El poeta

El poeta acarona el cor de l’estimada, la mira amb ulls d’amor i li adreça paraules mesurades des del sentiment. Pel poeta la vida és com un bosc, un bosc d'eterna primavera avançada i florida, amb música d’ocells i amb vida que és vida, tant en quan la natura és mare de pau i bé de tota manifestació amorosa de l’existència. Del poeta neix el riu d’on es canalitza el sentiment, que és format per llàgrimes de felicitat i d’altres llàgrimes que també formen part de la vida i sense les quals no donaríem importància a res. El poeta colecciona misteris, és amic de la lluna, dels ocells, de la mar i del riu, té una sensibilitat molt especial, té ànima de poeta, evidentment…