Aquell plorar dels ulls de la meva mare, aquella llàgrima fàcil, emotiva, com si fluís gratitud per algun èxit a base de lliurament total, com ella solia fer les coses. Aquella abraçada que abraçava sinceritats, comportaments diversos i silencis múltiples. Aquell valor que la feia invencible, almenys a mi m'ho semblava, perquè posava l'ànima en la feina de cada dia i en la família. Aquella mare, Mare amb majúscula, que es desfeia més enllà de l'esforç i els límits dels quals s'estableixen en la moralitat i l'honradesa. Aquella dona era la meva bona i santa mare, un exemple de vida…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada