Ens agrada, en sabem, el fem bo, vull dir la Teresa, i sempre que ens volem fer un homenatge, fem un arròs. Som de Deltebre, la terra de l’arròs, col i fesols, de l’arròs de mil maneres i totes bones. Avui ha estat de costella “carnosa”, gairebé sense ossos, només algun petit cartílag blanc que, fins i tot, en algun trosset es podia menjar. Bé, com sempre la Teresa ho broda, el deixa a punt, fins i tot és capaç d’aconseguir una mica de socarrat, que és la darrera cullerada més espectacular. Bé, un déu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada