El somriure interior

Cerco la teva proximitat, sobretot en aquells moments en els que el cor necessita la comprensió de l’abraçada. Cerco la paraula justa, certa, noble, no la que vull escoltar, que també, sinó la que surt del teu cor, amb el que sintonitzo perfectament. I al final, després de la calma en pau d’aquesta proximitat, m’encanta gaudir del silenci compartit, del somriure interior, del plaer de compartir la vida, una vida plena, amb gairebé tot a l’abast, perquè amb tu l’ànima té serenor i el cor sublimitat…