Com a llenguatge habitual

Avui m’ha caigut l’ànima al terra tot i escoltant el llenguatge utilitzat per uns grups de primera adolescència, entre rialles i bromes constants: ets una pura guarra, i tu la tens com un fideus, ets un cabró de merda, i tu una puta borda… Bé, amb coses així i pitjors, a les quals els regalo el meu silenci, anaven les converses davant les orelles sordes dels monitors i amb una normalitat total. No hi havia cap malícia, això es veu que és la seva forma de relacionar-se més normal i es queden tan amples. Bé, jo no entenc res, potser després, així els llueix el pèl. Una pena escoltar-los, molt penós…