-la a la butxaca i, en arribar a casa, compartir l’aroma que quedi amb la Teresa. Per cert, la Teresa fa olor de Teresa, és la seva olor a net i a la seva colònia, que sembla que estigui feta només per a ella. La Teresa també fa olor de cafè, olor de proximitat, de confiança, de companyia, de suport total, d’abraçada ferma i silenciosa que suposa estabilitat i amor… ella és un amor, tota pau i dolcesa. 

Avui camino sol

Anem a esmorzar amb el nostre cotxe, la Teresa m’amenaça en anar al Carrefour però, amb una mica de sort, anirà amb la nostra amiga, que també ha de comprar alguna cosa, i jo quedaré lliure per anar a caminar per Tarragona. Avui faré ciutat, aniré a tocar ferro i baixaré per la rambla, passaré pel mercat i, fins i tot, faré un tomb per l’interior on sempre em distreu molt, veient les parades de fruites i verdures i, sobretot, les del peix, que solen ser espectaculars. Potser m'aturaré a fer un talladet i un aigua a algun lloc fresquet i cap a casa manca gent. Avui camino sol… 

El madrigal de Cetina

A veces escruto en el baúl de los recuerdos poéticos y reparo en el madrigal de Cetina a unos ojos, es una preciosidad: “Ojos claros, serenos, que de un dulce mirar sois alabados…” Dice también que no le miren airados para que no le parezcan menos hermosos, para acabar diciendo: “Ja que así me miráis, miradme al menos”. No me diréis que no es una delicia poética, los ojos, la mirada del ser querido y que te quiere, que te llega cálida y tierna, que te envuelve en dulzuras de buen amor… 

Missa de dol

Fa uns dies va traspassar la meva cosina, Teresa Reverté Margalef, i les seves filles han tingut a bé celebrar una missa aquí, a Sant Pere i Sant Pau, que és el lloc on va viure els darrers anys de la seva vida. En aquest barri va exercir de mestra i també era catequista de la parròquia, la qual cosa fa que fos molt coneguda i apreciada. La missa que han concelebrat dos capellans joves, per cert un cantava molt bé amb una veu preciosa, estereofònica, nítida, i l’altre ha fet un sermó on ha plasmat a la perfecció tots els mereixements de la meva cosina. M’ha encantat tot plegat, segur que a la meva cosina, que s’ho mira des del cel, també… 

Moments genials

Aquell temps de l’adolescència en què ho voldries tot d’un glop i has perdut la capacitat d’esperar la maduresa de tots els esdeveniments… És un temps elèctric, un xic precipitat, tot i que molt sentit, que dona pas a una suposada maduresa, encara immadura, on et centres en l'estimada i vius plenament fins i tot l’esperança de viure cada estona, la tens al cap i al cor i només penses en accelerar la matinada per veure-la i aleshores cada cosa té el seu color perquè ella és la llum central de la teva existència. Són moments genials, que després es confirmen o no, però que sempre valen molt la pena de viure. Quan hi penso, la nostàlgia és positiva, tot vist des de la meva edat que ja ho ha merescut tot i més… 

El temps del jubilat

He contemplat, amb una certa admiració, aquella flor preciosa que ufana regna a una mitja alçada del penya-segat. Diuen que néixer i créixer en aquest espai és un mecanisme de defensa i això fa que jo pensi en la saviesa que sovint ens mostra la natura, tot i que no sempre és així   ja que hi ha situacions que es resolen de maneres bastant injustes, si més no, difícils de comprendre per a la meva mentalitat. Però avui, en un dia no tan calorós, he tingut el temps del jubilat per a contemplar con cal, i admirar com sempre, una espectacular flor en un penya-segat… 

Esmorzar d'amics

Tots quatre lliures i a punt, sense visites mèdiques, sense cap revisió de xapa i pintura, per fi hem pogut anar a esmorzar de forquilla. Ho hem fet al bar els Maños, que torna a ser obert però amb altres persones que sembla que ho fan prou bé i encara, segons ens han dit, ho faran millor. Per començar els callos de vedella són molt bons i el seitó fregit, fresc i al punt, i fins i tot un que ha menjat ous amb béicon i fesols era un plat que feia tot el goig del món. Si milloren una mica el vi i amplien l’oferta, en general, crec que serà un lloc ideal per anar a esmorzar… 

S'acaba l'agost

Avui he passat prop de l’escola del Serrallo, el pati és ple de coloms i de gavines de la mar propera, les moreres sembla que ja fan la darrera demostració de generositat… i jo recordo que a les meves classes criàvem cucs de seda fins que cada nen pugues tenir el seu capoll. S’acaben les vacances dels mestres, aviat hauran d’anar a preparar el curs, fer programacions i deixar-ho tot a punt per rebre com cal a la canalla. Recordo cada moment de la meva vida professional i aquest era un dels més emotius, companys, nens, llibres nous, tot comença amb bona esperança i bona fe, un camí on em sentia plenament realitzat… 

El pare i la Tessa

Avui fa 18 anys que va traspassar el meu pare i el mateix dia, avui fa deu anys, naixia la Tessa. Així que un dia com avui el cel s’enriquia amb una estrella més, la del pare, que m’acompanya i em guia per les meves foscors ocasionals i és feliç amb mi en els meus moments millors. El mon també està d’enhorabona perquè, també des d’un dia com avui, acull plena d'estima per part de tothom, una preciosa i sana criatura com la Tessa. Felicitats bonica, passa un gran dia, i per al meu pare un petó al cel… 

Bon final d'estiu!!

La barca al riu, calor d’agost, de nit amb llum de lluna, de dia cercant l’ombra i la cervesa, un gelat amb copa, un cafè amb gel, una amanida de colors, poc menjar, bon repòs per l'aire condicionat. Vacances, recordo quan tenien sentit i eren una necessitat, ara, diria que sempre ho estic, de vacances, i ja no puc dir allò que deia sempre al tornar: “necessito un mes de vacances per a recuperar-me de les vacances”. Molt bé, bon estiu a tothom, que ja s’està acabant… 

Ara plou

Contemplo com plou des del darrera de la finestra, ho fa amb una certa gràcia i les gotes, molt eixerides elles, teclegen damunt dels vidres de les finestres de la casa. Tarragona és molt irregular i imprevisible amb les pluges, igual et bé una trompa d'aigua que fa que fins i tot el riu Francolí sembli un riu cabalós capaç de sortir de llera i omplir d’aigua tot el barri, com que sofrim una sequera llarga on es nota fins i tot la desagradable olor de les clavegueres. Però bé, ara plou i ho fa, com he dit abans, amb una certa gràcia… 

Aquell amor...

Aquell amor de festa major, aquella nena que semblava sueca, que estaven tan de moda, i que després va resultar que era de Girona… Potser va ser un somni, una estrella d’aquelles que sembla que baixa a la terra i que després dona la volta, sense saber com ni perquè, però en aquest cas va arribar i va tenir temps de deixar la seva aura lluminosa al meu cor. De vegades hi penso i ho faig amb respecte, sempre en tinc amb la gent que m’ha tractat bé i m’ha fet sentir estimat i valorat com cal… 

Dinar de sant

Va ser el sant de la nostra amiga i aquest any ho hem celebrat aquí al Serrallo, al restaurant L’Àncora, que tot i que tenen molt bon producte, aquesta vegada no hem quedat gens contents. Bé, valgui dir que al mes d'agost no és bon moment per anar a un restaurant que té molta gent i és a primera línia de mar però tot i això que hauria d'estar previst, no hem estat ben atesos i fins i tot la nostra comanda ha estat mal interpretada. Bé, això a part, que suposo no deu ser habitual, l'estada amb la nostra amiga sempre és edificant, ella és un encant de criatura, amb la que ens trobem sempre com en família sana i feliç. Gran sant, gran dia amb tu… Moltes felicitats, t'ho mereixes tot i més!! 

Grans plaers

Sovint em complau pensar en coses com la xocolata negra, també desfeta, amb el cafè curt, carregat, amb la cervesa fresca o amb el vi negre català. Són petites o grans temptacions que, si et deixes anar, pots acabar pagant un preu molt clar. Però si som capaços de complir amb allò que diu que hem de tenir una mida per a totes les coses, totes aquestes que he anomenat valen molt la pena d’assolir. El cafè t'arregla o et destrossa l’àpat, el vi sembla beneir-ho tot, la cervesa a l’estiu és allò que s’havia d’inventar sí o sí, la xocolata és la veritable definició del plaer…