Observo amb una certa curiositat a la nostra joventut, les seves formes de vestir, de pentinar-se, de comportar-se amb una naturalitat que sembla tan natural com la que vivíem en els meus temps. Potser jo no vaig portar mai els pantalons estripats i els cabells rapats dels costats, o de colors, però si vaig tenir-los una mica llargs i, sobretot, un estiu em vaig deixar unes patilles a lo Curro Giménez, que eren d’un impacte remarcat. Bé, visca la joventut, ara i sempre i per sempre. Després el temps tot ho madura i racionalitza…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada