Per a mi el Barça és un sentiment, una emoció, un plor i un plaer, i tinc una forma de veure'l que me'l ploro i me'l celebro gairebé en silenci, i els conec força bé a tots plegats… És veia venir una cosa així, quan en la mayoría de partits, el teu porter és el millor de l'equip, alguna cosa no funciona. Jo mai criticaré el sistema, però és cert que tothom sap molt bé com juguem i els trobem molt a punt, com si tinguessin molt clar què cal fer per guanyar-nos. Tampoc criticaré a Xavi, de moment, un dels meus ídols de sempre, però té molta feina a fer perquè això no va de cap manera, a pesar del "plantillón", o potser no ho és tant com ens pensàvem…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada