La mare m’explicava que la tia Cinta de la Càquera cridava a la meva àvia Conxó de Raneta i als veïns que havia cuit fesols, per si en volien una cullerada per al “calent” (col, arròs i fesols). També recordo que la mare solia explicar-li a la tia Julia de Boqueta el que feia a dinar cada dia i, quan trobava que havia gastat massa, li deia: “Suncioneta, vigila que per la gola es perden los barcos (vaixells)”. Bé, són coses de quan jo era un nen i esmorzàvem tenquetes fregides amb tomàquets de l’hort, i berenavem pa amb vi i sucre… i alguns encara som vius…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada