Cofoi

És una paraula que m’agrada molt, té la seva gràcia, significa satisfet i envanit alhora, i és com jo em sento ara després de baixar de la meva bici estàtica. He estat pedalant durant una hora i he aconseguit un nivell de regularitat espectacular, a cops sembla que les cames marxen soles i m’entra com una mena de plaer dolç, on gairebé faria una becaina si no fos pel perill de fer una aterrada no desitjada. Bé, estic content, sobretot si penso que aquest matí he caminat des del Portal del Roser fins a casa, una hora i mitja de baixada, que no està gens malament. Quan jo era jove hi havia un anunci que deia: “Qui mou les cames, mou el cor”... 

Estiu esportiu

Vaig ben servit d’esports, ara amb el Tour de França que el tindrem uns dies per Catalunya, amb una contrarellotge per equips, una sortida des de Tarragona i una tercera etapa cap al nord que acaba a Les Angles. Sembla que Pogacar és el principal favorit. Després, el mundial de futbol, on Espanya pinta bé i França és per a mi l’equip a tenir en compte, però encara queda molt per decidir. També hi ha el torneig de tennis de Wimbledon, on sembla que Sinner s’ho endurà amb una certa facilitat, Alcaraz no ha arribat a recuperar-se a temps i Rafa Jódar ha caigut a la tercera ronda. Bé, estic prou divertit i gaudeixo molt... 

Gaudir de les orquídies

Les orquídies estan en plenitud, la Teresa les ha recol·locat una mica, perquè algunes han florit de tal manera que les branques toquen al terra. Gaudir-les és un plaer, tinc la bicicleta estàtica aquí, prop d'elles i de la finestra, que aquests dies de calor roman oberta, i amb la bandera del Barça onejant per honor i glòria de tots els culers. Tornant al les meves orquídies, tot i que no es caracteritzen per la seva bona olor, a mi, mentre soc damunt la bici, m’arriba una aroma de perfum suau, fi, net, deu ser pura suggestió, però benvinguda sigui... 

Bicicleta estàtica

He comentat alguna vegada el bon ús que en faig de la bicicleta estàtica, diria que fins i tot tinc ja una certa habilitat que em permet pedalar durant una hora seguida sense parar, això sí a diferents velocitats i arribant a aconseguir un estat de semi inconsciència on una part del meu cos fa la migdiada i l'altra vigila que no m’adormi del tot i caigui al terra. Aprofito també per pensar en allò que vull escriure del dia a dia i treure un temps per pensar en la família i donar gràcies per tot allò de bo que ens pugui passar. Bé, aconsello tenir una bici a casa, ajuda a fer salut… 

Observant la natura

Aquell ventet gelat que no és massa agressiu però que et fa cercar el sol i agrair-lo, tot i prenent consciència d’aquest bany de llum i calor tan positiu… El racó del port on les llisses es deixen veure amb generositat… però avui no hi són, l’aigua és una mica moguda, es veu amb marcades ondulacions i crec que deu estar molt freda, tot i que recordo que jo explicava als meus alumnes que el mar ens fa de nevera a l’estiu i d'estufa l’hivern. Bé, avui el passeig serà més curt i, aleshores, faré més estona de bici estàtica. Salut amics, molt bona nit a tothom!! 

Fer exercici

Evidentment és sa i va molt bé, sempre que es faci amb l’activitat apropiada a l’edat i a les condicions físiques de cadascú. A la meva edat sembla que caminar és el millor que puc fer, i ho faig, ara gairebé un parell d’hores de passeig no me les treu ningú. Però sempre m’ha agradat molt la bici i de més jove sortíem un grup d’amics i ens fèiem 30 o 40 quilòmetres, com si res, i després ens n’anàvem a esmorzar i ho recuperàvem tot i més. Ara tinc una bici estàtica que és una meravella i en faig una hora pel matí i una per la tarda i em va molt bé, tinc una certa facilitat que he millorat amb la pràctica diària. Cal fer salut… 

M'encanta recordar

I la nit esdevenia matinada i el somni es complia, tu venies amb la teva motxilla de penjar al coll i jo t'esperava amb la bici, i aleshores les penjaven totes dues al manillar, i jo baixava de la bici i tots dos caminàvem cap a classe i, per mi, semblava que no hi havia res millor al món que aquell moment amb tu. Eren aquells temps de la primera primavera adolescent on totes les coses es mesuraven en termes del mes absolut dels absolutismes. O tu o res, després, sovint tot queda en un bon record. A mi m’encanta recordar, ho gaudeixo molt… 

Desat a casa

Aquesta tarda no hi haurà passeig, el temps no convida a fer-ho, així que m’he enganxat a una pel·lícula, “La última batalla de los apaches”, i després, a les 10 de la nit, crec que juga la selecció femenina de futbol, amb majoria de jugadores del Barça, la qual cosa es garantia de què és veurà un bon espectacle. Bé, abans potser faré una mica de bicicleta estàtica per veure si faig alguns punts de càrdio, aquesta setmana ja en porto 283 que està força bé. Plou, cal romandre desat a casa, força bé!!

Bon regal

Ens hem comprat una bici estàtica, prou ferma, reforçada, i es pot plegar i no ocupa gaire lloc. L’hem col·locada al costat de les butaques reclinables, així podem veure la tele mentre pedalem. Té un faristol damunt del manillar, per si vols llegir o posar la tauleta, té reposabraços i també una mena de coixinet per descansar l’esquena. Té una pantalla on mesura el temps, els quilòmetres que fas, la velocitat a la que vas, les calories que gastes i, si em poso el mòbil a la butxaca, també em compta els punts de càrdio, que em solen sortir a un per minut. Bon regal!!

Bici estàtica

Aquesta tarda no plou i, tot i que encara no ha fet net, he pogut baixar la brossa i apropar-me fins la plaça per fer uns tres quarts d’hora de bicicleta estàtica, el que m’ha portat a fer 44 "cardios" que units als que ja portava, doncs ja en tinc 148, la qual cosa vol dir que només estic a 2 dels 150 recomanats setmanalment. Bé, ho puc fer i no em canso gaire i, si no fos pel mal al cul, per la resta en podria fer molts més i seguits. M'encanta la bici…

Culots

A partir de les sis de la tarda toca l’ombra, i gairebé la fresca que proporciona l’airet de la mar propera, al lloc on és la bici estàtica. A mi m’encanta i no em cansa massa, vaig començar fent mitja hora seguida i ara ja en faig tres quarts d’hora, encara que voldria arribar a fer l’hora seguida, però després de tres quarts em fa una mica de mal el cul. He pensat que encara tinc un parell de culots de quan anava en bici i me’ls podria posar. Ho provaré i veurem si puc fer una hora completa…

Bicicleta estàtica

Continuo fent la mitja hora de bicicleta estàtica cada dia, la qual cosa em representa uns trenta cardios i no és que faci un gran esforç perquè jo vaig al meu ritme, sense perdre detall de tot allò que passa al meu entorn i, com sempre vaig a la mateixa hora, sempre sol passar la mateixa gent que van a la piscina o al pavelló poliesportiu del Serrallo, o simplement a comprar a un super que es aquí prop. També algunes parelles de gent gran que, quan cau la tarda i no fa tanta calor, surten a fer un tomb o a prendre alguna cosa als bar de vora mar, a la fresca…

Exercici diari

Bàsicament camino pel matí i faig diferents itineraris, uns 4 km pel matí i un parell per la tarda, però des què ens han posat uns aparells per als jubilats, aquí a una plaça prop de casa, doncs faig una mitja hora de bicicleta estàtica, la qual cosa em fa molta il·lusió, primer perquè ho puc fer sense parar i després perquè em comptabilitza entre 25 i 30 cardios, la qual cosa fa que arribi amb facilitat als 150 setmanals recomanats. Bé, molt satisfet de la dieta prou racional que faig i també de l’exercici diari...

Sense bici

Fa temps que no vaig en bici i recordo amb un cert plaer aquelles sortides fins l’Arrabassada, havent passat abans pel far i una mica més enllà. Sempre penso amb els personatges que ens trobàvem caminant, en bici, o fins i tot en patins. Alguns grups de ciclistes que ja ens coneixíem per parar al mateix lloc i la fèiem petar una estona, la noia d’edat indefinida, una mica misteriosa, però sempre agradable de veure, la rusa de les cames llarguíssimes, rosa i amb una fantàstica cua de cavall… Bé, bonics records de no fa tant, on ho passàvem força bé…

Una bici estàtica

Al barri hi ha un espai on hi ha uns quants aparells per a que la gent pugui fer una mica d’exercici. Ahir vaig pujar a una bici estàtica i, en un no res, vaig fer 8 cardios, la qual cosa està prou bé, però és que avui he tornat a pujar i, en un parell de seccions, n’he fet 18 que encara està millor. Bé la cosa me queda així, pel matí camino 4 quilòmetres i per la tarda un parell, si a més vaig una mica de bici i algun càrdio, doncs crec que l’exercici queda prou complet i el meu cos ho agraeix moltíssim…

En bici per Deltebre

Vaig en bici, sol, tranquil, a poc a poc, la idea és arribar fins a la desembocadura del riu Ebre, fins al restaurant de Nuri i el pas de l’illa de Buda. Després arribaré fins la muntanya més alta de Deltebre, on són les Verges més significatives de les nostres contrades i, si puc arribar a veure l’entrada majestuosa del riu al mar, ja hauré complit l’objectiu d’aquesta espectacular passejada en bici. Mentre, hauré vist els magnífics arrossars de verds sublims i molta part dels nostres preciosos ocells, a més del raucar de les granotes que sembla que ja tornen a sentir-se prou…

Ho celebren

Vaig en bici, sol, a poc a poc, pel carril bici que va fins al far de la Banya, que era de Deltebre. Vaig mirant-lo tot, l'olor de mar em neteja el nas i el cor, m'aturo, hi ha vaixells a l'espera a l'ordre, com diuen els experts, d'entrar al port. Penso en la vida d'aquesta gent, els seus treballadors, les seves famílies… El mar té un blau de cel, allà lluny s'ajunten mar i cel, abans es veuen roses d'escuma de festa, ho celebren, són com a roses blanques, netes precioses...

Anar en bici

Recordo, de més jove, haver anat molt en bici… a Deltebre feia un passeig fins al pont penjat d'Amposta, d'allí passava per l'Aldea i arribava fins al Perelló, després, ja de tornada, passava pel pont del tren de l'Ampolla, m'aturava una mica per extasiar-me en la contemplació meravellosa del Delta de l'Ebre i a continuació fins a casa. A Tarragona també tenia els meus camins, anava fins al far, a la platja del Miracle o a la Llarga, el cas és que anava amb els amics i sempre ens ho passàvem molt bé, xerrant i comentant la jugada i arreglant el món, després anàvem a esmorzar bé… 

Tour de França

Aquest any també he estat seguint el Tour de França, és una cursa ciclista que sempre que puc la gaudeixo com cal, ja que aquest és un esport que m'impressiona moltíssim i l'admiro des de molt petit. Fan un esforç titànic i la preparació, la tècnica de cadascú, el treball d'equip, també és molt important. Aquest any ha estat molt competit fins a les darreres jornades, on al final un, el guanyador, ha estat molt superior… 

La volta ciclista al Delta

Si més no, la meva volta sortia de casa a Deltebre i anava fins Amposta, pel costat del canal de l'esquerra de l'Ebre, un cop allí, agafava la Nacional 340 i passava per l'Aldea, Camarles, l’Ampolla i arribava al Perelló on hi ha una bona pujada però, després, la baixada és tot plaer, on les cames t'aplaudeixen amb les orelles. Allí, al Perelló, feia un aperitiu i una cervesa i, a la tornada, passava pel pont del tren de l'Ampolla, des d'on es veu tota la meravellosa panoràmica de la meva terra. Després, entrava al poble pel carrer Goles de l'Ebre i fins a casa, feliç i content… i prou carregat de cames.