Una llum al cor

Sense pressa ni aturada, decididament s’havia instal·lat en l’habitacle més segur del meu cor. La ment no n’era massa conscient però, puntualment, un vol de papallones del meu interior s’encarregaven d'anunciar-me que tenia un problema, un deliciós problema que, com tots, té una solució i sinó no seria un problema. El cor reclama, la ment s’atura, escolta, fa cas, reflexiona, cerca pros i contres… però ella és allí, sembla que ha vingut per a quedar-se i jo cada cop ho entenc millor. Ara sembla que tinc una excel·lent llum al meu cor…