Blaus de cel al sol, i una mica de fred, i un altra mica de son de matinada... és la tardor, on el dia encara no es vol acomiadar de l’estiu però la nit ja comença a flirtejar amb l’hivern. Cauen les fulles de les moreres i els arbres es queden com a secs, semblen les meves orquídies, però jo sempre els miro amb l’esperança de la resurrecció. M’encanta la tardor, estació intermèdia, juntament amb la primavera, és la que més m’agrada, diria que és un temps de plenitud i, després l’hivern o l’estiu, ja ho maximitzen tot…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada