En arribar al poble, en arribar a casa, un va recordant coses amb un gran plaer… la figuera que ja no hi és, amb la gronxadora que em va fer el meu pare i amb unes figues boníssimes, el meu cirerer que quan floria semblava estava tot nevat i que, malauradament, me’l va arrencar una ventada criminal. Recordo un fornet on l’àvia feia pa, i la cisterna d’aigua potable que, fins i tot, havia baixat alguna vegada a netejar-la. Recordo el galliner amb unes gàbies de conills i un corral per al porc que criàvem cada any. Records, tots bonics, tots sans i edificants com cal…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada