La miro, em mira, ens mirem en silenci,
està tot dit, sembla que no manca res,
l’expressivitat del silenci es manifesta
amb la música coral dels nostres vols de papallones,
sembla que es coneixen bé, tenen bon tracte,
fan espectacle de l’estima i de la seva atracció,
que celebren ballant al compàs dels batecs dels nostres cors.
Tu i jo i el silenci, parlen els ulls, i les nostres mans
s’ajunten i s'acaronen amb deliciosa sublimitat.
Parlen els ulls, respiren pau i bé…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada