Coca de Sant Joan

Potser aquest és l’any que menys soroll de coets he sentit, la qual cosa m’ha fet pensar en els gossos que estaran una mica més tranquils i la gent en general també. La Teresa ha fet una coca sense coca, vull dir sense farina, sense sucre, sense fruits confitats, sense llardons, ni pinyons, ni xocolata, ni… Però estava bona, tot i que ha resultat ser quelcom diferent a una coca, tal com l’entenem per les nostres terres. Bé, darrerament intentem menjar els menys hidrats de carboni possibles, de la mateixa manera que no abusem dels greixos ni dels sucres. Ho fem bé… 

Sant Joan

El meu avi es deia Joan Bonet Serrat, era de Berga i era metge, però segons diu tothom era sobretot una gran persona, un ésser humà excepcional, capaç de posar-se a disposició dels seus pacients de manera incondicional, amb atenció encara més acurada per als més necessitats. El poble li ha dedicat un carrer, tot i recordant les seves bones obres, per les que no tenia horari i sempre estava a disposició de tothom. Va conèixer a la seva dona, Josefina Bo Benito, mentre pescava l’emborinada i ell feia una excursió de final de carrera, va prometre que tornaria i així va ser, va presentar-se i al cap d’un temps es van casar. Van tenir onze fills, entre ells el meu pare, que curiosament es deia Pere Bonet Bo i, el que és la vida, el meu pare no era bonet, ni tan sols bo, era una persona molt bona, entranyable, humana, espectacular, amb un cor que no li cabia al pit i amb una ànima que li facilitava els ànims per a actuar sempre amb el més fins dels somriures que mai més he tornat a veure. Aviat Sant Pere, el meu sant i el del nostre fill Pere, gran dia… 

Sant Joan

Sant Joan, amb revetlla i cremada de tots els mals, amb la creença i esperança d’un món millor. Avui recordo els Joan de la família ja traspassats, sobretot al meu avi de part de pare, Joan Bonet Serrat, un gran metge, però segons m’ha dit sempre tothom era encara una millor persona. Jesús i Maria el poble on va exercir, li ha posat el seu nom a un carrer. Com no, recordar a l’oncle Joanet (l'escolà), Joan Mas, pare i fill, Joan Ramon Montserrat i Joan Bonet, germà del meu pare, i el seu fill, aquest encara ple de vida. Bé, a tots una abraçada i felicitacions de tot cor…

Sant Joan

De petits i joves, fèiem una bona foguera amb les andròmines sobreres de les cases de tots els amics. Després li donàvem voltes, tot cantant allò del: "Sant Joan de la carabassa gran, Sant Pere la bragueta pel darrera"... Quan la foguera minvava una mica, la saltàvem, en fila un darrere l'altre, i fèiem moure el "lliman" (una mena de corda gruixuda feta de lli), encès per una punta que al girar feia una rodona de foc que ens divertia molt. Recordo que sempre convidàvem a l'oncle Joanet, que vivía sol, i era molt divertit i molt agradable, sempre portava una ampolla de cava Dubois, que sovint estava premiada i te'n donàvem una altra. Són records de nen al meu poble...

Revetlla de Sant Joan

L'any passat no la vam poder celebrar amb els amics habituals per la pandèmia, però aquest any sí, i tot i que ha estat de manera més reduïda, hem estat molt bé i molt a gust. Aquestes celebracions són moments entranyables que després recordes sempre. La nostra amiga és un espectacle de generositat i de saber fer les coses ben fetes... ha fet un pica pica de gran qualitat, variat i divertit, i cada mos boníssim. Després ha fet espatlletes de conill al forn, s'ha lluït, bé, sempre ho fa. Com sempre aquesta companyia és un luxe que la providència ens ha regalat.

 

Coques de Sant Joan

Artístiques, agradables, bones, de tota mena, amb fruites, amb crema, amb cabell d'àngel, amb llardons, amb cireres… Coques de festa, de celebració, de bona mena, de gatzara i de família, de pau i bé. Evidentment farem una foguera, perquè és nit de Sant Joan, i farem una bona cremada de tot allò que sona a malícia i mala jeia i, després, brindarem amb cava i coca per un esdevenir prometedor, amb molta salut...