Aquell amor de festa major, aquella nena que semblava sueca, que estaven tan de moda, i que després va resultar que era de Girona… Potser va ser un somni, una estrella d’aquelles que sembla que baixa a la terra i que després dona la volta, sense saber com ni perquè, però en aquest cas va arribar i va tenir temps de deixar la seva aura lluminosa al meu cor. De vegades hi penso i ho faig amb respecte, sempre en tinc amb la gent que m’ha tractat bé i m’ha fet sentir estimat i valorat com cal…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada