Una mirada neta, un somriure fi, la mare fa aquella presència silenciosa, ella sempre hi és encara que, amb la meva poca traça, a cops no la veia, o no la volia veure, però en el retorn al bon camí, ella sempre hi era com dient… ben fet fill meu, com si el mèrit fos meu quan era ella que, fins i tot amb el seu silenci, havia posat les bases per a la meva recuperació. Una mare, una bona mare, és la companyia més preuada, és l’àngel de la guarda que sempre ens guia pel millor camí possible. Gràcies mare!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada