Desat a casa

Aquesta tarda no hi haurà passeig, el temps no convida a fer-ho, així que m’he enganxat a una pel·lícula, “La última batalla de los apaches”, i després, a les 10 de la nit, crec que juga la selecció femenina de futbol, amb majoria de jugadores del Barça, la qual cosa es garantia de què és veurà un bon espectacle. Bé, abans potser faré una mica de bicicleta estàtica per veure si faig alguns punts de càrdio, aquesta setmana ja en porto 283 que està força bé. Plou, cal romandre desat a casa, força bé!!

Bon regal

Ens hem comprat una bici estàtica, prou ferma, reforçada, i es pot plegar i no ocupa gaire lloc. L’hem col·locada al costat de les butaques reclinables, així podem veure la tele mentre pedalem. Té un faristol damunt del manillar, per si vols llegir o posar la tauleta, té reposabraços i també una mena de coixinet per descansar l’esquena. Té una pantalla on mesura el temps, els quilòmetres que fas, la velocitat a la que vas, les calories que gastes i, si em poso el mòbil a la butxaca, també em compta els punts de càrdio, que em solen sortir a un per minut. Bon regal!!

Bici estàtica

Aquesta tarda no plou i, tot i que encara no ha fet net, he pogut baixar la brossa i apropar-me fins la plaça per fer uns tres quarts d’hora de bicicleta estàtica, el que m’ha portat a fer 44 "cardios" que units als que ja portava, doncs ja en tinc 148, la qual cosa vol dir que només estic a 2 dels 150 recomanats setmanalment. Bé, ho puc fer i no em canso gaire i, si no fos pel mal al cul, per la resta en podria fer molts més i seguits. M'encanta la bici…

Culots

A partir de les sis de la tarda toca l’ombra, i gairebé la fresca que proporciona l’airet de la mar propera, al lloc on és la bici estàtica. A mi m’encanta i no em cansa massa, vaig començar fent mitja hora seguida i ara ja en faig tres quarts d’hora, encara que voldria arribar a fer l’hora seguida, però després de tres quarts em fa una mica de mal el cul. He pensat que encara tinc un parell de culots de quan anava en bici i me’ls podria posar. Ho provaré i veurem si puc fer una hora completa…

Bicicleta estàtica

Continuo fent la mitja hora de bicicleta estàtica cada dia, la qual cosa em representa uns trenta cardios i no és que faci un gran esforç perquè jo vaig al meu ritme, sense perdre detall de tot allò que passa al meu entorn i, com sempre vaig a la mateixa hora, sempre sol passar la mateixa gent que van a la piscina o al pavelló poliesportiu del Serrallo, o simplement a comprar a un super que es aquí prop. També algunes parelles de gent gran que, quan cau la tarda i no fa tanta calor, surten a fer un tomb o a prendre alguna cosa als bar de vora mar, a la fresca…

Exercici diari

Bàsicament camino pel matí i faig diferents itineraris, uns 4 km pel matí i un parell per la tarda, però des què ens han posat uns aparells per als jubilats, aquí a una plaça prop de casa, doncs faig una mitja hora de bicicleta estàtica, la qual cosa em fa molta il·lusió, primer perquè ho puc fer sense parar i després perquè em comptabilitza entre 25 i 30 cardios, la qual cosa fa que arribi amb facilitat als 150 setmanals recomanats. Bé, molt satisfet de la dieta prou racional que faig i també de l’exercici diari...

Sense bici

Fa temps que no vaig en bici i recordo amb un cert plaer aquelles sortides fins l’Arrabassada, havent passat abans pel far i una mica més enllà. Sempre penso amb els personatges que ens trobàvem caminant, en bici, o fins i tot en patins. Alguns grups de ciclistes que ja ens coneixíem per parar al mateix lloc i la fèiem petar una estona, la noia d’edat indefinida, una mica misteriosa, però sempre agradable de veure, la rusa de les cames llarguíssimes, rosa i amb una fantàstica cua de cavall… Bé, bonics records de no fa tant, on ho passàvem força bé…

Una bici estàtica

Al barri hi ha un espai on hi ha uns quants aparells per a que la gent pugui fer una mica d’exercici. Ahir vaig pujar a una bici estàtica i, en un no res, vaig fer 8 cardios, la qual cosa està prou bé, però és que avui he tornat a pujar i, en un parell de seccions, n’he fet 18 que encara està millor. Bé la cosa me queda així, pel matí camino 4 quilòmetres i per la tarda un parell, si a més vaig una mica de bici i algun càrdio, doncs crec que l’exercici queda prou complet i el meu cos ho agraeix moltíssim…

En bici per Deltebre

Vaig en bici, sol, tranquil, a poc a poc, la idea és arribar fins a la desembocadura del riu Ebre, fins al restaurant de Nuri i el pas de l’illa de Buda. Després arribaré fins la muntanya més alta de Deltebre, on són les Verges més significatives de les nostres contrades i, si puc arribar a veure l’entrada majestuosa del riu al mar, ja hauré complit l’objectiu d’aquesta espectacular passejada en bici. Mentre, hauré vist els magnífics arrossars de verds sublims i molta part dels nostres preciosos ocells, a més del raucar de les granotes que sembla que ja tornen a sentir-se prou…

Ho celebren

Vaig en bici, sol, a poc a poc, pel carril bici que va fins al far de la Banya, que era de Deltebre. Vaig mirant-lo tot, l'olor de mar em neteja el nas i el cor, m'aturo, hi ha vaixells a l'espera a l'ordre, com diuen els experts, d'entrar al port. Penso en la vida d'aquesta gent, els seus treballadors, les seves famílies… El mar té un blau de cel, allà lluny s'ajunten mar i cel, abans es veuen roses d'escuma de festa, ho celebren, són com a roses blanques, netes precioses...

Anar en bici

Recordo, de més jove, haver anat molt en bici… a Deltebre feia un passeig fins al pont penjat d'Amposta, d'allí passava per l'Aldea i arribava fins al Perelló, després, ja de tornada, passava pel pont del tren de l'Ampolla, m'aturava una mica per extasiar-me en la contemplació meravellosa del Delta de l'Ebre i a continuació fins a casa. A Tarragona també tenia els meus camins, anava fins al far, a la platja del Miracle o a la Llarga, el cas és que anava amb els amics i sempre ens ho passàvem molt bé, xerrant i comentant la jugada i arreglant el món, després anàvem a esmorzar bé… 

Tour de França

Aquest any també he estat seguint el Tour de França, és una cursa ciclista que sempre que puc la gaudeixo com cal, ja que aquest és un esport que m'impressiona moltíssim i l'admiro des de molt petit. Fan un esforç titànic i la preparació, la tècnica de cadascú, el treball d'equip, també és molt important. Aquest any ha estat molt competit fins a les darreres jornades, on al final un, el guanyador, ha estat molt superior… 

La volta ciclista al Delta

Si més no, la meva volta sortia de casa a Deltebre i anava fins Amposta, pel costat del canal de l'esquerra de l'Ebre, un cop allí, agafava la Nacional 340 i passava per l'Aldea, Camarles, l’Ampolla i arribava al Perelló on hi ha una bona pujada però, després, la baixada és tot plaer, on les cames t'aplaudeixen amb les orelles. Allí, al Perelló, feia un aperitiu i una cervesa i, a la tornada, passava pel pont del tren de l'Ampolla, des d'on es veu tota la meravellosa panoràmica de la meva terra. Després, entrava al poble pel carrer Goles de l'Ebre i fins a casa, feliç i content… i prou carregat de cames. 

Temps de bici

Carbó, muntanyes de carbó esmicolat a la dreta del carril bici que arriba fins al far. El far era parada obligada per descansar i beure aigua, a més d'observar el mar i els vaixells que estaven a l'espera, o a l'ordre, de què els donessin permís per entrar al port a descarregar. També algun raig d'aigua sobre el carbó que, en trobar-se amb algun raig de sol, forma un arc de Sant Martí. Records dels meus temps de bici diària, molt sans i saludables, divertits i interessants. Hi penso sovint…

Cal moure's

Caminant faig una mitjana de 6 km al dia… abans, de recent jubilat, quan anàvem amb els amics al Pont del Diable i el gaudíem com cal, fèiem una mitjana d'uns 14 km. Bé, com diu la cançó, hi ha un temps per a cada cosa i cada cosa té el seu temps. Amb la bici podíem arribar a fer 40 o 50 km, però després ho vam anar reduint… i jo ara ja no en faig, tot i que no he perdut l'esperança de tornar-la a posar a punt i, quan arribi el bon temps, pugui gaudir d'una bona passejada pel carril bici que hi ha vora mar. Bé, cal mantenir tot el que pugui l'activitat física, ara un parell d'hores al dia i prou…

Passejar en bici

Fa temps que no vaig en bici i ara que fa fred encara menys, però no voldria deixar de fer algun passeig, ja que sempre va bé fer una mica d'exercici i la bici sempre és una bona amiga amb la que pots regular l'activitat a les teves necessitats. L'hauré de portar a netejar i que me la posin a punt, si més no, per conservar-la per a quan faci una mica de bon temps. Fer un bon passeig en bici, és sempre tot un saludable plaer total.

Tot un espectacle

Tinc ganes de cama enlaire, la bici a punt, el bosc a prop, la mar a tocar, el Delta al cap, allí tot pla i amb un riu que no té preu… La gorra groga i jo, la meva Impala (bici) i un programa més discret, puc arribar fins la platja de l'Arrabassada i oblidar-me de la Llarga, que queda massa lluny i hi ha una petita pujada que no cal. Al Delta pel carril bici de la vora del riu, tot un espectacle visual...

Anava en bici

Vaig en bici... parlo de fa molts anys, sóc al poble (Deltebre), surto de casa i vaig fins al pont penjat d'Amposta, abans d'arribar giro cap a la dreta i passo per l'Aldea, a la dreta Camarles i arribo fins al Perelló, hi ha una bona pujada però després baixar-la és tot un plaer, abans una mica d'aigua i un plàtan, i després vaig fins al pont del tren de l'Ampolla, des d'on és veu el meu Delta de l'Ebre tan estimat, sempre molt espectacular, baixo tranquil·lament entre arrossars que ja comencen a posar-se grocs, tot i esperant les segadores...

Un bon airet de mar

Vaig en bici pel port del Serrallo, no sé per què però sempre m'aturo a l'alçada de les muntanyes de carbó i, com sempre, les mullen perquè no facin pols. Després s'aturen alguns companys, fem petar la xerrada i arreglem el món, des de la visió dels jubilats als que ja no ens demanaran comptes. Bevem una mica d'aigua i tractem d'arribar fins al far. Vaig en bici, a poc a poc, fa un bon airet de mar, s'agraeix i es suma a la bona festa.

Anava en bici...

Recordo quan feia bici, bona bici, pedal suau, bon canvi de marxes, anant a poc a poc, amb temps per veureu tot... la russa de les cames llarguíssimes amb patins en línia, la moreneta d'edat indefinida que camina sola i amb gorra blanca, porta bona marxa, també es fa mirar… A les muntanyes de carbó, un xorro d'aigua fa l'arc de Sant Martí al ser creuat pel sol… Sí, feia bici.