Desats a casa de nou

En això de romandre desats a casa ja comencem a tenir una certa experiència. Primer va ser la Covid, on vaig descobrir fer exercici assegut a la cadira i a prendre el sol amb la finestra oberta. Ara hem tingut la DANA, han estat menys dies però també he aprofitat per llegir molt i escriure alguna coseta. Avui hem tornat a tenir un avís pel mòbil de què demà dimecres pot haver-hi un nou aiguat sense control ni sentit. Bé, a casa, procurarem distreure'ns ja que, com he dit, tenim ja experiència…

El Racó d'en Joan

La Teresa tenia vacuna Covid a tres quarts de dues i, després, hora al Racó d'en Joan, per dinar. Aquest és un restaurant situat a la Tarraco Arena Plaça, antiga Plaça de toros de Tarragona. Bé, hem dinat força bé i amb un descompte del trenta per cent, per l'aplicació del "Tenedor"... Una safata de pernil ibèric tallat a mà, amb pa de vidre amb tomàquet, i després volíem provar els “callos”, que ens havien dit que eren molt bons, però només en quedava una ració, així que l'hem compartit amb uns calamars a l'andalusa. Prou bo tot, bon tracte i molt bon cafè… tornarem!!

Dia de vacunes

Tenía hora per avui, i així ha estat. Al meu CAP i amb una organització gairebé perfecta i molt puntual, m'han posat la vacuna contra la Covid al braç esquerre i la de la grip al braç dret. Recordo que aquesta de la grip ja ens la posaven a l’escola a tots els professors, com una norma de la casa, tot i que no era obligatori. Bé, l'any passat també ho vaig fer així i, afortunadament, ni la Covid ni la grip se m'han apropat a saludar-me. Sé que hi ha gent que és contrària, el meu respecte a tothom, però tota la meva experiència de molt temps és positiva de totes totes. De moment han passat unes set hores i no tinc cap reacció, altres vegades tampoc…

És urgent

Bé, estaria bé que aquest drama de la pandèmia comences ja a anar cap enrere i que les persones puguin anar a treballar i a divertir-se amb tota tranquil·litat, que els petons i les abraçades no siguin vanes esperances d'una pluja impossible. Sempre penso en la capacitat humana per a utilitzar el temps de forma racional, hi ha normes de conducta que haurien de ser d'ús habitual i, aleshores, no hi hauria d'haver tants problemes de contagis de coses rares i mutables cada dos per tres. Manquen petons i abraçades, i això és urgent, per no semblar robots…

Somriure amb els ulls

Avui he llegit una frase que m'ha agradat molt: "És temps d'aprendre a somriure amb els bulls". Sempre tinc el costum de mirar a les persones als ulls, em diuen moltes coses, és com una mena de llenguatge net i aclaridor i ara, què gairebé tothom anem en mascareta, és com a obligatori que els ulls augmentin la seva expressivitat i si a més han après a somriure… tenim molt guanyat.

Carta als Reis

Com cada any, he fet una carta al Reis, evidentment no he demanat joguines per a mi, tot i que he pensat en allò de la pilota i les cartutxeres amb pistoles de plàstic… Sempre demano salut per a tothom, considero que si una persona està bé, tan físicament com mentalment, podrà comprendre i actuar en conseqüència per a cercar una forma de vida adient. Demano responsabilitat als polítics electes, que no perdin el cap un cop han aconseguit el propòsit de manar. Demano també qualitat humana en aquests temps en què gairebé tot sembla deshumanitzat i, sobretot, seny i sentit comú, o acabarem fent-nos mal de forma irrecuperable. Un bon any sense Covid i amb treball i molt d'amor i pau!!

Vida normal

La Teresa té hora per posar-se la tercera dosi de vacuna, crec que li toca la Moderna, jo ja tinc les tres dosis. Bé, anirem amb el cotxe nou i, si tot va bé com a les altres, doncs ja estarem en perfecte estat de revista. A part d'això, vida normal, el despertador a les nou o quarts de deu, esmorzar al lloc de sempre, passeig pels tinglados del port del Serrallo de Tarragona, dinar a casa, una bona migdiada… la vida sana i normal habitual.

Corazón noble

Lo peor que tienen las mascarillas es que no podemos ver las sonrisas y no podemos ofrecerlas, sobretodo a aquellos que no sonríen nunca y, posiblemente, son los que más las necesitan. En mi clase, siempre procuraba levantar, integrar, revalorizar a los marginados, al mismo tiempo que pretendía bajar los humos a los cabecillas que abusaban de sus compañeros. No, no es que haya leído muchos libros de caballerías, simplemente el corazón es muy noble y así actúa. Sonrían, por favor...

Covid

Remunta la Covid i, tot i estar vacunats, procurem romandre a casa tot el que podem. Pel matí caminem una mica o anem a comprar, però per la tarda ja no sortim de casa i, si la cosa va amb la mateixa progressió, caldrà començar de nou a prendre mesures. El país ha de continuar, la vida segueix, tot obert, tot a punt, llibertat, concerts, botellots, de tot... Total, tornem a la Covid, no caldria, ja n'hi ha prou potser, ja no cal més...

Don Baltasar

“Todo va al revés en consecuencia de aquel desorden capital, la verdad es muda, la mentira trilingüe, los libros están sin doctor y el doctor sin libros, en cambio los ignorantes tienen librerías enteras…” Creo que fue Baltasar Gracián quien escribió algo parecido a esto, pero hoy en día tiene una vigencia sin desperdicio, todo el mundo opina, nadie calla, quizá alguna vez sólo lo hace el experto, mientras los ignorantes vociferan sus atolondrados manifiestos. La última, gran discusión entre padres y dirigentes de una escuela sobre si los alumnos deben o no llevar mascarilla. A parte, hay gente que no quiere vacunarse, pero tampoco dejar de relacionarse...

Sense festes de Sant Roc

La pandèmia i el sentit comú aconsellen de no fer-ne, i jo penso en la història i en la il·lusió en què la gent del meu poble esperava les festes d'agost. Després ja venia la sega de l'arròs, un treball gairebé inhumà, només a l'abast dels pagesos d'aquell temps. Tots esperaven les festes amb deler, potser eren les úniques festes que feien en tot l'any i els que venien de fora acudien puntuals per fer els àpats únics de la nostra terra i gaudir de l'originalitat de cada celebració a l'aire lliure. Observo un gran desencís, però jo aplaudeixo la decisió de no fer-les, potser l'any vinent...

Tots vacunats!!

Estem de vacunes, el Pere s'ha posat la primera dosi i la Teresa la segona... jo, com sóc el més gran, ja tinc les dues de fa temps... Bé, tal com van revifant els contagis a mesura que es van relaxant les mesures de seguretat, sembla que la vacuna et dona, si més no, aquella sensació de què has fet allò que calia i, aleshores, et dóna una certa tranquil·litat. De totes maneres, nosaltres continuem fent allò que que hem fet sempre, ja ens hem acostumat i, de moment, seguirem respectant els consells sanitaris.

Primer día sin mascarilla

Incluso la prudencia ha salido a la calle, gente precavida de todas las edades que no se sacan la mascarilla con facilidad al primer cruce con algún peatón, se la recolocan raudos y a seguir el camino. De todas formas, también he visto gente sin, guardando bien las distancias y con una sensación de alivio que se les notaba en los ojos. A partir de ahora... posibilidad de ver alguna sonrisa, más o menos maliciosa, más o menos angelical, pero sonrisa al fin y al cabo, como un regalo que a veces no damos con la facilidad que deberíamos dar. Prudencia amigos, parece que esto no ha acabado, cuesta mucho y si te relajas mucho más...

 

Felices calores

Oigo música de gente, las personas vuelan, acuden a sus costumbres habituales: el bar, la playa, la plaza, el banco de piedra en el sendero hacia la encina centenaria. Parece que ha tocado la trompeta... con el sol se dio rienda suelta a la libertad de movimientos, Dios quiera que sean todos libres y responsables, los movimientos, digo… ¡Felices calores amigos!

 

Segona dosi de Pfizer

Ja m'han posat la segona dosi de Pfizer, sembla que tot va normal i, com a la primera, apenes he notat res, així que ja estic vaccinat i això em dóna una certa tranquil·litat personal i envers els altres. A la Teresa encara no l'han avisat per posar-se la segona dosi, però ho faran aviat suposo, així que estarem tots dos a punt de caramel com per a fer-nos un petó i una abraçada, perquè dolcets ja ho som bastant i ara, a més a més, tenim menys perill de contagi. La Teresa és jove i li toca una vaccina diferent...

 

Miserias humanas...

El mundo tantas veces maravilloso, puntualmente es un valle de lágrimas. Me cuentan que, cuando terminó el estado de alarma, estalló una especie de estruendo, la calle se llenó de coches y el bullicio botellero hizo estragos… No entiendo nada, por mucho que me lo cuenten o por muy bien que me lo expliquen, hay gente que salió disparada de su supuesta cárcel y, sin ningún respeto a nadie, ni a ellos mismos, se quitó la mascarilla, olvidó las distancias… ¡Miserias humanas!

 

Estic vacunat

Avui a les onze del matí, m'han posat la primera dosi de la vacuna, és la Pfizer i, de moment, sembla que tot va normal, a dures penes he notat la punxada i ara, unes hores després, tot i que he fet la meva caminada habitual, no noto res d'especial. La infermera ja m'ha donat hora, la mateixa d'avui, per a la segona dosi, crec que són vint-i-un dies...

 

Allò que cal fer

Procurem fer allò que cal, sobretot allò que ens aconsellen els metges: el Pere, el nostre fill, té bona cura de la seva boca, la Teresa s'ha vacunat contra la Covid i jo estic a l'espera de què comencin amb la gent de la meva edat. Tot i fer el que cal, sempre hi ha una preocupació del risc que comporta cada actuació previsora… Els beneficis són superiors als riscos, diuen els experts, i et posen l'exemple de les contrarietats que podria tenir un Gelocatil. Sempre penso que cal respectar-se a un mateix i així, al mateix temps, fas més fàcil i honesta la convivència...

 

Fa fred

Camino pel camí estret, fa com una mica de fred i entre la mascareta, algun coll pujat i algun gorro amb orelleres, sembla una desfilada de disfresses. Gairebé no coneixem ni als veïns, no pots apreciar cap somriure edificant, només alguns ulls que miren bé, si més no, així ho vull pensar. El camí dóna a la plaça, és buida, fa fred, torno a casa, com sempre, xino-xano...

 

Covid

Parecía que levantábamos un poco la cabeza con las restricciones y la vacunación, pero la variante británica ha hecho acto de presencia y se propaga a gran velocidad. Así que seguimos una semana más con el confinamiento comarcal y el mismo horario en restauración, hoteles intentando poner restaurantes al aire libre y los ánimos y la economía por los suelos. Me es difícil encontrar, como hago siempre en mis pequeños escritos, algún canto de esperanza, solo me uno a los consejos médicos más expertos e intento seguirlos todos al pie de la letra. ¡Salud amigos!