Xerrades sense malícia

Hi havia un programa de ràdio que s’anomenava així, i això em fa pensar en què la mare parlava amb les flors dels seu petit jardí del pati, sobretot amb les roses blanques, per les que tenia una especial consideració. L’àvia ho feia amb les gallines per agrair-los la posta d’ous i, sobretot, quan li sortia alguna llocada, que es posava molt contesta. El meu padrí també xerrava molt amb un matxo guit, que sempre tenia les potes del darrere damunt del carriot, però era molt simpàtic i se l’estimava molt. Per acabar recordo que jo també jo també parlava amb el Rex, el meu gos, i ell em responia amb els seus ulls plens de comprensió. Sí, sí, són xerrades sense cap malícia i molt complaents i relaxants…